10.000 persones exigeixen el tren Gandia-Dénia
22 alcaldes de la comarca van encapçalar la manifestació sota la pancarta “Junts podem fer realitat el tren”. No varen assistir els primers edils d’Oliva i Gandia. D’altra banda, el Govern central ratificava el mateix dissabte, el compromís de fer l’enllaç ferroviari entre Gandia i Dénia però sense atrevir-se a parlar de terminis ni pressupost.
Al voltant de 10.000 veïns de la Marina Alta i de segur que alguns i algunes arribats de la veïna comarca de la Safor, es van manifestar dissabte de vesprada a Dénia per a exigir la línia ferroviària Gandia-Oliva-Dénia, la que, segons el parer dels assistents, permetrà assegurar “el futur dels pobles, dinamitzar l’economia i crear oportunitats d’ocupació”.
Els assistents, entre els que estaven alcaldes (fins a de 22) i representants de diversos partits polítics (PP, PSPV-PSOE, Bloc i ERPV) de més d’una trentena de municipis, van mostrar una pancarta en defensa de la línia ferroviària amb el lema “Junts podem fer-ho realitat”. A més, alguns municipis van enarborar cartells amb el mateix missatge o similar, com és el cas de Pego, que duia una pancarta unitària on es podia llegir: “Volem el tren. Pego. Junts podem fer-ho realitat”.
La manifestació estava convocada per la Xarxa d’Alcaldes de la Marina Alta que des d’abril del 2009 desenvolupen una campanya reivindicativa perquè les administracions autonòmica i central unisquen esforços perquè este enllaç ferroviari siga una realitat d’ací al 2015.
Entre els manifestants estava el secretari general del PPCV, Antonio Clemente; el diputat provincial del PSPV-PSOE per la comarca de Francisco Carrió, i el secretari general del Bloc, Enric Morera, entre altres.
La manifestació, que va partir de la plaça de Torrecremada, va finalitzar en el carrer La Via, enfront de l’antiga estació del tren de la vella línia Carcaixent-Dénia, on l’escultor de Xàbia Toni Marí va llegir un manifest en nom de tots els assistents. “Els ciutadans de la Marina Alta estem ací perquè volem fer realitat una reivindicació antiga: el tren; quelcom que necessitem com a ciutadans d’un estat modern i per la nostra futura prosperitat”, afirmava Marí.
Després de recordar que en 1884 va arribar a Dénia el tren de via estreta procedent de Carcaixent i que en 1915 va arrancar l’eix ferroviari València-Alacant, “amb un benefici important per al transport de mercaderies i passatgers”, Marí va lamentar que anys més tard el tren de via ampla va arribar a Gandia “però no a la Marina Alta” i en 1974 “van tancar la línia amb l’excusa que no era rendible”.
A partir de llavors, “la lluita per recuperar el tren ha sigut un rosari llarguíssim de reivindicacions desateses per part de l’Administració”.
“Reclamem el tren, un transport ràpid i sostenible, que en el seu dia va recuperar l’eix ferroviari València-Alacant i que va facilitar la vertebració de la comarca amb les comarques veïnes i la resta del país”, va manifestar l’escultor, qui va afegir que “volem un futur millor per a la Marina Alta i, per això, demanem, que sense més excuses aparega la línia Gandia-Oliva-Dénia com una prioritat”.
A banda de les disputes polítiques entre els dos grans partits que manen a Madrid i a València, PSOE i PP, els mateixos dos partits que han impedit durant 36 anys la rehabilitació de la via fèrria entre Gandia i Dénia. La manifestació va destacar per la massiva afluència de gent fins a la capital de la Marina Alta. Això i la presència de fins a 22 alcaldes comarcals, entre ells el de Pego, Carmelo Ortolà. La manifestació d’ahir l’obria un grup de percussió.
Els tambors sonaven com el trontoll del ferrocarril. Al principi, la música s’escoltava amb força, però el grup va fer el recorregut a pas més viu i el ritme cada vegada es va fer més llunyà. Ni més ni menys que com el tren. Cada vegada que els veïns de la comarca creien que, per fi, la línia entre Gandia i Dénia podia ser una realitat, el tren passava de llarg.
Ara, no obstant, amb el compromís de Foment de fer de la via ampla entre Gandia i Dénia una “prioritat absoluta” en el nou Pla de Rodalies, la música del tren sona més prop que mai. I la manifestació de dissabte, malgrat les disputes polítiques, demostra que la reivindicació del tren és un clamor.
Dissabte, des del Ministeri de Foment arribava una bona notícia, l’Estat ha confirmat que pagarà i executarà les obres. Una bona notícia, que com sol ser habitual, té la seua part dolenta i és que no s’especifiquen detalls sobre eixa futura execució de la línia, és a dir, que no se sap quan començaran, quan acabaran i què costaran eixes obres.
Almenys això és el que s’extrau dels parlaments que es van realitzar dissabte al matí a Oliva, encapçalats per la secretària general d’Infrastructures, Inmaculada Rodríguez-Piñero i pels alcaldes socialistes de Gandia i Oliva i la popular de Dénia. La conclusió, d’aquestos parlaments és que el termini d’execució de 12 anys que la secretària d’Infrastructures va anunciar als alcaldes de Dénia, Oliva i Gandia s’ha esfumat. Ja que Rodríguez Piñero va precissar les seues paraules a Madrid «per si no s’havia explicat o si no li havien entès».
La qüestió és que la frase completa sobre l’execució va ser, segons la Secretària General d’Infrastructures: «Projectes d’estes característiques solen tindre un termini d’execució de 12 anys, però no que el tren Gandia a Dénia s’anara a construir en 12 anys». Rodríguez-Piñero va dir tot seguit que no hi havia terminis establerts i tampoc pressupost. Paraules que deixaven en evidència a l’alcaldessa de Dénia qui va eixir de la reunió de Madrid convençuda que el termini d’execució anava a ser de 12 anys, el que va provocar que demanara la reducció de temps de construcció.
Tot i aquestos aclariments, curiosament, de la reunió de Madrid que els alcaldes de Gandia i Oliva van mantenir amb Rodríguez-Piñero, una hora abans de l’entrevista amb l’alcaldessa de Dénia; el mateix José Manuel Orengo, primer edil de Gandia, anunciava que el tren estava «desbloquejat, que l’Estat es feia càrrec d’ell, que es faria tot al mateix temps i que el termini són 12 anys».
El que ens porta a una curiosa coincidència: Dotze anys van ser els que l’alcalde de Gandia va entendre de la Secretària General d’Infraestructures en la reunió amb ella. També van ser 12 els que va la primera edil de Dénia va entendre en la trobada posterior.
La qüestió és que l’alcaldessa de Dénia, Ana Kringe, va sentir que l’estaven «titllant de mentidera» públicament i al finalitzar l’acte va assegurar sentir-se molt més abatuda que després de la reunió de Madrid. Abatuda i indignada perquè no s’havia parlat de terminis ni de pressupost. No li va faltar ni un minut perquè diguera que acabava d’assistir a un «míting descarat» del PSOE.
«El que ha de fer la secretària general d’Infraestructures és vindre hui a Dénia a la manifestació per a veure que la reivindicació és ciutadana i no política», va apuntar Kringe.
El que és cert és que si que es podrà reduir temps en el procés administratiu perquè Rodríguez Piñero va confirmar que s’empraran els plànols i estudis realitzats per la Generalitat sobre este trajecte. Documentació de la que disposa la Generalitat del periode en què estava disposada, formalment, a assumir una part de l’execució.
La representant de Foment va recordar que en 1999 el Ministeri va dir que eixa línia era de «interès general i, per tant, competència de la Generalitat Valenciana». Per això, va dir, en «2001 la Generalitat va traure a informació pública els projectes bàsics, «que no s’han traduït fins a la data en l’execució de les obres».
Respecte al traçat del tren, Rodríguez Piñero, va avançar que la longitud serà de 32 quilòmetres i incorporarà noves estacions. La nova línia es construirà en via de doble ample ibèric, amb electrificació de 3kV CC i sistemes de senyalització ERTMS i ASFA el que permetrà unir Dénia i Gandia en un poc més de 20 minuts.
Siga el que siga el que es coga entre les dues administracions, la central i l’autonòmica, esperem que després de l’afluència de gent a aquesta manifestació a favor de la construcció real del tren Gandia-Oliva-Dénia, es donen per al•ludides i no paren de llançar-se la pilota calenta d’una teulada a una altra, perquè el que necessitem la ciutadania de la Marina Alta i la Safor és una línia fèrria que unisca les dues comarques amb el nord i el sud del País Valencià. No valen excuses, només val actuar.
Al voltant de 10.000 veïns de la Marina Alta i de segur que alguns i algunes arribats de la veïna comarca de la Safor, es van manifestar dissabte de vesprada a Dénia per a exigir la línia ferroviària Gandia-Oliva-Dénia, la que, segons el parer dels assistents, permetrà assegurar “el futur dels pobles, dinamitzar l’economia i crear oportunitats d’ocupació”.
Els assistents, entre els que estaven alcaldes (fins a de 22) i representants de diversos partits polítics (PP, PSPV-PSOE, Bloc i ERPV) de més d’una trentena de municipis, van mostrar una pancarta en defensa de la línia ferroviària amb el lema “Junts podem fer-ho realitat”. A més, alguns municipis van enarborar cartells amb el mateix missatge o similar, com és el cas de Pego, que duia una pancarta unitària on es podia llegir: “Volem el tren. Pego. Junts podem fer-ho realitat”.
La manifestació estava convocada per la Xarxa d’Alcaldes de la Marina Alta que des d’abril del 2009 desenvolupen una campanya reivindicativa perquè les administracions autonòmica i central unisquen esforços perquè este enllaç ferroviari siga una realitat d’ací al 2015.
Entre els manifestants estava el secretari general del PPCV, Antonio Clemente; el diputat provincial del PSPV-PSOE per la comarca de Francisco Carrió, i el secretari general del Bloc, Enric Morera, entre altres.
La manifestació, que va partir de la plaça de Torrecremada, va finalitzar en el carrer La Via, enfront de l’antiga estació del tren de la vella línia Carcaixent-Dénia, on l’escultor de Xàbia Toni Marí va llegir un manifest en nom de tots els assistents. “Els ciutadans de la Marina Alta estem ací perquè volem fer realitat una reivindicació antiga: el tren; quelcom que necessitem com a ciutadans d’un estat modern i per la nostra futura prosperitat”, afirmava Marí.
Després de recordar que en 1884 va arribar a Dénia el tren de via estreta procedent de Carcaixent i que en 1915 va arrancar l’eix ferroviari València-Alacant, “amb un benefici important per al transport de mercaderies i passatgers”, Marí va lamentar que anys més tard el tren de via ampla va arribar a Gandia “però no a la Marina Alta” i en 1974 “van tancar la línia amb l’excusa que no era rendible”.
A partir de llavors, “la lluita per recuperar el tren ha sigut un rosari llarguíssim de reivindicacions desateses per part de l’Administració”.
“Reclamem el tren, un transport ràpid i sostenible, que en el seu dia va recuperar l’eix ferroviari València-Alacant i que va facilitar la vertebració de la comarca amb les comarques veïnes i la resta del país”, va manifestar l’escultor, qui va afegir que “volem un futur millor per a la Marina Alta i, per això, demanem, que sense més excuses aparega la línia Gandia-Oliva-Dénia com una prioritat”.
A banda de les disputes polítiques entre els dos grans partits que manen a Madrid i a València, PSOE i PP, els mateixos dos partits que han impedit durant 36 anys la rehabilitació de la via fèrria entre Gandia i Dénia. La manifestació va destacar per la massiva afluència de gent fins a la capital de la Marina Alta. Això i la presència de fins a 22 alcaldes comarcals, entre ells el de Pego, Carmelo Ortolà. La manifestació d’ahir l’obria un grup de percussió.
Els tambors sonaven com el trontoll del ferrocarril. Al principi, la música s’escoltava amb força, però el grup va fer el recorregut a pas més viu i el ritme cada vegada es va fer més llunyà. Ni més ni menys que com el tren. Cada vegada que els veïns de la comarca creien que, per fi, la línia entre Gandia i Dénia podia ser una realitat, el tren passava de llarg.
Ara, no obstant, amb el compromís de Foment de fer de la via ampla entre Gandia i Dénia una “prioritat absoluta” en el nou Pla de Rodalies, la música del tren sona més prop que mai. I la manifestació de dissabte, malgrat les disputes polítiques, demostra que la reivindicació del tren és un clamor.
Dissabte, des del Ministeri de Foment arribava una bona notícia, l’Estat ha confirmat que pagarà i executarà les obres. Una bona notícia, que com sol ser habitual, té la seua part dolenta i és que no s’especifiquen detalls sobre eixa futura execució de la línia, és a dir, que no se sap quan començaran, quan acabaran i què costaran eixes obres.
Almenys això és el que s’extrau dels parlaments que es van realitzar dissabte al matí a Oliva, encapçalats per la secretària general d’Infrastructures, Inmaculada Rodríguez-Piñero i pels alcaldes socialistes de Gandia i Oliva i la popular de Dénia. La conclusió, d’aquestos parlaments és que el termini d’execució de 12 anys que la secretària d’Infrastructures va anunciar als alcaldes de Dénia, Oliva i Gandia s’ha esfumat. Ja que Rodríguez Piñero va precissar les seues paraules a Madrid «per si no s’havia explicat o si no li havien entès».
La qüestió és que la frase completa sobre l’execució va ser, segons la Secretària General d’Infrastructures: «Projectes d’estes característiques solen tindre un termini d’execució de 12 anys, però no que el tren Gandia a Dénia s’anara a construir en 12 anys». Rodríguez-Piñero va dir tot seguit que no hi havia terminis establerts i tampoc pressupost. Paraules que deixaven en evidència a l’alcaldessa de Dénia qui va eixir de la reunió de Madrid convençuda que el termini d’execució anava a ser de 12 anys, el que va provocar que demanara la reducció de temps de construcció.
Tot i aquestos aclariments, curiosament, de la reunió de Madrid que els alcaldes de Gandia i Oliva van mantenir amb Rodríguez-Piñero, una hora abans de l’entrevista amb l’alcaldessa de Dénia; el mateix José Manuel Orengo, primer edil de Gandia, anunciava que el tren estava «desbloquejat, que l’Estat es feia càrrec d’ell, que es faria tot al mateix temps i que el termini són 12 anys».
El que ens porta a una curiosa coincidència: Dotze anys van ser els que l’alcalde de Gandia va entendre de la Secretària General d’Infraestructures en la reunió amb ella. També van ser 12 els que va la primera edil de Dénia va entendre en la trobada posterior.
La qüestió és que l’alcaldessa de Dénia, Ana Kringe, va sentir que l’estaven «titllant de mentidera» públicament i al finalitzar l’acte va assegurar sentir-se molt més abatuda que després de la reunió de Madrid. Abatuda i indignada perquè no s’havia parlat de terminis ni de pressupost. No li va faltar ni un minut perquè diguera que acabava d’assistir a un «míting descarat» del PSOE.
«El que ha de fer la secretària general d’Infraestructures és vindre hui a Dénia a la manifestació per a veure que la reivindicació és ciutadana i no política», va apuntar Kringe.
El que és cert és que si que es podrà reduir temps en el procés administratiu perquè Rodríguez Piñero va confirmar que s’empraran els plànols i estudis realitzats per la Generalitat sobre este trajecte. Documentació de la que disposa la Generalitat del periode en què estava disposada, formalment, a assumir una part de l’execució.
La representant de Foment va recordar que en 1999 el Ministeri va dir que eixa línia era de «interès general i, per tant, competència de la Generalitat Valenciana». Per això, va dir, en «2001 la Generalitat va traure a informació pública els projectes bàsics, «que no s’han traduït fins a la data en l’execució de les obres».
Respecte al traçat del tren, Rodríguez Piñero, va avançar que la longitud serà de 32 quilòmetres i incorporarà noves estacions. La nova línia es construirà en via de doble ample ibèric, amb electrificació de 3kV CC i sistemes de senyalització ERTMS i ASFA el que permetrà unir Dénia i Gandia en un poc més de 20 minuts.
Siga el que siga el que es coga entre les dues administracions, la central i l’autonòmica, esperem que després de l’afluència de gent a aquesta manifestació a favor de la construcció real del tren Gandia-Oliva-Dénia, es donen per al•ludides i no paren de llançar-se la pilota calenta d’una teulada a una altra, perquè el que necessitem la ciutadania de la Marina Alta i la Safor és una línia fèrria que unisca les dues comarques amb el nord i el sud del País Valencià. No valen excuses, només val actuar.