12 pollets d’àguila pescadora arribaran a la Marjal des d’Escòcia en juliol en un nou intent de reintroducció

Ahir va tindre lloc a Pego una reunió en la qual es donaren cita representants del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica; la Fundació Migres; la Fundació Iberdrola; i els ajuntaments de Pego, Oliva, Dénia i Xàbia. Però, que treballen conjuntament en el projecte de reintroducció de l’àguila pescadora a la Marina Alta. Una iniciativa en la qual també estan implicats altres agents socials, com ara la Confraria de Pescadors de Dénia, el Club de Caçadors de Pego i un bon nombre de voluntaris. La trobada d’ahir tingué com a seus la Casa de Cultura i la Muntanyeta Verda.

Per part del Servei Vida Silvestre es va anunciar que enguany es farà un quart intent de reintroducció a la Marjal Pego-Oliva. En aquesta ocasió, seran 12 els pollets a instal·lar a la Muntanyeta Verda i arribaran a Pego des de terres escoceses, de la mà de la Roy Dennis Wildlife Foundation, fundació que treballa en la restauració d’espècies. Una entitat que està a l’avantguarda de la investigació sobre la migració d’ocells i que ha participat en la reintroducció d’aus al País Basc, Suïssa i el sud d’Anglaterra, entre d’altres.

Ian Perks, tècnic especialitzat de la Roy Dennis Wildlife Foundation va ser l’encarregat d’explicar ahir els passos que se segueix en aquesta mena d’iniciatives que, encara que no disten del procediment d’anys anteriors, si hi ha algunes diferències. La principal és el nombre d’exemplars que arribaran al paratge natural. En les anteriors ocasions van ser entre 2 i 5 pollets, però ara s’ha optat per començar amb una dotzena.

El tècnic va assenyalar que “Augmentant el nombre d’exemplars creixen les possibilitats de supervivència de l’espècie ja en el primer any”. La xifra idònia seria, segons va dir, arribar a un centenar d’ocells en el menor temps possible. En aquest punt, Itziar Colodro, membre de la Fundació Migres, afirmà ahir que l’objectiu en aquesta etapa nova és portar eixos 100 exemplars a la Marina Alta en 5 anys. I es preveu, a més, ampliar els enclavaments que acolliran els pollets.

Per a la reinserció de l’àguila pescadora hi ha un mètode és molt exhaustiu, que va explicar Ian Perks. Tot comença en la selecció dels pollets, moment en que es té en compte diferents aspectes, un dels més importants la grandària. També és important la salut, per la qual cosa els pollets passen un test veterinari per corroborar que es troben en condicions perfectes. Tots ells, ha recalcat Perks, estan lliures de grip aviària, una malaltia que s’ha convertit en un vertader mal de cap després del gran brot es va donar a la fi de 2022. El brot va afectar també al projecte, que ha patit cert retard tot i que “encara que no s’ha detectat cap cas de grip aviar en àguiles pescadores.

Un altre punt a tindre en compte és el sexe dels espècimens. Perks va assenyalar que l’habitual i “ideal” és que el percentatge de mascles siga lleugerament superior al de femelles, encara que per al projecte de la Marjal Pego-Oliva s’ha optat per un 50% de cada durant els dos primers anys.

El tècnic escocés va remarcar també la importància de l’adaptació dels ocells en el seu nou entorn, posant l’accent en la necessitat d’evitar al màxim el contacte humà. Per això, es fa servir en el projecte el mètode de ‘hacking’, que consisteix a criar pollastres en estat de semillibertat, col·locant-los en nius que simulen els naturals i proporcionant-los el menjar intentat evitar al màxim que l’animal sàpiga que li’l proporcionen humans.

Finalment, Ian Perks insistí en què es tracta d’un projecte en el qual s’ha de tindre molta paciència. Escoltem la traducció que resumeix les seues explicacions, per part de David Izquierdo, coordinador del projecte.

Al respecte, Itziar Colodro va anunciar ahir que, en efecte, una de les primeres accions per a rebre al juliol als 12 nous pollets serà fer més nius.

I, d’altra banda, Perks va tancar la seua intervenció parlant dels perquès de la recuperació d’espècies en un territori i els avantatges mediambientals, socials, i fins i tot econòmics, que comporta, segons s’ha pogut comprovar ja. Escoltem la traducció.

En aquest sentit, l’alcalde de Pego, Enrique Moll, qui considera “molt important i il·lusionant” aquest projecte de reintroducció de l’àguila pescadora a la comarca.