21 anys després s’aprova el pla parcial del Calvari II
Es tracta d’una modificació del pla parcial original que compta amb l’informe favorable de l’arquitecta municipal i l’informe jurídic d’una assessoria externa, a més de l’informe favorable, de caràcter preceptiu i vinculant, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El projecte va comptar amb majoria absoluta, 13 vots a favor de PSPV i PP i l’abstenció de Compromís.
_________________
Més de dos dècades han passat des què el Pla parcial Calvari II s’iniciara per part de l’Ajuntament de Pego, per a poder aprovar-se en sessió plenària. Va ser durant un ple extraordinari el passat dilluns 23 de desembre de 2024. La proposta modificada va rebre els vots de PSPV i PP i l’abstenció de Compromís.
La regidora d’Urbanisme, Laura Castellà, va assegurar que amb esta aprovació definitiva del pla parcial modificat del Calvari II, els socialistes donen «un pas més per a solucionar problemes enquistats des d’abans de 2003» i afirmava que «nosaltres necessitem seguretat jurídica per a tots els pegolins i les pegolines i també necessitem tancar etapes d’inseguretats i incerteses. Necessitem donar estabilitat al nostre entorn acabant coses, sense deixar-les a mitges» i argumentava que «Pego es mereix rebre inversions reals».
Recordava Castellà que porta mitja vida veient el Calvari inacabat i asseverava que l’equip de govern està per a «ajudar a qui siga i facilitar els tràmits per a beneficiar el nostre poble», «estem ací per a tocar totes les portes i que tot siga més àgil». La regidora d’Urbanisme feia un ràpid repàs a la cronologia d’este pla parcial. «El 2023 se signava el conveni del planejament. El 2005 començaven les obres. El 2014 es paralitzaven les obres per part de l’agent urbanitzador. Després d’un canvi important i un nou impuls per a finalitzar l’expedient, el 2021 es reprenia l’expedient. I hui per hui tenim tots els informes necessaris per a poder donar el penúltim pas». Detallava Castellà que es compta amb «més de 13 informes sectorials favorables, l’últim dels quals, preceptiu i vinculant, el de la CHX».
També porta mitja vida amb eixa visió el portaveu de Compromís, Víctor Climent, que afirmava que es tracta «d’un lloc privilegiat on les nits d’estiu són les més fresques del poble» i afegia que és un pla urbanístic que «obeïa a un creixement raonable del poble, a partir del nucli urbà, sense escampar-se pel terme […] aprofitant infraestructures i serveis preexistents».
Des de Compromís consideren convenient que es tanque tants anys després, tot i que lamentaven que «l’equip de govern ha deixat una marca, una taca a última hora perquè la zona de serveis l’han reduïda una quarta part del que hi havia previst per a ampliar la zona residencial». I criticava Climent que «això demostra la perversitat de com es fan moltes coses, que obeïxen més a l’interés de l’empresa urbanitzadora que a l’interés general». Per això Compromís decidia abstindre’s.
Des del PP, el seu portaveu Ferran González, xifrava en vora 80 milions d’euros la inversió que comportarà desenvolupar el Calvari II i també informava que el pla es portava a ple extraordinari «perquè s’ha de tancar abans de 2025 per les negociacions entre comprador i propietari» i afegia que «l’administració pública som la tercera pota, la que dona estabilitat i estem, nosaltres els populars, a disposició de totes les empreses perquè puguen tirar endavant els projectes que donen riquesa i prosperitat al nostre poble».
Demanava el PP «formar part del desenvolupament del projecte abans que puge a ple» i també sol·licitaven a l’equip de govern que la urbanització «es recepcione a cost 0, és a dir, que estiga tota la llum, el clavegueram, els vials, tot adequat». Parlava el portaveu popular d’una futura residència publico-privada que espera que «contemple el nombre de places que actualment té la residència Sant Joan de Déu» i demanava més «que l’empresa adeqüe l’actual residència com a un centre de dia». Concloïa Ferran González que «són propostes perfectament viables».
La regidora d’Urbanisme, Laura Castellà, contestava al portaveu de Compromís que «el càlcul sobre les zones verdes, dotacionals o de serveis es realitza sobre tot el Pla General d’Ordenació Urbana, no només per un sector» i asseverava que «el nostre PGOU complix de sobra amb les zones dotacionals, les zones verdes i de serveis per les últimes actuacions que estem duent a terme». Per això retreia a Compromís la seua abstenció.
El Pla Parcial del Calvari II afecta a un total de 138.618,68 metres quadrats de superfície, dels quals, 22.408,86 metres quadrats serà sòl dotacional, 13.964,98 metres quadrats es destinaran a zona verda i 11.479,16 metres quadrats seran per a sòl reservat.