5 anys del decret d’alarma per covid: La societat està més preparada?

Eixa és una de les preguntes que sorgixen en este aniversari que va suposar la reclusió de la ciutadania, una cosa que es creia impensable en democràcia. Per al catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant, Josep Bernabeu Mestre, la resposta és «No. No estem més preparats per a una nova pandèmia. No hem estat capaços de corregir les deficiències, les mancances que es van posar de manifest tan en l’àmbit de la resposta sanitària com de la resposta política o de la gestió social».
__________________

Un Consell de Ministres extraordinari va prendre una mesura inèdita en democràcia: tancar a casa tota la població davant d’una amenaça sanitària. Hui, 14 de març es compleixen cinc anys des que va entrar en vigor la declaració de l’estat d’alarma, una mesura que anunciava el 13 de març a la niti el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una compareixença des de Moncloa. Un decret inèdit que, entre altres restriccions, va suposar el confinament domiciliari de tota la ciutadania per a tractar de pal·liar les conseqüències de la covid-19, amb epicentre a la ciutat xinesa de Wuhan.

Els efectes de la pandèmia a Espanya havien començat, en realitat, molt abans, el 2 de març més d’un centenar de persones ja s’havien contagiat. Huit dies després n’eren vora 1.200. La velocitat de contagi era tan elevada que finalment es va decidir ajornar les Falles. L’11 de març l’Organització Mundial de la Salut declarava la pandèmia al món i, el 14 de març, tres dies després, un Consell de Ministres extraordinari, atés que era dissabte, prenia una mesura impensable en democràcia, la de tancar a casa la població per evitar la propagació del coronavirus.

En este aniversari hem preguntat al catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant, Josep Bernabeu Mestre, si la societat ha aprés realment d’aquell moment que ha marcat tant. Comença preguntat «si hem aprés la lliçó i si ara estem més preparats per a l’aparició d’una nova pandèmia que ho estàvem en el 2019 i en el 2020» i ell mateix ens dona la resposta: «No, no estem més preparats per a una nova pandèmia. No hem estat capaços de corregir les deficiències, les mancances que es van posar de manifest tan en l’àmbit de la resposta sanitària com de la resposta política o de la gestió social, comunicativa, etc».

«Malgrat que comptem amb informes d’experts que han avaluat que es va fer bé i que es va fer mal, que són públics i estan accessibles, i es pot comprovar que de les 72 accions que es fan no se n’ha dut a terme cap d’elles i estem a març de 2025».

A partir d’ahí, «que podem fer per a no cometre els mateixos errors?» es pregunta Bernabeu Mestre i contesta que el que cal fer és «evidentment, preparar-nos per a una nova pandèmia» perquè està convençut que «arribarà més prompte que tard». Per això critica que ja fa molt de temps que «hauríem d’estar actuant sobre les causes últimes que estan darrere de pandèmies com la de la covid».

Expressa el catedràtic d’Història de la Ciència que la preparació ha de ser en dos nivells, un de «global» i «un més casolà, més proper, a l’àmbit local, nacional», perquè és «evident que problemes d’aquesta naturalesa no coneixen de fronteres, que ningú estem lliures de poder patir […] una pandèmia d’aquestes característiques i, per tant davant una problema global la resposta ha de ser global».

Per a Josep Bernabeu Mestre el primer que cal fer per protegir-nos millor front a futures pandèmies és «transformar el model de governança internacional en matèria de salut» i, assegura que en eixe camp hi ha molt per fer, «començant per la reorganització de l’OMS». Però el canvi també s’ha de fer, considera el catedràtic d’Història de la Ciència en el «model de desenvolupament econòmic de globalització» perquè assenyala que «de la mà de les polítiques neoliberals, tot val» atés que la finalitat és «obtenir el màxim benefici al cost que siga» sense tenir en compte, per exemple, «l’entorn medi ambiental o la creació de més pobresa , es mira cap a un altre costat i es consentix». Tot, «sense ser conscient que, al final, les causes últimes de moltes d’aquestes malalties infeccioses són la conseqüència de la situació en la que viuen milers de milions de persones de misèria i de pobresa extrema com a conseqüència d’un món cada vegada més desigual». I això, apuntava Bernabeu Mestre, «requerix d’una resposta global».

Anteriorment s’ha estat capaç de respondre correctament davant pandèmies com el còlera al S. XIX. Aleshores, explica que «vam ser capaços de generar un consens que es va traduir en avanços sociosanitaris com no havia conegut mai la humanitat» i recorda que van ser «l’origen de la salut púbica contemporània» o com la grip de 1918 / 1919 que «va permetre posar en marxa el que es coneix com la medicina social i comunitària», un conjunt de decisions que van suposar «un progrés en termes sociosanitaris desconeguts fins a eixe moment» i afirma Bernabeu Mestre que «ara ho hauríem d’haver fet també».

Això pel que fa a l’àmbit global, pel que fa un àmbit més pròxim, «hauríem de començar a canviar les coses que es van posar de manifest que no acabaven de funcionar pel que fa al sistema sanitari i la forma d’entendre les qüestions de salut i malaltia en el nostre entorn». I això passa per «reforçar el que es coneix com a cultura de la prevenció» i defensa el catedràtic d’Història de la Ciència que «la salut ha d’estar en totes les polítiques» i «el sistema sanitari ha de pivotar al voltant de l’atenció primària». Així mateix s’ha de «reforçar la salut pública i la vigilància epidemiològica», apuntava Josep Bernabeu Mestre. Afegia que, a més llarg termini, cal «pensar en un model d’assistència que siga més acord amb una realitat epidemiològica i és que vivim més anys, però vivim amb més malalties».

Per tot això, l’opció és capgirar el model i pensar que allò més important és la prevenció, sobretot si es té en compte que «la pandèmia va posar de manifest que les persones amb més d’una patologia és la que més van patir». Sense oblidar que encara hi ha persones que patixen la covid, el que s’ha vingut a anomenar «covid persistent» i que segons indica Bernabeu Mestre són més de 2 milions de persones a Espanya que han de conviure amb la malaltia. «Un col·lectiu invisible que té molta dificultat perquè siguen diagnosticats per poder rebre el tractament adequat».

Concloïa Josep Bernabeu Mestre, catedràtic d’Història de la Ciència per la Universitat d’Alacant, que «hem de ser capaços de corregir tot allò que la covid va posar damunt la taula que necessitava canvis i, sobretot, actuar sobre les causes que hi ha al darrere d’una pandèmia com la covid».