9 d’octubre a Pego
Música de dolçaina i tabal, dansades valencianes i discursos institucionals reivindicant la idiosincràsia dels poble valencià, marquen els actes de la diada dels valencians, al fons, la figura del rei En Jaume qui representa els valors de la societat valenciana actual.
Música de tabal i dolçaina i música de banda va sonar el 9 d’octubre a Pego. Junt als ritmes de ball més tradicionals –jotes, us o fandangos- i de les postisses a les mans de les Dansaires d’Uxola, van posar la nota de color a la serietat que normalment duen aparellats els actes institucionals per commemorar la diada dels valencians i de les valencianes, el dia en què, simbòlicament, va nàixer el poble valencià després que les tropes de Jaume I conqueriren la ciutat de València un 9 d’octubre de 1238.
Enguany l’austeritat i la senzillesa han caracteritzat l’acte del 9 d’octubre a Pego. Així, la cita s’iniciava a les 12 del migdia a la Plaça de l’Ajuntament, on estava convidat tot el poble a assistir. Allí, les Dansaires d’Uxola van trencar el gel ballant una primera peça del seu repertori de balls tradicionals valencians per a celebrar la diada dels valencians i de les valencianes i continuar la tasca de memòria històrica que suposen aquests balls, que antigament s’interpretaven en qualsevol ocasió festiva, com eren reunions de família o d’amics, celebracions d’onomàstiques, matances o collites, entre d’altres. Balls que es dansaven a l’interior de les cases, al carrer, davant les portes o a les eres de batre i que hui en dia, malauradament, han perdut la seua funció festiva i espontània, per a esdevindre espectacles puntuals.
A Pego, les Dansaires d’Uxola intenten que almenys eixa funció puntual no es perda i enguany més d’una desena de xiquetes participaven en els balls oferits en homenatge al 9 d’octubre.
La gent congregada a la Plaça de l’Ajuntament desfilava pel carrer Major i el Jaume I acompanyada de la música de la banda de l’Agrupació Musical de Pego fins arribar a la Plaça Jaume I, on després d’una altra demostració de balls tradicionals valencians, els tres portaveus de l’equip de govern prenien la paraula en un any de finalització de legislatura. Els punts de vista triats per a cadascun dels discursos, van ser molt diferents, com diferents són els tres partits que conformen l’equip de govern de l’Ajuntament de Pego, units per la ferma voluntat de gestionar Pego en benefici de la ciutadania pegolina.
Encetava el torn, la portaveu del BNV, Marian Tamarit apel•lant a la figura de Pau Casals i al seu mític discurs defensant la nació catalana i la seua avantguarda a favor de la democràcia i la pau davant les Nacions Unides per a reafirmar-se en la seua valenciania, declarant que, “ara mateix, en el segle XXI, jo dic, jo sóc valenciana. València, avui és una comunitat autònoma, segons la Constitució Espanyola.” Però la nacionalista vas més enllà preguntant-se, “què va ser València? L’antic regne de València?” per tal de cercar en els seus fonaments si els pilars d’aquesta comunitat autònoma són sòlids. Marian Tamarit, explicava aleshores que “l’antic regne de València va formar part, junt amb Aragó, Catalunya, Mallorca, Montpeller, Sicília, Sardenya i altres terres de la Mediterrània, de la nació més gran del món; de la mateixa gran nació de la que parlava Pau Casals”, el que la duia a proclamar, davant la figura de Jaume I que, “l’entrada dels valencians en la Corona d’Aragó, dóna sentit, l’únic sentit, a la festa del 9 d’octubre.”
Marian Tamarit, explicava en el seu discurs que “gràcies a Jaume I els valencians van ser un estat confederat amb la resta de territoris que vivien sota la corona de la casa reial catalano-aragonesa”. No obstant, “per voluntat expressa del rei Jaume I, el Regne de València no va ser annexionat a Catalunya o Aragó, sinó un estat de nova creació, agermanat i unit a Catalunya, Aragó i Mallorca, per la corona que ell encarnava i pel símbol del seu escut, quatre barres vermelles sobre fons groc.”
Després de posar en qüestionament el pensament d’una part de la població que pensa “que la història va començar el 20 de novembre de 1975, després de la mort del dictador o a tot estirar el 14 d’abril de 1914, amb la proclamació de la segona república”, la portaveu del Bloc declarava que “això és un error”, per a afirmar que “els valencians som molt més que un territori que no va arribar a tenir un estat d’autonomia perquè un general va fer un cop d’estat. Els valencians som molt més que allò que l’ordenament jurídic nascut de la transició política, que ens negava i continua negant-nos, amb formes molt subtils, la nostra història plena i vigorosa, que s’inicià amb la conquesta de Jaume I i que ha continuat fins al moment actual amb exemples de personalitats com fou Sanchis Guarner, signant de les normes de Castelló; Joan Fuster, que va actualitzar els postulats valencianistes o més a prop, el nostre pegolí Valerià Miralles i Ortolà, que reivindicava l’ús del valencià i va ser un ferm defensor dels autors que escrivien en valencià i del valencianisme polític”.
Davant tot això la jove portaveu del Bloc manifestava que, “els valencians i les valencianes que no ens resignem a la situació actual, d’eixa despersonalització cultural i lingüística que estem vivint, hem d’assumir i defensar amb orgull i convicció la tradició valencianista de la qual som hereus, posant l’èmfasi en allò que ha donat sentit al valencianisme polític de temps llunyans i que és: la lluita per la llibertat i l’autogovern; la dignificació de la nostra llengua i cultura i la voluntat de servir, políticament, al poble valencià.”
Finalitzava el seu discurs Marian Tamarit demanant la unitat perquè assegurava que “hem d’estar sempre en disposició de sumar amb tots els que comparteixen amb nosaltres objectius i projectes; i estar oberts a conformar alternatives eficients per a governar el nostre país”.
La segona en prendre la paraula va estar la portaveu socialista Anna Aparisi qui centrava la diada dels valencians i de les valencianes recordant que “fa 872 anys que el rei En Jaume I feia la seua entrada triomfal a la ciutat de València acompanyat pel Penó de la Conquesta”, per a, acte seguit centrar el seu discurs en un to més polític recordant que era “la quarta vegada que em dirigisc a vosaltres un dia com avui”. Anna Aparisi tornava a la història, però a la recent del poble de Pego, recordant que “tot va començar per allà l’any 2003 quan guanyàrem les eleccions i ens vàrem dirigir els 3 portaveus a tots els pegolins”. En un dia de festa com el 9 d’octubre Anna Aparisi apel•lava a la voluntat expressada pel poble a les urnes en aquell 2003; “un poble que va expressar que volia viure millor i tranquil; sense rancors polítics, encara que continua havent gent que vol recordar aquells temps”. I a eixes persones Aparisi les convida a recordar també “el que van patir les seues famílies en temps de dictadura” per a afirmar que “no es pot entendre com poden estar al costat dels que van maltractar a les seues famílies”.
La portaveu socialista afirmava que l’equip de govern “ha estat durant aquests anys una altra alternativa a l’hora de portar a terme la política a aquest poble”, assegurant que “durant quasi 8 anys hem demostrat que podem i volem governar a totes i tots els pegolins, foren del signe polític que foren”. També reconeixia Aparisi que en aquesta unió “tots hem sacrificat alguns ideals dels nostres partits per tal de què aquest poble guanyara, tant en projectes per a tots els pegolins com en la normalització democràtica i política que a aquest poble li faltava”. Confessava la portaveu socialista que “és una gran responsabilitat exercir aquesta tasca i per aquesta raó qualsevol persona no pot ser polític. Tenim polítics que només pensen en arribar al poder per a venjar-se i jo us dic que no és possible que aquells que defensen els nostres somnis siguen culpables i, a més a més, visquen atrapats en el seu malson”.
L’últim en intervindre era el portaveu de Ciutadans de Pego i alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà qui agraïa l’assistència dels presents i iniciava el seu parlament afirmant que “els pegolins som valencians i som espanyols, com diu el nostre Estatut d’Autonomia en el seu article primer. Però, sobretot, som valencians gràcies a la tasca que va iniciar en el seu moment el mateix rei Jaume I d’Aragó i va acabar, posteriorment, signant la Carta Pobla de Pego, el seu fill Pere III, el Gran”. Una Carta Pobla de la que la màxima autoritat municipal destacava la donació de la vila de Pego, el seu castell i les seues terres, fonts i hortes i termes, a tres senyors de Barcelona fa just 731 anys “quan el rei Pere III el Gran va donar este privilegi a conseqüència de la reconquesta perquè Pego passara a ser una vila i constituint-se ací la baronia de Pego”. Traslladant eixos fets al present, el portaveu de Ciutadans de Pego, manifestava que “nosaltres som en l’actualitat qui devem seguir eixe llegat que ens va fer el rei Pere III el Gran” i sobretot, “poder transmetre estos valors a la joventut, perquè en un futur puguen ells continuar en aquesta tradició com a continuïtat del poble valencià”.
Finalitzava l’acte amb l’himne regional i un àpat per a tots els i les presents.
Música de tabal i dolçaina i música de banda va sonar el 9 d’octubre a Pego. Junt als ritmes de ball més tradicionals –jotes, us o fandangos- i de les postisses a les mans de les Dansaires d’Uxola, van posar la nota de color a la serietat que normalment duen aparellats els actes institucionals per commemorar la diada dels valencians i de les valencianes, el dia en què, simbòlicament, va nàixer el poble valencià després que les tropes de Jaume I conqueriren la ciutat de València un 9 d’octubre de 1238.
Enguany l’austeritat i la senzillesa han caracteritzat l’acte del 9 d’octubre a Pego. Així, la cita s’iniciava a les 12 del migdia a la Plaça de l’Ajuntament, on estava convidat tot el poble a assistir. Allí, les Dansaires d’Uxola van trencar el gel ballant una primera peça del seu repertori de balls tradicionals valencians per a celebrar la diada dels valencians i de les valencianes i continuar la tasca de memòria històrica que suposen aquests balls, que antigament s’interpretaven en qualsevol ocasió festiva, com eren reunions de família o d’amics, celebracions d’onomàstiques, matances o collites, entre d’altres. Balls que es dansaven a l’interior de les cases, al carrer, davant les portes o a les eres de batre i que hui en dia, malauradament, han perdut la seua funció festiva i espontània, per a esdevindre espectacles puntuals.
A Pego, les Dansaires d’Uxola intenten que almenys eixa funció puntual no es perda i enguany més d’una desena de xiquetes participaven en els balls oferits en homenatge al 9 d’octubre.
La gent congregada a la Plaça de l’Ajuntament desfilava pel carrer Major i el Jaume I acompanyada de la música de la banda de l’Agrupació Musical de Pego fins arribar a la Plaça Jaume I, on després d’una altra demostració de balls tradicionals valencians, els tres portaveus de l’equip de govern prenien la paraula en un any de finalització de legislatura. Els punts de vista triats per a cadascun dels discursos, van ser molt diferents, com diferents són els tres partits que conformen l’equip de govern de l’Ajuntament de Pego, units per la ferma voluntat de gestionar Pego en benefici de la ciutadania pegolina.
Encetava el torn, la portaveu del BNV, Marian Tamarit apel•lant a la figura de Pau Casals i al seu mític discurs defensant la nació catalana i la seua avantguarda a favor de la democràcia i la pau davant les Nacions Unides per a reafirmar-se en la seua valenciania, declarant que, “ara mateix, en el segle XXI, jo dic, jo sóc valenciana. València, avui és una comunitat autònoma, segons la Constitució Espanyola.” Però la nacionalista vas més enllà preguntant-se, “què va ser València? L’antic regne de València?” per tal de cercar en els seus fonaments si els pilars d’aquesta comunitat autònoma són sòlids. Marian Tamarit, explicava aleshores que “l’antic regne de València va formar part, junt amb Aragó, Catalunya, Mallorca, Montpeller, Sicília, Sardenya i altres terres de la Mediterrània, de la nació més gran del món; de la mateixa gran nació de la que parlava Pau Casals”, el que la duia a proclamar, davant la figura de Jaume I que, “l’entrada dels valencians en la Corona d’Aragó, dóna sentit, l’únic sentit, a la festa del 9 d’octubre.”
Marian Tamarit, explicava en el seu discurs que “gràcies a Jaume I els valencians van ser un estat confederat amb la resta de territoris que vivien sota la corona de la casa reial catalano-aragonesa”. No obstant, “per voluntat expressa del rei Jaume I, el Regne de València no va ser annexionat a Catalunya o Aragó, sinó un estat de nova creació, agermanat i unit a Catalunya, Aragó i Mallorca, per la corona que ell encarnava i pel símbol del seu escut, quatre barres vermelles sobre fons groc.”
Després de posar en qüestionament el pensament d’una part de la població que pensa “que la història va començar el 20 de novembre de 1975, després de la mort del dictador o a tot estirar el 14 d’abril de 1914, amb la proclamació de la segona república”, la portaveu del Bloc declarava que “això és un error”, per a afirmar que “els valencians som molt més que un territori que no va arribar a tenir un estat d’autonomia perquè un general va fer un cop d’estat. Els valencians som molt més que allò que l’ordenament jurídic nascut de la transició política, que ens negava i continua negant-nos, amb formes molt subtils, la nostra història plena i vigorosa, que s’inicià amb la conquesta de Jaume I i que ha continuat fins al moment actual amb exemples de personalitats com fou Sanchis Guarner, signant de les normes de Castelló; Joan Fuster, que va actualitzar els postulats valencianistes o més a prop, el nostre pegolí Valerià Miralles i Ortolà, que reivindicava l’ús del valencià i va ser un ferm defensor dels autors que escrivien en valencià i del valencianisme polític”.
Davant tot això la jove portaveu del Bloc manifestava que, “els valencians i les valencianes que no ens resignem a la situació actual, d’eixa despersonalització cultural i lingüística que estem vivint, hem d’assumir i defensar amb orgull i convicció la tradició valencianista de la qual som hereus, posant l’èmfasi en allò que ha donat sentit al valencianisme polític de temps llunyans i que és: la lluita per la llibertat i l’autogovern; la dignificació de la nostra llengua i cultura i la voluntat de servir, políticament, al poble valencià.”
Finalitzava el seu discurs Marian Tamarit demanant la unitat perquè assegurava que “hem d’estar sempre en disposició de sumar amb tots els que comparteixen amb nosaltres objectius i projectes; i estar oberts a conformar alternatives eficients per a governar el nostre país”.
La segona en prendre la paraula va estar la portaveu socialista Anna Aparisi qui centrava la diada dels valencians i de les valencianes recordant que “fa 872 anys que el rei En Jaume I feia la seua entrada triomfal a la ciutat de València acompanyat pel Penó de la Conquesta”, per a, acte seguit centrar el seu discurs en un to més polític recordant que era “la quarta vegada que em dirigisc a vosaltres un dia com avui”. Anna Aparisi tornava a la història, però a la recent del poble de Pego, recordant que “tot va començar per allà l’any 2003 quan guanyàrem les eleccions i ens vàrem dirigir els 3 portaveus a tots els pegolins”. En un dia de festa com el 9 d’octubre Anna Aparisi apel•lava a la voluntat expressada pel poble a les urnes en aquell 2003; “un poble que va expressar que volia viure millor i tranquil; sense rancors polítics, encara que continua havent gent que vol recordar aquells temps”. I a eixes persones Aparisi les convida a recordar també “el que van patir les seues famílies en temps de dictadura” per a afirmar que “no es pot entendre com poden estar al costat dels que van maltractar a les seues famílies”.
La portaveu socialista afirmava que l’equip de govern “ha estat durant aquests anys una altra alternativa a l’hora de portar a terme la política a aquest poble”, assegurant que “durant quasi 8 anys hem demostrat que podem i volem governar a totes i tots els pegolins, foren del signe polític que foren”. També reconeixia Aparisi que en aquesta unió “tots hem sacrificat alguns ideals dels nostres partits per tal de què aquest poble guanyara, tant en projectes per a tots els pegolins com en la normalització democràtica i política que a aquest poble li faltava”. Confessava la portaveu socialista que “és una gran responsabilitat exercir aquesta tasca i per aquesta raó qualsevol persona no pot ser polític. Tenim polítics que només pensen en arribar al poder per a venjar-se i jo us dic que no és possible que aquells que defensen els nostres somnis siguen culpables i, a més a més, visquen atrapats en el seu malson”.
L’últim en intervindre era el portaveu de Ciutadans de Pego i alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà qui agraïa l’assistència dels presents i iniciava el seu parlament afirmant que “els pegolins som valencians i som espanyols, com diu el nostre Estatut d’Autonomia en el seu article primer. Però, sobretot, som valencians gràcies a la tasca que va iniciar en el seu moment el mateix rei Jaume I d’Aragó i va acabar, posteriorment, signant la Carta Pobla de Pego, el seu fill Pere III, el Gran”. Una Carta Pobla de la que la màxima autoritat municipal destacava la donació de la vila de Pego, el seu castell i les seues terres, fonts i hortes i termes, a tres senyors de Barcelona fa just 731 anys “quan el rei Pere III el Gran va donar este privilegi a conseqüència de la reconquesta perquè Pego passara a ser una vila i constituint-se ací la baronia de Pego”. Traslladant eixos fets al present, el portaveu de Ciutadans de Pego, manifestava que “nosaltres som en l’actualitat qui devem seguir eixe llegat que ens va fer el rei Pere III el Gran” i sobretot, “poder transmetre estos valors a la joventut, perquè en un futur puguen ells continuar en aquesta tradició com a continuïtat del poble valencià”.
Finalitzava l’acte amb l’himne regional i un àpat per a tots els i les presents.