El plenari pegolí recolza que l’Hospital comarcal passe a denominar-se Hospital Dr. Torrent Guasp

La iniciativa aprovada per unanimitat al plenari pegolí l’ha presentada Compromís a instància de l’Associació Cultural Ocell d’Ondara que demana el canvi de nom de l’Hospital de Dénia per Hospital Dr. Torrent Guasp. Ho fa perquè este investigador del cor va tenir sempre la seua base de treball a la comarca i per la importància de la seua tasca com a cardiòleg. Torrent Guasp va ser el descobridor de l’estructura i el funcionament del miocardi. El que model que va proposar explicava perfectament l’anatomia i la mecànica del cor, una qüestió fins aleshores totalment incomprensible.

Hui al ple ordinari de març s’ha recuperat de l’oblit (per dir-ho d’alguna manera) una figura important en el món de la cardiologia. Ha estat gràcies a una iniciativa de l’Associació Cultural Ocell d’Ondara que pretén que tots els ajuntaments de la comarca aproven per ple el canvi de nom de l’Hospital comarcal. La seua proposta, presentada al plenari pegolí per Compromís, suggerix que l’Hospital passe a denominar-se Dr. Torrent Guasp. La importància d’este cardiòleg era explicada pel portaveu de Compromís, Àngel Oltra una vegada ha estat inclosa per al seu debat la moció presentada d’urgència. La sol·licitud va dirigida a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

Explica la moció que Francisco Torrent Guasp «va exercir tota la seua vida professional dedicada a la medicina en diversos municipis de la comarca i quan, a resultes de la gran transcendència mundial de les seues investigacions al voltant del cor, li van proposar anar a investigar a llocs molt llunyans de la seua estimada comarca, va preferir ubicar el seu laboratori i la seua tasca investigadora a Dénia i desplaçar-se per tot el món per a exposar la seua teoria i els seus avenços».

Francisco Torrent Guasp mentre exercia de metge de família a Dénia, estudiava l’estructura i el funcionament del cor, tot i no formar part de cap grup d’investigació. Estos estudis els feia amb mètodes atípics com és bullir cors de vaca en la cuina de sa casa i disseccionar-los després en el seu estudi. Va treballar en solitari des dels anys 70 fins que va trobar la resposta a l’enigma en el que treballava: el cor està format per una única banda muscular, plegada sobre si mateixa en forma helicoïdal, i bomba la sang a través de la torsió d‘eixa banda.

El seu descobriment va ser una veritable revolució, perquè explicava de forma satisfactòria, tant l’estructura com la mecànica del cor. No obstant això, Francisco Torrent Guasp va haver de lluitar durant 20 anys perquè es reconeguera el seu treball. I és que la medicina no estava preparada per a acceptar unes idees difícils de demostrar amb les tecnologies de l’època i que contradeien les teories acadèmiques tradicionals.

A partir de 1995, el seu discurs va trobar eco en revistes mèdiques de referència. En 2005, Torrent Guasp va ser convidat per a realitzar la conferència de clausura d’un congrés de cardiologia a Madrid, on va demostrar la seua idea de la “banda” dissecant un cor davant del seu auditori, format per especialistes en electrofisiologia i arítmies. Els experts li va brindar l’ovació que esperava des de feia dos dècades. Una hora després de la xarrada, però, va començar a sentir-se malalt. L’home que va revelar com funcionava el cor no va resistir una fallada del seu. I, malauradament va faltar a causa d’un infart rodejat de cardiòlegs que no van poder ajudar-lo.

Gràcies al seu descobriment, per primera vegada, els metges disposaven d’un “mapa” que els permetia entendre què ocorre quan un cor falla. El seu concepte de la “banda” s’ha aplicat en nous procediments quirúrgics per a tractar insuficiències cardíaques. A més, enginyers i cardiòlegs De Los Ángeles i Barcelona estan dissenyant models informàtics basats en el seu descobriment, que culminaran amb la creació d’un cor humà virtual.

Francisco Torrent Guasp va donar a conèixer els seus descobriments anatòmics en no menys de quaranta universitats de prestigi, tant europees com americanes, i també japoneses. Va rebre una ajuda de la Fundació Juan March en 1972. Però, principalment es va costejar les seues investigacions tenint sempre el suport incondicional de la seua esposa i de tota la seua família. En 1974, a Ginebra, li van concedir el premi Miguel Servet i en contrast durant 3 anys consecutius va ser presentat per diversos professionals i fundacions als valencians Premis Rei Jaume I d'Investigació sense rebre la menor estima. En 1978 va ser proposat com a candidat al Premi Nobel, tot i que no va arribar a ser nominat.

Davant este currículum, Irene Sendra, de Volem Pego expressava que «és molt oportú» i «està bé reconèixer la tasca dels científics per posar-los en valor».

Carmelo Ortolà, per Ciutadans de Pego, explicava que ell treballava a Pego quan Torrent Guasp treballava a Dénia i ressaltava que ja aleshores era avantguardista en la receptació de medicaments per als seus i les seues pacients. Així mateix, va explicar la mala sort que el va acompanyar, ja que en «el mateix congrés on va deixar clara la seua teoria sobre la banda ventricular cardíaca, va i es mor per un infart».

Des del PP es creia més convenient fer-li un reconeixement institucional abans que posar el seu nom a l'hospital comarcal, tot i que acceptaven la proposta.

Enrique Moll, exercint de portaveu socialista, manifestava que «és trist que faça falta una iniciativa com estes per conèixer tan rellevant com el Dr. Torrent Guasp», alhora que posava l'accent en la importància d'estes iniciatives per rescatar i posar en valor persones amb tanta vàlua.

La moció ha estat aprovada per unanimitat.