El jutjat de Dénia tindrà que casar als homosexuals
El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat esta setmana la no admissió a tràmit de les qüestions d’inconstitucionalitat plantejades per una jutge de Dénia i altra de Telde contra la Llei que regula els matrimonis entre persones del mateix sexe.
La magistrada titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Dénia (Alacant), responsable també del Registre Civil d’esta ciutat, Laura Alabau, es va oposar a formalitzar els matrimonis de persones homosexuals al dubtar de la constitucionalitat de la llei que els permet.
La Fiscalia es va oposar a la presentació de les dos qüestions d’inconstitucionalitat per part dels jutges de Dénia i Telde a l’entendre que no tenien competència per a plantejar-les com a jutges del registre civil. Esta decisió del Constitucional comportarà ara que els dos magistrats hauran de formalitzar els matrimonis homosexuals que van deixar en suspens.
En tot cas, el Tribunal Constitucional es pronunciarà sobre el fons de l’assumpte, és a dir, sobre la constitucionalitat o no de l’esmentada llei, a l’examinar el recurs del PP contra esta norma, que ha sigut admesa a tràmit per l’alt Tribunal.
L’encarregada del Registre Civil deurà ara «reactivar immediatament» l’expedient matrimonial paralitzat i fixar una data per a la celebració de la boda, segons fonts del TSJCV.
La magistrada de Dénia que va paralitzar la unió civil no es va personar ahir en el seu treball, després de la decisió del TC que ha suposat una bufetada jurídica contra ella.
D’altra banda el ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, va assegurar ahir que la no admissió a tràmit de les qüestions d’inconstitucionalitat contra el matrimoni entre homosexuals suposa «una lliçó per a aquells jutges que pretenen anteposar a la llei els seus prejudicis personals».
«Basta ser un estudiant de primer de dret per a llegir l’article 163 de la Constitució i veure que este no és un cas susceptible de qüestió d’inconstitucionalitat», va reiterar López Aguilar.
Per la seua banda, la parella de dones afectada per la negativa mantenen la seua voluntat de mantenir-se en l’anonimat. De fet, ambdós han fugit de qualsevol notorietat des que va eixir a la llum pública este assumpte i, de fet, la seua única pretensió era la de contraure matrimoni en la més estricta intimitat.
La magistrada titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Dénia (Alacant), responsable també del Registre Civil d’esta ciutat, Laura Alabau, es va oposar a formalitzar els matrimonis de persones homosexuals al dubtar de la constitucionalitat de la llei que els permet.
La Fiscalia es va oposar a la presentació de les dos qüestions d’inconstitucionalitat per part dels jutges de Dénia i Telde a l’entendre que no tenien competència per a plantejar-les com a jutges del registre civil. Esta decisió del Constitucional comportarà ara que els dos magistrats hauran de formalitzar els matrimonis homosexuals que van deixar en suspens.
En tot cas, el Tribunal Constitucional es pronunciarà sobre el fons de l’assumpte, és a dir, sobre la constitucionalitat o no de l’esmentada llei, a l’examinar el recurs del PP contra esta norma, que ha sigut admesa a tràmit per l’alt Tribunal.
L’encarregada del Registre Civil deurà ara «reactivar immediatament» l’expedient matrimonial paralitzat i fixar una data per a la celebració de la boda, segons fonts del TSJCV.
La magistrada de Dénia que va paralitzar la unió civil no es va personar ahir en el seu treball, després de la decisió del TC que ha suposat una bufetada jurídica contra ella.
D’altra banda el ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, va assegurar ahir que la no admissió a tràmit de les qüestions d’inconstitucionalitat contra el matrimoni entre homosexuals suposa «una lliçó per a aquells jutges que pretenen anteposar a la llei els seus prejudicis personals».
«Basta ser un estudiant de primer de dret per a llegir l’article 163 de la Constitució i veure que este no és un cas susceptible de qüestió d’inconstitucionalitat», va reiterar López Aguilar.
Per la seua banda, la parella de dones afectada per la negativa mantenen la seua voluntat de mantenir-se en l’anonimat. De fet, ambdós han fugit de qualsevol notorietat des que va eixir a la llum pública este assumpte i, de fet, la seua única pretensió era la de contraure matrimoni en la més estricta intimitat.