La família Miralles Gomar dona la seua biblioteca privada a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu

Al voltant de 3.000 exemplars de diferents èpoques, distintes llengües i matèries, van viatjar divendres passat de Pego a Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana. Llibres de tres generacions de la família Miralles Gomar: del besavi Felipe Alberto Miralles Miralles, de l’avi Valeriano Miralles Cousy i del pare Valerià Miralles Hortolà. Entre els exemplars donats, molts llibres ‘prohibits’ durant el franquisme que van ser comprats a França per Valerià Miralles Ortolà perquè formaren part del catàleg ocult de la Llibreria Concret. Actualment, els exemplars han de passar per un procés de desinfecció abans de passar a formar part dels recursos de la Biblioteca Valenciana.

100 anys d’història acumulada en uns 3000 llibres és el que divendres passat va ser traslladat de Pego a València, més concretament a Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Estem parlant de la biblioteca privada de la família Miralles Gomar que, després d’un temps de reflexió i de consultes, van decidir donar els llibres que posseïen del seu besavi, Felipe Alberto Miralles Miralles, del seu avi, Valeriano Miralles Cousy i de son pare, Valerià Miralles Hortolà, a la Biblioteca Valenciana.

«Fa mal al cor, desprendre’t», confessava Germà Miralles Gomar, tot i que reconeixia que la decisió, presa amb el beneplàcit dels dos germans, venia donada entre d’altres perquè es trobaven amb «uns llibres que fa molts anys que estan, que no estan ben cuidats i que al final no estan en condicions, hem decidit la família donar-los perquè estiguen ben cuidats i que tota la gent també, tinga accés a poder llegir-los, ja que van a la Biblioteca Valenciana i allí es digitalitzaran i que tota la gent tindrà accés a través d’Internet a llegir-los».

A la biblioteca de la família Miralles Gomar, encara per catalogar, s’hi troben exemplars diversos, alguns daten del 1700 i 1800, però la majoria de volums són de principis del segle XIX i del segle XX. De l’etapa del besavi, de Felipe Alberto Miralles Miralles, s’hi destaca un important nombre de col·leccions de revistes i d’exemplars francesos. Açò és per la trajectòria personal de Felipe Alberto Miralles, metge de professió. Miralles va fer la guerra carlista i va resultar ferit en una cama, el que li va impedir realitzar certes activitats. Però no li va impedir viatjar i establir-se durant molts anys a Marsella. Allí, junt amb el seu amic Vallalta, proven sort amb la producció de la vinya i encerten. S’hi va establir a Marsella fins que va enviudar, moment en el que va decidir tornar al poble. I al poble va vindre amb una institutriu per educar els fills i la filla. La institutriu va ser coneguda com a ‘la dona de la carota’ i, desafortunadament, no va durar molt la seua estància a Pego, ja que no va aconseguir adaptar-se a la societat pegolina.

De l’etapa de l’avi, de Valeriano Miralles Cousy, que era advocat, hi ha principalment llibres de justícia, d’economia i d’agricultura, però també sobre vaixells i navegació. Valeriano Miralles Cousy, va exercir de polític, del Partit Republicà, el que el va obligar a fugir durant la Guerra Civil. Es va refugiar a Marsella on en comptes de dedicar-se a la vinya es dedica al negoci de la taronja, però també al de la construcció. En tornar a Pego, Valeriano Miralles Cousy va tenir problemes amb el bàndol franquista, ja que este volia tancar-lo a la presó per haver col·laborat amb la República i, tot i que, consta que va estar empresonat, el captiveri va ser curt.

De l’etapa de Valerià Miralles Hortolà, hi destaquen llibres prohibits durant el franquisme, comprats via França per eludir la censura. Va heretar la vessant política de son pare, de fet va ser molt actiu en la política d’esquerra i valencianista, esdevenint, entre d’altres, el primer president d’Esquerra Republicana del País Valencià.

L’amor per la literatura de Valerià Miralles Ortolà es va traduir amb la fundació, l’any 1963, de la Llibreria Concret a la ciutat de València, junt amb Alfons Cucó i Tomàs Llorens, i l’Editorial Garbí (1967) un projecte en contra de la voluntat de son pare, però que a ell el va fer feliç durant els anys que va durar. Va ser a través de Concret que Valerià Miralles va poder conèixer moltíssima gent que, com ell, era inquieta intel·lectualment. Valerià Miralles també fundà, l’any 1983, amb Gabriel Sendra, Edicions del Bullent. A la biblioteca privada s’hi conserven molts dels llibres que van formar part del catàleg de Concret, llibres al voltant del socialisme, del comunisme, llibres de Fuster i d’altres escriptors influents del moment com Manuel Sanchis Guarner, Lluís Vicent Aracil, Alfons Cucó, Sebastià Garcia i traduccions de Louis Althusser i d’Alfred Jules Ayer. Hi destaca també d’eixa biblioteca com de poliglota és ja que hi conté llibres en francès, anglès, italià i àrab, entre d’altres llengües.

Per què la donació de la família Miralles Gomar va a la Biblioteca Valenciana i no a l’arxiu i biblioteca de Pego? La resposta és bastant lògica. I és que explicava Germà Miralles que, per a la biblioteca municipal «és complicat fer-se’n càrrec, ja que no reunix les condicions necessàries per a albergar una quantitat de llibres tan important». No pot albergar-los, però tampoc té la capacitat desinfectar-los ni de digitalitzar-los.

En estos moments, els llibres de la família Miralles Gomar estan en el dipòsit de Sant Miquel dels Reis a l’espera de ser desinfectats perquè, posteriorment, es puguen catalogar, digitalitzar i col·locar a les prestatgeries junt amb la resta d’exemplars únics arribats de biblioteques privades tan importants com la de Nicolau Primitiu, Pere Maria Orts i Bosch, Manuel Sanchis Guarner, Gregori Mayans i Siscar, Maria Ángeles Belda Soler, Carmelina Sánchez-Cutillas, Enric Valor Benavent o el Ateneo Español de México, entre moltes d’altres.

«Fa pena, però també veus que són llibres als que podrà accedir tothom i, a més, estaran ben cuidats», valorava Germà Miralles, però sobretot, considerava que, amb este gest, amb esta donació «estic convençut que mon pare estaria molt content».