L’Orfeó de Pego celebra el primer concert per commemorar que duen «50 anys ininterromputs cantant»

Serà diumenge, a les 5 de la vesprada a l’església de l’Assumpció en el Festival coral de Primavera. Un concert en el que actuarà junt amb ‘Les veus de la Safor’ i ‘el Cor de la Rectoria’. Hui us oferim un capítol sobre la història de l’Orfeó de Pego protagonitzat per les veus que el formen, algunes d’elles ben fidels, amb 45 anys d’estada en est família coral pegolina. Demà hi haurà una segona part i, així, totes les setmanes compartirem amb vosaltres algunes de les històries que ens han contat un nombrós grups de veus de l’Orfeó. Les fonts del grup coral situen el seu naixement l’any 1967 amb el nom de “Cor de Pego” i sota la direcció de Josep Sendra i Piera. Després es fa càrrec de la direcció Vicent Escrivà, frare franciscà, que va preparar el Cor per al Certamen de Masses Corals celebrat a Sagunt l’any 1972 on va guanyar el Primer Premi de la Segona Secció. El Cor passa, en eixe període, a denominar-se ‘Coral Alma Mater‘.

Enguany l’Orfeó de Pego celebra 50 anys ininterromputs de cant, mig segle de vida que els ha portat a fer una recopilació intensa de cartells, fotografies, documents, partitures per a poder fer una gran exposició al mes de maig, però també i sobretot, per deixar constància de la trajectòria d’una formació musical que treballa amb discreció, però, amb eficàcia i per la que ha passat un nombre important de persones al llarg dels seus 50 anys.

El grup fundador de l’Orfeó de Pego inicia la seua activitat l’any 1967 amb el nom de ‘Cor de Pego‘ i sota la direcció de Josep Sendra i Piera. Fernando, un dels veterans de l’Orfeó recordava que «l’any 1967 estava fent la mili i, aleshores el Cor de Pego assajava a la llar parroquial i, moltes voltes, quan venia de permís, en gitar-me, per la nit els sentia cantar» i recordava fins i tot una de les cançons del repertori, ‘Las cuerdas’.

Poc després, es fa càrrec de la direcció del ‘Cor de Pego’ Vicent Escrivà, frare franciscà, que va preparar el Cor per al Certamen de Masses Corals celebrat a Sagunt l’any 1972 on va guanyar el Primer Premi de la Segona Secció. El Cor, en eixe període, passa a denominar-se ‘Coral Alma Mater‘. Seguint els records de Fernando, este ens explica que només acabar la mili, l’agost del 1968, potser inspirat pels assajos que escoltava durant les nits que els permisos li permetien passar a Pego, es va apuntar al Cor. Indica que, eixa any, el 1968, ja va anar al Convent i «el pare Escrivà, amb el piano, em va fer l’escala musical per veure quines aptituds tenia» i el va qualificar de tenor. Curiosament, es va apuntar, va fer la prova, però no va tornar. S’incorpora definitivament a l’Orfeó 13 anys després d’esta anècdota. I és que el cuquet anava per dins, però no es va poder transformar en papallona fins que no estava prou madur. Des d’aleshores Fernando és fidel a l’Orfeó.

Rosa és també una de les veus fidels de l’Orfeó de Pego. Ella va començar l’any 1972, justament l’any en què va guanyar el Primer Premi de la Segona Secció. Però ens explicava que va començar amb «un susto de por» perquè creia que no podria cantar i damunt, «eixe dia van posar una cançó en rus». Totes estes emocions van fer que acabara el seu primer assaig amb «un mal de gola» horrible. Acostumat, però, l’aparell fonador, Rosa continua 45 anys després formant part de l’Orfeó.

En eixos 45 anys, contava que han passat per molts locals d’assaig. Primer va ser el Convent, després la casa de la tia Maria ‘L’orelletes’, Carolina Sala, l’Extensió Agrària, dalt del Bar Daniel, dalt de la CAM, el Musical, Pérez Ramos, Cervantes i actualment a l’Espai Veïnal Antic Institut.

Una altra de les veteranes és Rosa Carmen. Tenia 14 anys quan va començar a l’Orfeó i assegura que en este temps li ha augmentat la il·lusió de formar-hi part. Sobretot pel fet que, amb els anys «vas formant-te, la gent forma part de la teua família i el cantar no em cansa, sinó que va endinsant-se».

Quan Vicent Escrivà deixa la Coral, esta és dirigida per diversos músics del poble. Entre l’any 1979 i el 1984 trobem a l’única dona que ha dirigit l’Orfeó, Dolores Amèlia Medina Sendra, filla de Dolores Sendra, també component del grup coral. Després d’ella Josep Sendra passa a dirigir-lo una altra vegada, i canvia el nom a la seua actual denominació, “Orfeó de Pego”. L’any 1986 Josep Sendra cedeix la direcció a l’actual director, Pere Romà i Rocher.

Esta és una primera entrega de la història d’eixos 50 anys de l’Orfeó de Pego. Tenim moltes més veus guardades per a anar construint, sinó tot, part de l’esperit que sobrevola l’Orfeó de Pego. Us les anirem oferint per capítols. De moment, us recordem que este diumenge la cita és a les 5 de la vesprada a l’església de l’Assumpció. Una cita amb l’Orfeó de Pego, però també, amb Les Veus de la Safor i el Cor de la Rectoria, en el Festival Coral de Primavera.