«El nostre element clau ha estat la memòria autobiogràfica perquè no es pot deslligar l’èxit d’una persona i el desenvolupament acadèmic»
És el que afirmava Francesc Escolano, orientador de l’IES Veles e Vents de Gandia, des de fa dos anys centre d’aprenentatge. Explicava que «el punt d’inflexió i de partida del centre ha estat la memòria autobiogràfica». Afirmava que «un alumne no pot estar exclòs de la pràctica habitual a l’aula i en el centre». És per això que es planteja en la base del projecte «com vehiculem conjuntament desenvolupament social amb l’acadèmic perquè eixe alumne tinga èxit». La clau està l’empoderament a través de la reconstrucció de la biografia perquè canvie la conducta i el seu futur.
Dissabte pel matí es van poder escoltar en l’última sessió de les I Jornades Socioeducatives de Pego ‘Violència 0 des dels 0 anys’ dos experiències de pràctiques d’aula basades en evidències científiques per a l’eradicació de la violència. Una va ser d’un centre d’Infantil i Primària i l’altra d’un centre de Secundària. Començarem per esta segona, que va ser presentada per Paqui Martínez, directora del Ceip Rosalia Bondia i explicada per Francesc Escolano, orientador educatiu de l’IES Veles e Vents de Gandia.
L’element clau de la seua aposta com a centre d’aprenentatge partix del concepte de memòria autobiogràfica. Un concepte que era explicat, en un vídeo, per Sandra Racionero, membre de l’equip del CREA i que suposa un procés «d’emmagatzematge d’experiències de la nostra vida». Així, «al llarg del temps les persones anem teixint eixos relats sobre esdeveniments des de la infantesa fins ara», en certa manera, amb ells construïm «la base de la nostra pròpia identitat».
Assenyalava Racionero que la memòria autobiogràfica té una característica única, que és «constructiva i reconstructiva», és a dir, que «podem canviar com estem interpretant els records del passat. Açò influïx en les decisions que prenem en el present i, inclòs, en funció de com recordem el nostre passat, dels sentiments que ens genera». Per tant, la memòria autobiogràfica servix per a «donar forma a la nostra conducta futura», concloïa Sandra Racionero.
Anant un poc més enllà amb el concepte de memòria autobiogràfica, Racionero, explicava que «les vivències, quan les estem compartint amb altres persones, les estem reconstruint perquè podem decidir emfatitzar més alguns aspectes d’eixe record que no altres perquè, en eixe moment vital potser tenim uns nous objectius diferents als que teníem uns anys abans o perquè els valors, els principis i el que és prioritari ha canviat». Apuntava l’experta que, tot i que «no es pot canviar el fet en si mateix, si es pot fer una mirada més crítica i, gràcies a la reflexió, podem decidir que es convertisquen en eines que ens donen una major llibertat».
Justament esta base és el que prenen com a punt de partida l’equip directiu de l’IES Veles e Vents de Gandia per a desenvolupar el seu model de prevenció socialitzadora. El Veles e Vents fa dos anys que està duent a terme el model dialògic, tot i que ja feia tres anys que estaven intentant canviar les dinàmiques del centre a través d’altres models. No obstant, el model dialògic basat en evidències científiques és el que més resultats d’èxit els està donant. Explicava Francesc Escolano, orientador educatiu de l’IES Veles e Vents de Gandia que «un alumne no pot estar exclòs de la pràctica habitual a l’aula i en el centre». És per això que es planteja en la base del projecte «com vehiculem conjuntament desenvolupament social amb l’acadèmic perquè eixe alumne tinga èxit». La clau està l’empoderament a través de la reconstrucció de la biografia perquè canvie la conducta i el seu futur.
Escolano detallava que, des d’una vessant global, el centre està fent, per a previndre i millorar la convivència: «grups heterogenis», «espais d’interacció a l’aula on estant asseguts físicament en grups» i, en este punt Escolano reconeixia que «tot açò porta problemes perquè no tots participen del projecte, però si anem consolidant una cultura de centre, liderada per l’equip directiu, referendat pels òrgans col·legiats, aprovats en un projecte educatiu de cap a on volem anar», el projecte va consolidant-se i cada vegada hi ha més gent que s’unix a ell. Comentava també que treballant amb «codocència», és a dir, amb dos professors en l’aula que planifiquen conjuntament el material del curs». A més tenen una biblioteca tutoritzada on fan deures, però també s’ajuden uns a d’altres.
Este projecte està provocant que el Veles e Vents comence a ser un «centre imant», ja que famílies que no són de l’àrea d’influència del centre estan apropant-se a preguntar interessades per la informació que els ha arribat. I és que, asseguren que els comenten que «els han parlat molt bé del centre i, a més és atractiu perquè treballeu en grups».
