El Pla territorial municipal front a les emergències de Pego i el Pla d’actuació municipal front al risc d’incendis forestals en Pego tenen com a objectiu últim protegir a la població

Estos documents permetran en un futur, si es dóna una situació de les característiques de cada pla, actuar amb major efectivitat i coordinació als diferents agents implicats en la intervenció d’emergències. L’elaboració dels dos plans ha tardat un any en realitzar-se i arranca, principalment, a partir de l’incendi de maig de 2015, després de comprovar que l’Ajuntament no disposava d’un protocol d’actuació per combatre incendis forestals. Els plans han estat encarregats per la Regidoria de Medi Ambient i elaborats per l’enginyer forestal pegolí, David Bordes.

Este matí ha tingut lloc a la Casa de Cultura de Pego la presentació del Pla territorial municipal front a les emergències i del Pla d’actuació municipal front al risc d’incendis forestals. Explicava la regidora de Medi Ambient, Laura Castellà, que els plans han tardat un any en enllestir-se atenent al fet que l’Ajuntament de Pego no té tècnic de Medi Ambient, el que ha derivat en què li encarregaren la feina a l’enginyer forestal David Bordes. Recordava Laura Castellà que el consistori, com tota la resta d’entitats locals, està obligat a tenir estos documents, una qüestió però, que en el cas de Pego es va veure agreujada per l’incendi de maig de 2015. Confiava Castellà que amb estos documents «quan torne a passar una altra emergència ens ajuden a coordinar-nos millor».

Sobre esta última qüestió aprofundia l’alcalde de Pego, Enrique Moll, explicant que la sensació aquell fatídic 15 de maig de 2015 va ser de descontrol en l’actuació per fer front al voraç incendi que avançava lliure per les muntanyes del terme. De tota manera, també reconeixia que els experts, han assegurat que «tot i que hagués hagut més coordinació, per les característiques climàtiques d’eixe dia, no s’hagués pogut fer molt més». No obstant, el descontrol que es va viure va fer revisar si l’Ajuntament de Pego disposava de Plans contra incendis forestals i el resultat va ser negatiu. Ni Pla territorial municipal front a les emergències i del Pla d’actuació municipal front al risc d’incendis forestals. El que portava a no saber «que fer en un moment com aquell. Va ser aleshores quan va nàixer la idea de fer estos plans», explicava Moll. Amb ells, el que es pretén és que «si torna a passar, que no torne a passar el mateix», que hi haja més coordinació per actuar i minimitzar els danys.

L’enginyer forestal David Bordes ha explicat al públic present, principalment, representants de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, Policia Local, Bombers, Centre de Salut, l’Ajuntament de l’Atzúbia, que el Pla Territorial Municipal Front a les Emergències de Pego (PTM) és «el document que plasma, de forma explícita, l’organització jeràrquica i funcional de tots els actors que participem en una emergència». Ha subratllat que es tracta d’un document genèric que inclou totes les emergències que poden afectar el municipi de Pego. Conté, per tant, «tot el protocol per a protegir a persones, béns i medi ambient». Especificava Bordes que l’Ajuntament de Pego també ha de comptar amb un Pla d’actuació municipal front al risc d’incendis forestals (PAM) degut a l’alt risc d’incendis que té la zona.

Apuntava l’enginyer forestal que hi ha «una obligatorietat legal de tenir estos documents, però, la falta de recursos municipals fa que els diferents pobles no arriben, a nivell pressupostari o tècnic, per a realitzar-los». Informava que la Conselleria està en tràmits per a agilitzar els processos en xicotets municipis perquè puguen desenvolupar estos documents.

Pego s’enfronta, a banda dels incendis, a diferents riscos:

– Inundacions: La seua ubicació fa que el nucli urbà siga complicada pel que fa a les inundacions. Tot i això, David Bordes, posava l’accent en els passos d’aigua que poden provocar situacions de risc per a les persones que intenten creuar-los.

– Mercaderies perilloses: Pego està allunyat de la N-332, de l’AP-7 i de vies ferreries. No obstant això, Pego té gasolineres, el que implica transport de combustible el que genera un possible risc.

– Terratrèmols: El període de retorn és de 400 ó 500 anys, per tant «excedix de la vida útil d’una persones i les generacions properes, és per això que perdem eixa referència del perill que pot suposar un terratrèmol». No obstant això, indicava Bordes que la Universitat d’Alacant ha declarat que la zona del municipi de Pego és d’alt risc.

– Nevades: El període de nevades és de 30 anys i, tot i que enguany ha nevat, l’anterior nevada va ser de l’any 1982. Reconeixia l’enginyer que «és molt difícil que la situació es perllongue en el temps o siga una emergència duradora». No obstant, en este punt posava l’accent en la carretera a la Vall d’Ebo, que està situada a una quota superior als 400 metres. El que fa, segons Bordes, que «Pego tinga més riscos de nevades que d’inundacions», simplement per eixe tram de carretera.

Pego disposa, en cas que es produïsca una d’estes situacions de risc de:

– CECOPAL: reunió entre els responsables de l’Ajuntament de Pego, tècnics i polítics, per avaluar les situacions de risc i decidir les actuacions pertinents.

– Ràdio Pego: Emissora municipal de ràdio que té la capacitat de comunicar amb immediatesa els diferents missatges per salvaguardar la població.

– En primera línia d’intervenció es troben els bombers de la Diputació d’Alacant i de la Generalitat Valenciana.

– La Policia Nacional i la Guàrdia Civil que intervé en la seguretat, el trànsit i en la coordinació de l’evacuació d’urbanitzacions o cases.

– Els recursos logístics de la Generalitat Valenciana

– La UME sempre que l’emergència s’haja declarat de 2ⁿ nivell. En eixe moment s’activen els mitjans estatals que tenen una capacitat de moviment molt important.

– En l’àmbit sanitari Pego compta amb Acció Urgent i el Centre de Salut.

Tots estos recursos han de treballar de manera coordinada per a, en última instància, protegir la població.

Feia observar David Bordes que els dos plans són documents molt gruixuts. Explicava, però, que això es deu al fet que contenen molts plànols. Documents estos que, assegurava, «s’han de ratllar», ja que subratllava, «es tracta de documents que han de ser vius i que s’han de fer amb participació». Perquè, afirmava que estos dos plans «són l’inici» i tenen com a objectiu «involucrar a tots els agents i que això permeta que la coordinació entre tots ells siga major i més estreta».

Els plans es penjaran a la web de l’Ajuntament de Pego en un futur. Així mateix, s’estan organitzant dos simulacres, un d’incendi, que s’intentarà realitzar abans que arribe l’estiu i l’altre d’inundacions que es vol programar per a finals d’estiu o principis de tardor.