La periodista pegolina Majo Siscar Banyuls, guardonada amb el XIV Premi Internacional de Periodisme Manuel Alcántara
Majo Siscar Banyuls ha rebut el premi pel “seu bon fer i la qualitat” del seu treball periodístic en el reportatge ‘Los desenterradores de la paz‘, publicat en la revista internacional 5W, el 17 de febrer de 2016. El jurat ha destacat la visió periodística que caracteritza el reportatge de Siscar, en el que destaquen elements com l’actualitat i oportunitat del tema i, sobretot, per com reflectix el paisatge de Colòmbia després de la batalla, amb totes les seues cicatrius obertes.
Anit ens n’anàvem al llit amb una molt bona notícia per al món del periodisme i, sobretot per a Pego, perquè ens assabentàvem que la jove periodista pegolina, Majo Siscar Banyuls, ha tornat a ser premiada per la seua tasca informativa. En esta ocasió en la modalitat de Periodistes Joves de la catorzena edició del Premi Internacional de Periodisme Manuel Alcántara que convoquen anualment la Universitat de Màlaga, Prensa Malagueña i la Fundación Audiovisual de Andalucía. Este premi té com a objectiu reconèixer l’exercici d’un periodisme rigorós i de qualitat en una doble vessant: la que promociona jóvens periodistes que inicien la seua carrera i la que reconeix la trajectòria de professionals d’una dilatada experiència sustentada per la qualitat i el rigor.
La periodista pegolina ha estat seleccionada en la primera secció, la de joves periodistes pel «seu bon fer i per la qualitat» del seu treball informatiu. Majo Siscar Banyuls ha participat en esta convocatòria amb el reportatge ‘Los desenterradores de la paz‘ publicat en la revista internacional 5W el passat 17 de febrer de 2016. Majo Siscar està acompanyada d’una de les grans del periodisme espanyol en esta nova edició del Premi Internacional de Periodisme Manuel Alcántara, de Rosa Montero, a la que se li reconeix la seua excel·lent trajectòria professional. Així mateix, s’ha atorgat una menció especial al periodista Jesús Nieto pel seu treball: ‘Las horas finales de Unamuno:“España no puede perderse”, gritó. Y murió”‘ , publicat en elespañol.com, el 24 de desembre de 2016.
La modalitat Periodistes jóvens, dotada amb un premi de 4.000 euros, reconeix en esta edició el treball de Majo Siscar per abordar una de les moltes seqüeles originada pels 50 anys d'enfrontament entre les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, (FARC) i el govern d'este país, la perillosa tasca de desenterrar les mines antipersones que estan escampades per tot el país. Majo Siscar narra amb mestria com exguerrillers i víctimes treballen colze a colze per a acabar amb una de les pitjors xacres que, en el camí ara emprés cap a la pau, continua arruïnant la vida de milers de colombians i colombianes i és que el 60% del territori oculta mines antipersona. En 'Los desenterradores de la paz' la periodista pegolina recorre els camins, justament junt amb eixos desenterradors, el testimoni dels quals utilitza per a mostrar la seua lluita per la reinserció per mitjà d'este arriscat treball.
El jurat ha destacat la visió periodística que caracteritza el reportatge de Siscar, en el que hi destaquen elements com l'actualitat i oportunitat del tema i, sobretot, per com reflectix el paisatge de Colòmbia després de la batalla, amb totes les seues cicatrius obertes. No és el relat habitual, sinó una mirada molt singular, amb total domini del llenguatge, que pren distància de la situació sense incórrer en cap narcisisme, però amb una enorme capacitat per a convertir el problema en un tema pròxim i d'enorme interès humà.
Este no és, però, el primer premi que rep Majo Siscar Banyuls. En 2011 la periodista pegolina apuntava maneres en aconseguir el Premi Europeu a l’Excel·lència Periodística en la categoria de Salut Reproductiva per a tothom, pel seu reportatge, des de Mèxic per al diari digital periodismohumano.com, ‘El delito de ser mujer, pobre y estar embarazada’. El jurat va considerar que el reportatge era el que més «ha contribuït a la comprensió del vincle entre la salut i els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, així com de la salut sexual i reproductiva i l’eradicació de la pobresa». El reportatge explica la història de nou dones de l’estat mexicà de Guanajuato que van ser condemnades a diversos anys presó, i que han passat entre dos i nou anys a la pressó, acusades d’haver avortat, algunes després de violacions, i altres de forma natural. Tot apunta que la justícia es va impartir arbitràriament i, no obstant, se’ls va posar un càstig exemplar. En 2012 rebia a Pego el premi 'Jo dona' per ser la veu de tantes dones de Mèxic i Amèrica Central i del Sud.
