L’Ajuntament de Pego acorda posar en valor el Castell d’Ambra

Tots els grups polítics assumixen com a pròpia la proposta d’Atzaïla Associació Cultural que aposta per «fer totes les accions possibles per a protegir i consolidar el que és un dels conjunts medievals més importants del poble». Entre els acords contemplats, l’encàrrec, per part de l’Ajuntament, d’un projecte tècnic-científic de protecció, conservació i recuperació del castell d’Ambra. Sobre este punt el regidor d’Hisenda va fer notar que el pressupost de 2017 no contempla cap partida pressupostària específica. No obstant això, es demanaran diversos pressupostos per saber quan pot costar un projecte d’estes característiques.

Tornava a passar en el ple ordinari de maig. Tots els partits es posaven d’acord per a signar una moció, en este cas, arribada d’Atzaïla Associació Cultural i amb el Castell d’Ambra com a protagonista. El cert és que inicialment hi va haver un poc de confusió perquè la moció va arribar al ple amb els logotips de tots els partits però amb la signatura tan sols del portaveu de Compromís, Àngel Oltra. Finalment, però, es va arribar a l’acord que es tractava d’un defecte de forma i que s’inclouria, posteriorment, la resta de signatures.

La moció, llegida pel portaveu de Compromís per Pego, Àngel Oltra, considera «que no és necessari explicar la importància històrica per a la Vila de Pego del Castell d’Ambra, però si que cal atendre a eixa importància històrica per a entendre que cal fer totes les accions possibles per a protegir i consolidar el que és un dels conjunts medievals més importants del poble, i així va quedar reflectit en el seu temps, quan el 1985 va ser declarat Bé d’Interés Cultural; un castell que amb les successives investigacions ha contribuït a aclarir el període de la conquesta cristiana de les terres de la Marina».

El castell d’Ambra, és una construcció islàmica tardana, datada a principis del segle XIII. Va servir de refugi a la població de la vintena d’alqueries disperses per la vall de Pego davant l’arribada de les tropes cristianes.

La vida útil del Castell d’Ambra va ser ben curta, tan sols d’una seixantena d’anys. Un fet que «no li resta importància històrica, ja que va ser un emplaçament significant per a les diferents revoltes d’al-Azraq, una de les figures clau de la història de la Marina i del País Valencià», explica la moció.

Atzaïla inclou en el text que «no ens pot passar desapercebut que aquest magnífic llenç de fons del nostre poble, ha sofert i sofreix processos de degradació que fan perillar la seua conservació, la més important actualment és l’erosió climàtica». És per això que, per tal de salvaguardar la construcció són sabedors que «cal buscar la manera que tota la ciutadania pegolina puga gaudir d’aquesta joia arqueològica local per al futur».

Conscients de la «limitació econòmica de l’administració local», proposen que «cal buscar altres vies de finançament extern com és per exemple les subvencions per a actuacions de conservació i protecció dels béns immobles del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana». Sobre esta base, la moció acorda:

«1- Que l’Ajuntament encarregue un projecte tècnic-científic de protecció, conservació i recuperació del castell d’Ambra, ajustat a les exigències de la legislació sobre les intervencions en el patrimoni arquitectònic i a les condicions de les possibles subvencions (l’esmentat projecte inclourà l’informe tècnic qualificat sobre l’estat actual del castell d’Ambra i acreditarà el risc o deteriorament de l’inmoble).

2- Que l’Ajuntament s’adherisca a la convocatòria subvencions de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per a actuacions de conservació i protecció dels béns immobles del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, les bases de la qual s’han publicat a l’ORDRE 6/2017, de 23 de febrer, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

3-Adherir-se a qualsevol altra subvenció que es convoque en el futur per les administracions públiques que tinguen com a finalitat la protecció, conservació i recuperació del patrimoni cultural local».

Volem Pego manifestava estar 100% amb la moció. Irene Sendra coincidia en què «cal posar en valor el nostre patrimoni per a poder prosperar i per a ser un poble com el que realment ens mereixem ser i hem de fer tots els possibles des de l’Ajuntament per a poder aconseguir-ho».

Carmelo Ortolà, portaveu de Ciutadans de Pego Independents aportava informació com que la primera pila baptismal que es va trobar al castell d’Ambra actualment està exposada al MARQ d’Alacant. Així mateix assegurava que «hi ha estudis fabulosos fets sobre el tema com per exemple la tesi doctoral de Xavier Martí que versa sobre la fundació de Pego». D’altra banda, recordava el portaveu de Ciutadans de Pego Independents que «dins el programa electoral un dels objectius era que es reprenguera eixa rehabilitació». No només per la vessant històrica, sinó principalment, pel vessant turístic i econòmic.

«Totalment d’acord amb la proposta», manifestava la portaveu popular Ana Ortolà, qui agraïa a Atzaïla la seua tasca de posada en valor del nostre patrimoni. Qüestions, assenyalava la popular que, sinó fora per associacions com Atzaïla, «passaria el temps i sempre es mantindrien en un segon terme».

Laura Castellà, en nom del PSPV, recordava el suport total a la moció des de l’inici de legislatura. Recordava la titular de Cultura el «fet històric» que va suposar la retirada de l’antena que coronava el castell d’Ambra fa uns mesos enrere i, subratllava que «les coses de Patrimoni van molt lentament». I explicava que l’Ajuntament de Pego «ha tardat 2 anys en rebre l’autorització per a poder llevar una antena obsoleta, en desús que, ni tan sols tocava el BIC». Alhora informava que s’està «treballant per netejar-lo». La socialista també comunicava que la subvenció que anomena la moció encara «no ha eixit publicada. Només estan les bases», però, com tota la resta de subvencions ens adherirem com «fem sempre».

En la seua faceta de regidor d’Hisenda, Carmelo Ortolà, feia observar que «encarregar un projecte tècnic-científic val diners», uns diners que no estan contemplats en el pressupost 2017. No obstant això, afegia que «si que es pot demanar un pressupost del que valdria un projecte d’estes característiques de cara a contemplar-lo en pressupostos futurs». A més, suggeria que s’hauria de «rescatar tot allò hi ha a l’Ajuntament derivat de l’anterior restauració per a avançar feina».

La moció era aprovada per unanimitat.