Aquest cap de setmana et proposem… | Ruta a Ambra per la Travessia de Bodoix
Aquest cap de setmana et proposem realitzar una de les rutes més boniques per fer a Pego. Una ruta circular, és a dir, que ix i finalitza al mateix lloc. Esta ruta es caracteritza pels seus miradors, que van apareixent a mesura que pugem la muntanya del Bodoix, a més de tindre xicotets raconets amb una gran bellesa.
Amb la finalitat de poder mostrar la gran bellesa i peculiaritat d’aquesta ruta, anem a dividir-la en 3 parts.
- Calvari – Barranc de les Coves
- Barranc de les Coves – Creu de Bodoix
- Bodoix-Ambra-Pego
Pots descarregar-te la ruta accedint a Wikiloc
I bé, des d’on eixim? La majoria de rutes comencen pel Calvari, concretament a la Plaça del Metge Almela, també coneguda com la Toca. No obstant, si veniu en cotxe, nosaltres vos recomanem que comencem per la Plaça del Convent per una raó. I és que allí és on finalitza aquesta ruta. Per tant, paga la pena començar per on acabes, ja què en tornar estarem cansats i voldrem de seguida arribar a casa, dutxar-nos i asseure’ns al sofà.
I bé, una vegada heu decidit on aparqueu el cotxe, o quin és el vostre punt d’eixida, ens n’anirem al camí que s’inicia al final del Passeig del Calvari que és on realment comença la Ruta.
Aquest tram és prou conegut, ja què hi ha més d’una ruta que passa per ací, com la Ruta a Ebo per la Figuereta. És una zona rústica dedicada al cultiu de la taronja majoritàriament, prou habitada amb casetes xicotetes on les famílies pegolines van el cap de setmana a fer-se la paelleta, entre d’altres. Hem de tindre en compte dos encreuaments importants, per a no enganyar-nos i no haver de tornar enrere. Ambós apareixen a les fotos que vos mostrem a continuació.
I una vegada enfilats per aquest camí, ens oblidem de les casetes i bancals i ens endinsem en terrneny forestal. Una zona amb una gran quantitat de pins cremats que evidencia el pas de les flames d’aquell 15 d’octubre de 2015 però que destaca, sobretot, per la seua pendent. És una zona de les més costoses, així que vos recomanem que se l’agafeu amb ganes i no abandoneu, ja que una vegada hem pujat arribarem a un raconet molt peculiar on podem descansar i esmorzar. És una zona de descans, molt castigada per l’incendi però sobretot pel pas del temps. Es caracteritza per tindre uns quants abeuradors, un pouet abandonat i un assut (xicoteta pressa) pensada per enmagatzemar l’aigua que venia pels dos barranquets que formen el Barranc de les Coves.
(Fotos: Zona de descans. Barranc de les coves. Abeurador, pou, assut i indicacions ruta)
Una vegada esmorzats, descansats i després de contemplar la zona, continuarem la ruta. Tenim dues direccions ben assenyalades, que ens indiquen la ruta per a anar a Ebo i a Bodoix. Agafarem la ruta cap a Bodoix.
Barranc de les Coves – Creu de Bodoix
Aquest tram és el mes bonic de tots i és que, a mesura que anem pujant la falda de Bodoix, podem veure, a cada pas més alts, una estampa de tota la vall de Pego. Nosaltres recomanem dos miradors que ens oferixen unes imatges espectaculars i que estan marcats a la ruta. A més de les vistes, es pot contemplar com les herbes i plantes tornen a repoblar una muntanya que naix de les cendres. Ara vos comentem una xicoteta reflexió:
Hem de recordar que és positiu la crema controlada del terreny forestal, per netejar-la. Abans, aquesta crema controlada la realitzaven els ramaders per aconseguir herba per al seus ramats. No obstant, amb l’abandó d’aquest ofici, es va abnadonar aquesta tasca, provocant el creixemment descontrolat d’herbes i plantes que, en cremar-se, van provocar un incendi de dimensions enormes i que tots coneíxem les seues conseqüències.
La pèrdua de flora per l’incendi, no va tindre sols efectes negatius. Fa suposar la neteja de les muntanyes que tanta falta feia, fent aflorar pous antics utilitzats pels antics agricultors de les muntanyes.
També suposà la neteja de les rutes però, en alguns casos, va esborrar d’arrel tot senyal de senda. És per això que en aquesta zona, sobretot per on està el corral abandonat de la foto de dalt, i arribant al cim del bodoix, es perd el senyal de la ruta. No obstant, no vos preocupeu. Com diu la dita Todos los caminos llevan a Roma, així que, heu d’anar direcció cap al cim de Bodoix.
Al seu cim es troba la Creu de Bodoix. Él seu accés és molt empinat, arribant a punts on s’haurà d’escalar. No és necessari pujar-lo per fer aquesta ruta, però ja que estem, paga la pena pujar-hi. És un dels miradors més bonics de tot el teme i és que no només es pot contemplar tota la nostra vall sinó que també es poden contemplar tots els cims importants del terme i dels seus voltans: Muntanyeta verda, Penyalba, Mostalla, Carritxar, Coma, Xical, Alt del Misserà, Bodoix, Montnegre, Serra de Migdia, Cabal, Ambra, Penyaroja, Segària, Montgó… Et suggerim que, quan pugues, ens digues si has pogut localitzar tots eixos cims i, si ens coneixes d’altres.
Per baixar de Bodoix fins a Ambra tenim un pas obligat pel Corral de Rata. Este es caracteritza per les 4 carrasques milenàries (ara sols 3, ja què una no va aguantar a l’incendi) que donen sombra a un replanell on poder dinar. Tal vegada vos pregunteu, podem dinar ací si és una zona privada? Ací va la segona reflexió de l’entrada:
Tots els terrenys, siguen forestals, urbans o agrícoles, tinguen cases, runes o estiguen abandonats, tots tenen un propietari, bé siga públic o privat (normalment els terrenys públics són terrenys de difícil accés o molt empinats, com és el cas del cim de Bodoix). Per tant, totes les rutes passen per terreny privat.
Aleshores, quan fem una ruta, estem passant per un accés restringit? La resposta és no. La majoria de rutes passen pel que es coneixen com vies pecuàries, itineraris per on discorren o ha passat tradicionalment el ramat, i que són de domini públic.
Per tant, podeu estar tranquils. No hi ha cap delitcte si menguem allí. No obstant això, ací, com en qualsevol altre lloc, hem de tindre cura de la natura i no fer brutícia ni malifetes.
Aleshores, quan fem una ruta, estem passant per un accés restringit? La resposta és no. La majoria de rutes passen pel que es coneixen com vies pecuàries, itineraris per on discorren o ha passat tradicionalment el ramat, i que són de domini públic.
Per tant, podeu estar tranquils. No hi ha cap delitcte si menguem allí. No obstant això, ací, com en qualsevol altre lloc, hem de tindre cura de la natura i no fer brutícia ni malifetes.
Després de descansar, toca pujar anar cap a Ambra. La ruta està assenyalada, així que no tindreu cap risc de perdre-vos. La ruta és tota de baixada i destaca la gran quantitat de zona abancalada que antígament s’utilitzava per cultivar garrofers, oliveres o altres arbres de secà.
Una vegada baixada Bodoix, toca pujar Ambra, la nostra volguda muntanya. Fóra pel que fóra, aquesta muntanya no va ser calcinada per l’incendi per la qual cosa a dia de hui encara podem gaudir de la seua meravellosa pinada. Al cim de la muntanya es troba el Castell d’Ambra. Per accedir-hi hi ha unes escales que van ser construïdes a posteriori i que travessen el que va ser un dels castells més grans de la comarca, i que hui en dia està catalogat com a BIC (Bé d’Interés Cultural). Aquest cim també és un meravellós mirador a la vall pegolina i és un dels més visitats pel veïnat de Pego.
Ja estem a la fi d’aquesta aventura. Si necessiteu agafar forces per arribar a Pego, vos recomanem que descanseu a la pinada d’Ambra, on hi ha una zona de descans on grups juvenils com els Júniors, Scouts o els mateixos senderistes solen dinar i descansar.
El final de la ruta fins a Pego també està molt ben assenyalat. Baixant per l’oest de la muntanya i travessant el Barranc de les Verdales arribarem a Pego, així que sols quedarà anar fins on vau deixar el cotxe a l’inici de la ruta, arribar a casa, dutxar-se i asseure’s còmodament al sofà per escollir les millors fotos que heu tret al llarg d’aquesta ruta i pujar-les a les xarxes socials.
Recordeu que aquesta ruta la podeu trobar a l’aplicació Wikiloc, així que vos la podeu baixar al vostre mòbil i utilitzar-la.
Ens veiem d’ací quice dies amb la publicació de la propera eixida que serà la Ruta de Pego al Castell de Benirrama.
T’agrada aquesta secció? Coneixes algun tresoret o ruta de Pego i les Valls que vulgues que fiquem en valor? Fes-nos-els saber deixant-nos un comentari.