Superada amb èxit la I Pujada ‘Vila de Pego’

Dissabte 43 vehicles van prendre l’eixida des de la carretera que unix Pego amb la Vall d’Ebo per a participar en la 3ª prova del campionat de la Comunitat Valenciana de Muntanya, la I Pujada ‘Vila de Pego’. Els marges de la carretera es van omplir de gent amb ganes de presenciar les tres mànegues previstes per a la jornada, una primera d’entrenament i dos cronos puntuables. El pilot local Òscar Ortolà també va participar, tot i que el seu cotxe no està preparat per competir en muntanya.

Dissabte a les 9 del matí va començar la I Pujada ‘Vila de Pego’ organitzada pel Club d’Automobilisme de Gandia amb l’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Pego. Hi van participar 43 vehicles de distintes categories. Es tractava de la 3ª prova puntuable de la competició de Muntanya de la Federació d’Automobilisme de la Comunitat Valenciana.

Una vegada finalitzada la prova i entregats tots els trofeus, el president del Club d’Automobilisme de Gandia, Manolo Manrique explicava que la prova de Pego s’havia organitzat en molt poc temps. Només amb una setmana de temps davant la suspensió de la prova de Busot. Atenent estes circumstàncies Manrique valorava que la I Pujada ‘Vila de Pego’ «ha eixit una carrera bastant considerable per a intentar l’any que ve tornar a repetir».

A la competició de muntanya els vehicles ho donen tot, «és tot al màxim», explicava el president del club de Gandia. Que dibuixava la I Pujada ‘Vila de Pego’ com una prova «molt curta i es tracta de marcar el mínim temps».

Divendres de vesprada, durant la verificació dels 43 vehicles participants, la població va poder comprovar com de variats són els models de cotxes que d’este tipus de proves. I és que, declarava Manolo Manrique, que la prova de muntanya admet cotxes molt variats amb diferents cilindrades. És el més positiu, perquè «molts vehicles que deixen de competir en altres tipus de categories» hi participen en esta «perquè en motor les marques van renovant any rere any i eixos vehicles que no s’usen ja, participen en este tipus de competició i és per això que veiem monoplaces, turisme, clàssics o monoplaces. Hi ha un gran sortit», reconeixia el president del Club d’Automobilisme de Gandia.

El pilot local, Òscar Ortolà, quedava primer de la seua categoria, F2000, tot i que reconeixia que el seu vehicle no és per muntanya perquè no té prou cilindrada, ja que «a penes té 120 cavalls i aleshores cara amunt es queda molt curt». No obstant, no podia faltar a la competició que es disputava al seu poble natal. Confessava que va ser una jornada de «10», «un dia molt divertit» on va poder gaudir de tota la seua gent. Confiava Ortolà que «l’any que ve es puga tornar a fer».

«Des de menut sempre m’ha agradat córrer», eixa va ser la porta d’entrada per a Òscar Ortolà al món del rally. Admetia, però, que son pare «no m’ha recolzat mai». Això va provocar que Òscar hagués d’esperar a començar a treballar per a poder introduir-se en el món de la velocitat. En eixe moment «vaig veure l’oportunitat de comprar-me un cotxe. Me’l vaig comprar i vaig començar». No obstant això, explicava que per a la primera carrera que va disputar, l’any 2014 en Gandia, va haver de llogar el cotxe amb el que va participar. Ja en aquell moment Òscar va despuntar. En la seua estrena va quedar «primer de grup i sisè de la [classificació] general».

A partir d’ahí «em vaig liar per a comprar-me un cotxe i, fins a dia de hui puc dir que còrrec». No obstant confessava que «no tardaré molt perquè suposa una inversió de molts diners. És treballar per al cotxe». I és que tot i que li «encanta córrer», «el problema és que són molts diners i ajudes no hi ha. A penes hi ha. Aleshores fem el que podem i el millor que podem».

Fins ara, els seus coneixements en mecànica, amb el suport d’un mecànic de Dénia per a totes aquelles qüestions de competició que són «molt diferents» d’un vehicle a l’ús, li han permès poder mantenir-se en el món de la competició de rally. Una competició en la que es demostra «qui apura més la frenada i a vore qui pot més».

El regidor d’Esports, Raül Tamarit, valorava la I Pujada ‘Vila de Pego’ com «una experiència molt agradable». Dos dies, divendres de vesprada i dissabte de matí «molt intensos» al voltant del món del motor. A més, assenyalava l’interés de la gent per veure, no només els cotxes que van estar exposats davant l’edifici Cervantes durant la vesprada nit de divendres, sinó i sobretot, dissabte de matí atenent que «la muntanya estava plena de gent que ha vingut a vore les carreres». És per això que Tamarit confessava estar «esborronat perquè feia temps que no veia tanta gent mirant una carrera». Insistia en el seu desig que hi haja moltes més Pujades ‘Vila de Pego’.