El descens de població de Pego es cola en el ple ordinari de gener
Les xifres oficials de població resultants de la revisió del Padró municipal a 1 de gener, realitzades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) determinen que Pego a 2017 comptava amb una població de 9.923 habitants, el que suposa baixar de la xifra constant de 10.000 habitants i suposa que, de mantindre’s, en la propera legislatura hi hauria canvis substancials en la composició de la corporació municipal amb una baixada del nombre de regidors i regidores. Este descens va ser plantejat al ple ordinari de gener per la popular Ana Ortolà que va proposar fer una reflexió col·lectiva. L’alcalde va informar que, tot i que eixa és la xifra del padró, a Pego hi viuen més de 10.000 persones i és per això que va proposar fer una campanya dirigida als i les residents que viuen a Pego però no hi estan empadronats.
La població de Pego ha baixat dels 10.000 habitants i això suposarà, en la propera legislatura, si no s’invertix la tendència, que la corporació municipal haurà de baixar el nombre de regidors i regidores, entre d’altres coses. També afectarà a les subvencions i a algunes competències municipals. Pego des què l’INE publica les xifres sobre el padró municipal, el 1996, no havia registrat mai una xifra inferior als 10.000 habitants. Així, el 2017 és la primera vegada que això ocorre en la sèrie històrica, presentant el municipi 9.923 persones empadronades. Esta xifra suposa un descens de 2,31% respecte a 2016, quan el padró municipal va registrar 10.158 persones empadronades.
En el ple ordinari de gener, celebrat dijous passat la popular, Ana Ortolà, expressava que «no és una bona notícia» i avançava que eixa baixada de població «suposa una reducció de tot», és per això que suggeria que seria bo seure’s a analitzar-ho i fer una profunda reflexió al respecte.
L’alcalde, Enrique Moll, plantejava que «s’haurà de planificar, entre tots, algun tipus de campanya» perquè es reflectisca en el padró que realment hi ha més de 10.000 persones vivint a Pego. Apuntava que «el problema no és que s’hagen de falsejar dades o s’haja de fer algun tipus de mangarrufa per a augmentar la població de Pego. El problema és que tenim a molts residents en el nostre municipi que no estan empadronats ací» i apuntava que és el que passa amb tots els veïns i les veïnes de Monte Pego, la majoria de nacionalitat anglesa.
Assenyalava Ana Ortolà que el llindar entre 9.923 i 10.000 no és massa gent, suggerint que s’ha d’aconseguir tornar a situar-se en eixe llindar dels 10.000. Li donava la raó el portaveu de Ciutadans de Pego, Carmelo Ortolà, que s’ha de fer «una reflexió» i proposava que «s’hauria d’explicar als pegolins les coses bé», entre d’altres «com es falseja un padró municipal i com d’un any a un altre poden augmentar 1.004 habitants en un poble i després continuar la línia recta i baixant». Al·lusió directa esta de Carmelo Ortolà a les sospites que l’any 1996 l’aleshores alcalde, Carlos Pascual, va augmentar exageradament el nombre de residents a Pego, el que va provocar que dels 9.361 habitants empadronats en 1995 es passara, en 1996 a 10.369. És per això que el portaveu de Ciutadans de Pego Independents, es mostrava molt interessat en realitzar un informe seriós sobre la qüestió.
Insistia l’alcalde en què «el que està clar és que s’ha de fer algun tipus de campanya dirigida al col·lectiu de residents per a conscienciar-los que s’empadronen ací».
Amb menys de 10.000 habitants la pròxima legislatura el nombre de regidors i regidores disminuiria. D’altra banda, la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, dóna pistes sobre algunes de les conseqüències que comporta tenir una població de menys de 10.000 habitants, pel que respecta a les limitacions en el nombre dels càrrecs públics de les entitats locals amb dedicació exclusiva. «En els ajuntaments de municipis amb una població compresa entre 3.001 i 10.000 habitants, els membres que poden prestar els seus serveis en règim de dedicació exclusiva no han d’excedir els tres». En pobles amb més de 10.000 habitants els membres «que poden prestar els seus serveis en règim de dedicació exclusiva no han d’excedir els cinc».
En qüestió de personal eventual de les entitats locals, «els ajuntaments de municipis amb una població superior a 5.000 i no superior a 10.000 habitants poden incloure en les seves plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir l’u.» Fins ara, en tenir una població superior a 10.000 es podien «incloure en les seues plantilles llocs de treball de personal eventual per un nombre que no pot excedir els dos».
El descens també afectaria a l’hora de demanar algunes subvencions, entre d’altres.