La salut mental segueix crònica
La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Salut Mental d’Alacant va destacar este dimarts, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, les “deficiències existents” en l’atenció de les persones que pateixen una malaltia mental, al mateix temps que va assenyalar que les administracions públiques “no estan realitzant l’esforç necessari per a acabar amb la situació d’exclusió i marginació que caracteritza a este col•lectiu”.
Avui en dia tots els polítics de les diferents ideologies utilitzen un mateix adjectiu per a presentar-se a la societat: progrés. Són liberals, reformadors, d’esquerres o de dretes, de centre o independents però tots parlen de progrés. La veritat és que el progrés d’una societat se certifica quan els seus sectors més dèbils, xiquets, majors, malalts mentals progressen realment.
Si atenem a aquestes qüestions, una gran part de xiquets continuen en barracons. La situació dels majors no és molt diferent: si tens diners pots optar a una bona plaça en una residència, sinó, les públiques que estiguen ben dotades continuen sent escasses. Però pitjor encara són les persones i famílies amb una discapacitat: física o mental.
Avui se celebra el Dia Internacional de la Salut Mental, un dia en el que els polítics s’omplin la boca amb dades i més dades, amb promeses que any rere any amollen per a callar les veus crítiques i convèncer a la major part de la societat. La realitat, per desgràcia, és cada vegada pitjor. Com a exemple la visualització d’un malalt que té una crisi; aquest s’ha de traslladar a Alacant, amb el problema que suposa per l’afectat i la seua família. Fa aproximadament una dècada que la Conselleria de Sanitat, governada pel PP, anunciava que a La Pedrera podria atendre a aquestos malalts. Són promeses incomplides a un sector minoritari d’una societat que progressa sobretot per a què alguns augmenten la seua butxaca.
I és que en el Dia Mundial de la Salut Mental trobem dades contradictòries al respecte de la situació actual que viuen aquests pacients. Ahir la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Salut Mental d’Alacant enumerava, a través d’un comunicat, un total de deu “deficiències per a no celebrar el dia de la salut mental”, que afecten tant els pacients i familiars com als professionals, segons van assenyalar les fonts. Destaquen que la “escassetat de recursos que es dediquen a l’atenció sanitària d’estos pacients condiciona que l’assistència en algunes comarques estiga cada vegada més massificada”, com és el cas de la Marina Alta.
La Comunitat és l’única autonomia “que no disposa de cartera de serveis definida en salut mental”. A més, la Plataforma va denunciar el “dèficit de participació de professionals i afectats”, així com la inexistència d’una xarxa d’Atenció Integrada i Única. Sense deixar de banda que a Alacant, “la transferència realitzada per part de Diputació de les sis unitats de Salut Mental no ha suposat cap millora per als pacients; tot al contrari, hi ha una total indefinició funcional i orgànica en la que els responsables dels departaments sanitaris estan desistint en les seues responsabilitats, posant en perill programes de suport domiciliari”. Les Unitats de Salut Mental Infantil sofreixen el mateix problema.
El Departament Sanitari de la Marina Alta, com també el de l’Alt Vinalopó “no tenen unitat d’hospitalització en salut mental i els pacients han de ser hospitalitzats en la ciutat d’Alacant”, com ja ha denunciat reiteradament Amadem i com recordava dilluns passat per a Ràdio Pego Justi Alemany, membre de l’Associació.
Tota la província d’Alacant té una ràtio de llits per a aquests pacients de 5’59 per cada 100.000 habitants, quan la Generalitat es va marcar per a 2001 l’objectiu d’arribar a 12 llits per cada 100.000 habitants. La plataforma també va lamentar la falta de recursos en els hospitals psiquiàtrics penitenciaris o la falta d’habitatges tutelades, entre d’altres qüestions.
Davant aquestes dades el Conseller de Sanitat, Manuel Cervera, va donar ahir a conèixer la iniciativa de la Conselleria en què en els 17 nous hospitals que es construiran en la Comunitat Valenciana disposaran de llits reservats per a ingressar persones amb malaltia mental. Fins al moment només alguns centres sanitaris valencians disposen d’unitats d’hospitalització per a pacients d’estes característiques. Amb esta mesura i altres Sanitat pretén ‘‘millorar els recursos assistencials perquè els pacients amb trastorns mentals reben una atenció sanitària personalitzada i adaptada a les seues necessitats”.
De moment els responsables de la sanitat valenciana no concreten el nombre de places que correspondran a cada unitat d’hospitalització. Tampoc precisen el nombre de psiquiatres o altres treballadors sanitaris que es requeriran. Només apunten que el contingut d’estes dotacions dependrà de les necessitats de cada centre sanitari en funció de l’àrea d’influència dels mateixos. I és que la declaració de la conselleria sembla més un altra promesa electoral incomplida del PP en matèria de salut mental que altra cosa. O això és el que pensen la majoria d’afectats després d’una dècada de promeses incomplides.
Si atenem a aquestes qüestions, una gran part de xiquets continuen en barracons. La situació dels majors no és molt diferent: si tens diners pots optar a una bona plaça en una residència, sinó, les públiques que estiguen ben dotades continuen sent escasses. Però pitjor encara són les persones i famílies amb una discapacitat: física o mental.
Avui se celebra el Dia Internacional de la Salut Mental, un dia en el que els polítics s’omplin la boca amb dades i més dades, amb promeses que any rere any amollen per a callar les veus crítiques i convèncer a la major part de la societat. La realitat, per desgràcia, és cada vegada pitjor. Com a exemple la visualització d’un malalt que té una crisi; aquest s’ha de traslladar a Alacant, amb el problema que suposa per l’afectat i la seua família. Fa aproximadament una dècada que la Conselleria de Sanitat, governada pel PP, anunciava que a La Pedrera podria atendre a aquestos malalts. Són promeses incomplides a un sector minoritari d’una societat que progressa sobretot per a què alguns augmenten la seua butxaca.
I és que en el Dia Mundial de la Salut Mental trobem dades contradictòries al respecte de la situació actual que viuen aquests pacients. Ahir la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Salut Mental d’Alacant enumerava, a través d’un comunicat, un total de deu “deficiències per a no celebrar el dia de la salut mental”, que afecten tant els pacients i familiars com als professionals, segons van assenyalar les fonts. Destaquen que la “escassetat de recursos que es dediquen a l’atenció sanitària d’estos pacients condiciona que l’assistència en algunes comarques estiga cada vegada més massificada”, com és el cas de la Marina Alta.
La Comunitat és l’única autonomia “que no disposa de cartera de serveis definida en salut mental”. A més, la Plataforma va denunciar el “dèficit de participació de professionals i afectats”, així com la inexistència d’una xarxa d’Atenció Integrada i Única. Sense deixar de banda que a Alacant, “la transferència realitzada per part de Diputació de les sis unitats de Salut Mental no ha suposat cap millora per als pacients; tot al contrari, hi ha una total indefinició funcional i orgànica en la que els responsables dels departaments sanitaris estan desistint en les seues responsabilitats, posant en perill programes de suport domiciliari”. Les Unitats de Salut Mental Infantil sofreixen el mateix problema.
El Departament Sanitari de la Marina Alta, com també el de l’Alt Vinalopó “no tenen unitat d’hospitalització en salut mental i els pacients han de ser hospitalitzats en la ciutat d’Alacant”, com ja ha denunciat reiteradament Amadem i com recordava dilluns passat per a Ràdio Pego Justi Alemany, membre de l’Associació.
Tota la província d’Alacant té una ràtio de llits per a aquests pacients de 5’59 per cada 100.000 habitants, quan la Generalitat es va marcar per a 2001 l’objectiu d’arribar a 12 llits per cada 100.000 habitants. La plataforma també va lamentar la falta de recursos en els hospitals psiquiàtrics penitenciaris o la falta d’habitatges tutelades, entre d’altres qüestions.
Davant aquestes dades el Conseller de Sanitat, Manuel Cervera, va donar ahir a conèixer la iniciativa de la Conselleria en què en els 17 nous hospitals que es construiran en la Comunitat Valenciana disposaran de llits reservats per a ingressar persones amb malaltia mental. Fins al moment només alguns centres sanitaris valencians disposen d’unitats d’hospitalització per a pacients d’estes característiques. Amb esta mesura i altres Sanitat pretén ‘‘millorar els recursos assistencials perquè els pacients amb trastorns mentals reben una atenció sanitària personalitzada i adaptada a les seues necessitats”.
De moment els responsables de la sanitat valenciana no concreten el nombre de places que correspondran a cada unitat d’hospitalització. Tampoc precisen el nombre de psiquiatres o altres treballadors sanitaris que es requeriran. Només apunten que el contingut d’estes dotacions dependrà de les necessitats de cada centre sanitari en funció de l’àrea d’influència dels mateixos. I és que la declaració de la conselleria sembla més un altra promesa electoral incomplida del PP en matèria de salut mental que altra cosa. O això és el que pensen la majoria d’afectats després d’una dècada de promeses incomplides.