Espais d’Espiritualitat. Les ermites de Pego
Un llibre editat per l’Ajuntament de Pego sota les directrius de les regidories de Turisme i Cultura. Té com a objectiu «recollir i posar en valor el nostre patrimoni viu», afirmava l’alcalde Enrique Moll durant la presentació el passat divendres a la Casa de Cultura. L‘exemplar publicat «no té una pretensió històrica i de patrimoni total, sinó que té una funció divulgativa», assegurava l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela.
Espais d’Espiritualitat. Les ermites de Pego. És unllibre editat per l’Ajuntament de Pego sota les directrius de les regidories de Turisme i Cultura. Té com a objectiu «recollir i posar en valor el nostre patrimoni viu», afirmava l’alcalde Enrique Moll durant la presentació el passat divendres a la Casa de Cultura.
Moll comentava que «les tradicions solen començar per la idea d’algú que la inicia, agrada i es continua». Seria el cas de la Ruta de les Ermites que va ser impulsada ja fa uns quants anys enrere pel pare franciscà Àngel Talens. Confiava l’alcalde de Pego que «serveisca per mantenir el patrimoni», per «donar a conèixer les necessitats que tenen les ermites» per a poder actuar en la mesura del possible. I és que explicava Enrique Moll que «el problema que hi ha moltes voltes és que, quan intentes buscar una subvenció alguna [rehabilitació, l’edifici] ha de ser teu. L’Ajuntament no pot optar a subvencions europees o de l’estat per a poder rehabilitar un local si el local no és seu». D’ahí la necessitat d’arribar a algun tipus d’acord o de conveni amb els propietaris per a poder actuar.
Espais d’Espiritualitat. Les ermites de Pego «és el fruit de la Ruta de les Ermites que va fer el pare Àngel Talens i Maria José Berenguer» gràcies a l’èxit que sempre han tingut les seues convocatòries. L’Arxiu Municipal apareix en esta història, explicava Joan Miquel Almela, quan li sol·licita a la regidora de Cultura com seria d’interessant plasmar en paper «allò que el pare Àngel i Maria José anaven contant» perquè les seues explicacions no se les emportara el vent. És per això que l’exemplar publicat «no té una pretensió històrica i de patrimoni total, sinó que té una funció divulgativa».
El llibre tracta sis ermites: Sant Miquel, Sant Antoni, Sant Sebastià, Sant Josep, Sant Joan i Sant Pere de Favara. Totes elles són Bé de Rellevància Local. Cap d’elles és municipal, deixava clar Almela i especificava que són privades o de l’església. Això provoca que, per la Llei del Patromoni Valencià, el promotor o propietari estiga obligat a fer tot allò que cal en una restauració, en un tast arqueològic i en tot. És per això que de vegades s’arriba a casos com el de l’ermita de Sant Sebastià que no s’ha assumit el manteniment.
L’arxiver municipal posava de relleu una curiositat de les advocacions de les ermites de Pego, és a dir, dels sants que dels que les ermites són titulars. Al municipi tots són masculins, cosa que a la resta de la Marina Alta no es dóna. I explicava al segle XIX sí que existia un oratori a la casa del Peris, situada al carrer Major, dedicat a la Verge del Remei.
El pare Àngel Talens assenyalava que «en totes les cultures trobem signes de la presència d’un culte religió, siga de la religió que siga» i detallava que a Pego allò més pantent siga «les esglésies i les ermites», possiblement perquè al darrere hi hagut una comunitat cristiana que les ha mantingudes vives. En este sentit, l’aportació del pare Àngel al llibre que es presentava divendres passat a Pego ha estat la de «mostrar la dimensió simbòlica de l’ésser humà aplicat a la construcció d’un espai sagrat».
I és que el pare Àngel, en començar la Ruta de les ermites, va aplicar a les explicacions els seus coneixements de simbologia religiosa. Això li va permetre plantejar «com es troba un centre sagrat, com s’orienta, com es delimita, com es consagra i es torna un lloc de peregrinatge». I és que està convençut el pare Àngel que «els llocs es troben, no es busquen».
«Les ermites ens recorden allò que foren» i en moltes de les nostres esglésies, quan fem cates arqueològiques descobrim que baix hi ha una mesquita, i baix una església visigoda, i baix un temple romà» perquè, reiterava el pare Àngel «els espais simbòlics canvien de significat però no solen canviar de lloc».
La historiadora Maria José Berenguer va situar el naixement d’esta Ruta de les ermites l’any 2014. Una ruta que contempla la vessant simbòlica religiosa i de la part històrica, de la que ella s’encarrega. La ruta és circular i comença a l’ermita de Sant Miquel perquè es va creure que el millor punt de trobada. Es tracta d’una ruta lúdica en què es gaudix de la natura i es descansa, per exemple, a l’hora d’esmorzar. Una ruta en el que es repassa l’evolució de les alqueries que comença a les 9 del matí i finalitza cap a les 12.30h. L’atractiu de la mateixa també radica en què eixe dia les ermites estan obertes.