La taxa d’envelliment de Pego és d’un 23%
Aquesta taxa supera a la provincial i l’autonòmica. El municipi consta 11.297 habitants i només un 17% són estrangers. Durant el segle XX, des de 1900 fins a 2006 el cens municipal ha pujat quasi un 62%.
L’empresa encarregada de realitzar el diagnòstic mediambiental per a l’Agenda 21 Local de Pego, GEA2005, dins del treball de camp que ha realitzat durant quasi un any de durada, ha dut a terme una anàlisi demogràfica de la situació actual del municipi així com de l’evolució de la població en els últims anys. Les dades procedents dels diferents censos oficials que comprenen tot el segle XX fins a principis de segle XXI, des del 1900 fins al 2006, permeten constatar un augment de la població de Pego de quasi un 62%. En 1900, a Pego vivien 6.983 persones i en 2006 la població va créixer fins als 11.297 habitants.
L’estudi aporta la divisió població entre homes i dones; el nombre d’homes en la població pegolina sempre ha sigut lleugerament major. Un exemple, el de 2006, homes: 5.854; dones: 5.443. Amb les dades globals s’observa un augment gradual de la població, amb una variació positiva que oscil•la entre un 2% i un 5% anualment, dades que estan en la mitjana de l’evolució poblacional de la Marina Alta.
La població pegolina es concentra en el casc urbà, romanent els nuclis disseminats com a llocs permanentment habitats però amb petita entitat, presentat així una densitat poblacional de 202’86 veïns per Km2. Aquest fet condiciona l’oferta de béns i serveis de tot tipus que puga generar-se en esta zona.
En l’apartat de l’estudi denominat estructura demogràfica de la població, on es parla de la distribució de la població per edats i sexes, s’aporten dades curioses com que Pego presenta un percentatge de menors de 16 anys menor al provincial, igual que les dades de la població compresa entre els 16 i els 29 anys i entre la població compresa entre 30 i 64 anys. No obstant, el percentatge de Pego és superior al provincial quan es parla de població major de 64 anys.
Entrant en les xifres que mostra l’informe al respecte veiem com els menors de 16 anys representen el 13,38% de la població, el sector de 16 a 29 anys, el 16,86%. Els residents d’entre 30 i 64 anys són el 46,94% de la població. Els majors de 64 anys conformen el 22,82% del cens front al 16’55% provincial. Aquestes xifres solen ser comunes en municipis més envellits i on la natalitat ha començat a debilitar-se més prompte., un exemple clar de model demogràfic regressiu.
La taxa d’envelliment, que mostra la relació en percentatge entre els majors de 65 anys i la població total, registra un valor de 22,9% per al 2006. Este índex se situa per damunt dels valors de la Comunitat Valenciana i de la província d’Alacant. Per la seua banda, l’índex de joventut també està per davall del de la província i la Comunitat, tot i que aquest índex està per damunt del 33%, el que indica que té una població ben estructurada.
Finalment, l’índex de longevitat constitueix l’indicador específic del fenomen d’envelliment demogràfic, al permetre mesurar el grau de supervivència dels ancians del municipi. La xifra a Pego és superior a la de la província amb un 44’4%. És a dir, en el municipi es donen les condicions òptimes de qualitat de vida perquè la longevitat de les persones es perllongue fins a edats superiors als 65 anys.
Al respecte del moviments migratoris a Pego s’observa un increment important de població immigrant produït a la localitat durant els últims anys, de fet els anys que es mostren van de 2000 fins 2006. El nombre d’immigrants en 2006 (1.848) és més del doble del que havia en el 2002 (956) en l’arribada. Aquestes xifres entenen com a immigrants a aquelles persones que venen d’altres parts de l’Estat Espanyol i als estrangers. El fenomen de la immigració que ha viscut Pego en els darrers 6 anys s’ha d’englobar en el context migratori a Espanya.
Respecte al col•lectiu d’estrangers residents a Pego s’observa que els països que aporten un major volum de població immigrant al municipi procedeixen del continent europeu (1.482) i destacant la presència d’anglesos (566), seguit d’Amèrica (208) i ací, en concret, destaca el nombre d’estrangers procedents d’Equador (132).
La situació geogràfica propera a la costa, fa que Pego compte amb una important colònia de residents europeus, que constitueixen el 19’1%. ES tracta d’un col•lectiu d’immigrants format, en gran part, per jubilats amb poder adquisitiu mitjà-alt, que elegeixen la costa mediterrània com a lloc preferit per a viure degut a la bonança del clima i a la seua oferta turística i de serveis, assenyala l’informe de l’Agenda 21 Local.
L’estudi aporta la divisió població entre homes i dones; el nombre d’homes en la població pegolina sempre ha sigut lleugerament major. Un exemple, el de 2006, homes: 5.854; dones: 5.443. Amb les dades globals s’observa un augment gradual de la població, amb una variació positiva que oscil•la entre un 2% i un 5% anualment, dades que estan en la mitjana de l’evolució poblacional de la Marina Alta.
La població pegolina es concentra en el casc urbà, romanent els nuclis disseminats com a llocs permanentment habitats però amb petita entitat, presentat així una densitat poblacional de 202’86 veïns per Km2. Aquest fet condiciona l’oferta de béns i serveis de tot tipus que puga generar-se en esta zona.
En l’apartat de l’estudi denominat estructura demogràfica de la població, on es parla de la distribució de la població per edats i sexes, s’aporten dades curioses com que Pego presenta un percentatge de menors de 16 anys menor al provincial, igual que les dades de la població compresa entre els 16 i els 29 anys i entre la població compresa entre 30 i 64 anys. No obstant, el percentatge de Pego és superior al provincial quan es parla de població major de 64 anys.
Entrant en les xifres que mostra l’informe al respecte veiem com els menors de 16 anys representen el 13,38% de la població, el sector de 16 a 29 anys, el 16,86%. Els residents d’entre 30 i 64 anys són el 46,94% de la població. Els majors de 64 anys conformen el 22,82% del cens front al 16’55% provincial. Aquestes xifres solen ser comunes en municipis més envellits i on la natalitat ha començat a debilitar-se més prompte., un exemple clar de model demogràfic regressiu.
La taxa d’envelliment, que mostra la relació en percentatge entre els majors de 65 anys i la població total, registra un valor de 22,9% per al 2006. Este índex se situa per damunt dels valors de la Comunitat Valenciana i de la província d’Alacant. Per la seua banda, l’índex de joventut també està per davall del de la província i la Comunitat, tot i que aquest índex està per damunt del 33%, el que indica que té una població ben estructurada.
Finalment, l’índex de longevitat constitueix l’indicador específic del fenomen d’envelliment demogràfic, al permetre mesurar el grau de supervivència dels ancians del municipi. La xifra a Pego és superior a la de la província amb un 44’4%. És a dir, en el municipi es donen les condicions òptimes de qualitat de vida perquè la longevitat de les persones es perllongue fins a edats superiors als 65 anys.
Al respecte del moviments migratoris a Pego s’observa un increment important de població immigrant produït a la localitat durant els últims anys, de fet els anys que es mostren van de 2000 fins 2006. El nombre d’immigrants en 2006 (1.848) és més del doble del que havia en el 2002 (956) en l’arribada. Aquestes xifres entenen com a immigrants a aquelles persones que venen d’altres parts de l’Estat Espanyol i als estrangers. El fenomen de la immigració que ha viscut Pego en els darrers 6 anys s’ha d’englobar en el context migratori a Espanya.
Respecte al col•lectiu d’estrangers residents a Pego s’observa que els països que aporten un major volum de població immigrant al municipi procedeixen del continent europeu (1.482) i destacant la presència d’anglesos (566), seguit d’Amèrica (208) i ací, en concret, destaca el nombre d’estrangers procedents d’Equador (132).
La situació geogràfica propera a la costa, fa que Pego compte amb una important colònia de residents europeus, que constitueixen el 19’1%. ES tracta d’un col•lectiu d’immigrants format, en gran part, per jubilats amb poder adquisitiu mitjà-alt, que elegeixen la costa mediterrània com a lloc preferit per a viure degut a la bonança del clima i a la seua oferta turística i de serveis, assenyala l’informe de l’Agenda 21 Local.