Els estudiants de Pego contra Bolonya
Com ja es fera l’any passat per aquestes dates, els alumnes de batxillerat han tornat a eixir al carrer per a manifestar la seua queixa davant el Tractat de Bolonya i la Llei Orgànica d’Universitats, que implica, entre d’altres qüestions, la semiprivatització de l’ensenyament superior.
Els alumnes de l’Institut “Enric Valor” de Pego ahir a les 12 es concentraren davant les portes del centre educatiu per a dir no al Tractat de Bolonya, una protesta que l’any passat, per aquestes dates ja van protagonitzar emmarcada en la jornada europea del dia internacional de l’alumnat.
S’anomena Tractat de Bolonya a la declaració subscrita per 30 Estats Europeus en la que s’assenten les bases per a la construcció d’un “Espai Europeu d’Educació Superior” organitzat conforme a certs principis (qualitat, mobilitat, diversitat, competitivitat) i orientat cap a la consecució, entre altres de dos objectius estratègics, de l’increment de l’ocupació en la Unió Europea i la conversió del sistema Europeu de Formació Superior en un pol d’atracció per a estudiants i professors d’altres parts del món.
Són sis els objectius arreplegats en la Declaració de Bolonya:
•L’adopció d’un sistema fàcilment llegible i comparable de titulacions, per mitjà de la implantació, entre altres qüestions, d’un Suplement al Diploma.
•L’adopció d’un sistema basat, fonamentalment, en dos cicles principals.
•L’establiment d’un sistema de crèdits comunitari.
•La promoció de la cooperació Europea per a assegurar un nivell de qualitat per al desenvolupament de criteris i metodologies comparables.
•La promoció d’una necessària dimensió Europea en l’educació superior amb particular èmfasi en el desenvolupament curricular.
•La promoció de la mobilitat i remissió d’obstacles per a l’exercici lliure de la mateixa pels estudiants, professors i personal administratiu de les universitats i altres Institucions d’ensenyança superior europea.
Potser amb la lectura d’aquestos principis no es faça l’oient una idea del que realment implica la Declaració de Bolonya, però és que aquests estan escrits de manera resumida i en clau política. El Tractat enuncia una sèrie d’objectius i uns instruments per a aconseguir-los, però no fixa uns deures jurídicament exigibles. La Declaració estableix un termini fins al 2010 per a la realització de l’espai europeu d’ensenyança superior, amb fases biennals de realització, cada una de les quals acaba per mitjà de la corresponent Conferència Ministerial que revisa el que aconsegueix i estableix directrius per al futur.
Els estudiants que saben llegir entrelínies han descobert que darrere eixa europeització de l’ensenyament superior hi ha també una semiprivatització de les universitats, que implicaran entre d’altres coses, segons els sindicats d’estudiants, el que es creen universitats de primera i de segona i que algunes carreres es potencien més que d’altres depenent del capital privat que les impulsen, explicaven a Ràdio Pego Àngel Esplugues i Ainhoa Nadal, estudiants de l’institut de Pego.
Els estudiants de l’Enric Valor es van concentrar a les portes de l’institut per a demanar “un ensenyament públic i de qualitat”. L’estudiantat és conscient que aquesta qüestió encara no els afecta, però que seran ells i elles els que heretaran el sistema. La reducció d’anys d’estudi universitari no implicarà una finalització total d’aquests, perquè, segons explicava Ainhoa Nadal, els realització de màsters es generalitzarà i serà, pràcticament, un requisit imprescindible per a incorporar-se al món laboral, el que implicarà una major despesa econòmica per a l’alumnat i les famílies en general.
S’anomena Tractat de Bolonya a la declaració subscrita per 30 Estats Europeus en la que s’assenten les bases per a la construcció d’un “Espai Europeu d’Educació Superior” organitzat conforme a certs principis (qualitat, mobilitat, diversitat, competitivitat) i orientat cap a la consecució, entre altres de dos objectius estratègics, de l’increment de l’ocupació en la Unió Europea i la conversió del sistema Europeu de Formació Superior en un pol d’atracció per a estudiants i professors d’altres parts del món.
Són sis els objectius arreplegats en la Declaració de Bolonya:
•L’adopció d’un sistema fàcilment llegible i comparable de titulacions, per mitjà de la implantació, entre altres qüestions, d’un Suplement al Diploma.
•L’adopció d’un sistema basat, fonamentalment, en dos cicles principals.
•L’establiment d’un sistema de crèdits comunitari.
•La promoció de la cooperació Europea per a assegurar un nivell de qualitat per al desenvolupament de criteris i metodologies comparables.
•La promoció d’una necessària dimensió Europea en l’educació superior amb particular èmfasi en el desenvolupament curricular.
•La promoció de la mobilitat i remissió d’obstacles per a l’exercici lliure de la mateixa pels estudiants, professors i personal administratiu de les universitats i altres Institucions d’ensenyança superior europea.
Potser amb la lectura d’aquestos principis no es faça l’oient una idea del que realment implica la Declaració de Bolonya, però és que aquests estan escrits de manera resumida i en clau política. El Tractat enuncia una sèrie d’objectius i uns instruments per a aconseguir-los, però no fixa uns deures jurídicament exigibles. La Declaració estableix un termini fins al 2010 per a la realització de l’espai europeu d’ensenyança superior, amb fases biennals de realització, cada una de les quals acaba per mitjà de la corresponent Conferència Ministerial que revisa el que aconsegueix i estableix directrius per al futur.
Els estudiants que saben llegir entrelínies han descobert que darrere eixa europeització de l’ensenyament superior hi ha també una semiprivatització de les universitats, que implicaran entre d’altres coses, segons els sindicats d’estudiants, el que es creen universitats de primera i de segona i que algunes carreres es potencien més que d’altres depenent del capital privat que les impulsen, explicaven a Ràdio Pego Àngel Esplugues i Ainhoa Nadal, estudiants de l’institut de Pego.
Els estudiants de l’Enric Valor es van concentrar a les portes de l’institut per a demanar “un ensenyament públic i de qualitat”. L’estudiantat és conscient que aquesta qüestió encara no els afecta, però que seran ells i elles els que heretaran el sistema. La reducció d’anys d’estudi universitari no implicarà una finalització total d’aquests, perquè, segons explicava Ainhoa Nadal, els realització de màsters es generalitzarà i serà, pràcticament, un requisit imprescindible per a incorporar-se al món laboral, el que implicarà una major despesa econòmica per a l’alumnat i les famílies en general.