«Sent pobres, tenint una renda per càpita 12 punts per baix de la mitjana, som l’únic territori de tot l’Estat que, en lloc de rebre més que el que aporta, aportem més del que ens arriba»

És el que desvelava dissabte passat, en un acte de Compromís per Pego, la secretària autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando en explicar perquè des de la formació valencianista i des del Govern Valencià s’està exigint un tracte just i un finançament just per als valencians i les valencianes. La coportaveu de Compromís, Àgueda Micó criticava que el territori valencià és el «pitjor finançat en els pressupostos generals de l’Estat des de fa molt de temps». Explicava la líder de Compromís que «els valencians i les valencianes som 5 milions de persones a l’Estat Espanyol però mai ens han finançat per eixa població que tenim el que provoca que la Generalitat Valenciana no puga arribar a final de mes i s’haja d’hipotecar «per a pagar les coses bàsiques i essencials». Una situació que es vol revertir des de Compromís donant-la a conèixer, en primer lloc, entre la ciutadania.

Dissabte passat de matí, Compromís per Pego celebrava la crosta amb la comarca i amb el finançament autonòmic com a tema central. La coportaveu de Compromís, Àgueda Micó va ser l’encarregada d’assegurar que el valencianisme polític des dels anys 90 està demanant un «tracte just i un finançament just», el que la portava a manifestar que «esta reivindicació que ara podem fer des del Govern de la Generalitat Valenciana, abans ja la fèiem els i les valencianistes d’este país des de la nostra posició d’oposició».

Parlava Micó de «canvi de paradigma enorme des de 2015», quan es produïx el canvi de govern a les institucions valencianes. Des d’aleshores, assegurava la coportaveu de Compromís, «el valencianisme polític està aconseguint acabar amb tres dels problemes principals que el País Valencià tenia. D’una banda, la invisibilitat», perquè indicava que els problemes valencians mai han estat presents a Madrid, «mai s’han visibilitat» i, assegurava Àgueda Mico que «si no es genera eixe problema valencià, mai no se solucionen els problemes valencians».

Els altres dos problemes són, segons apuntava Micó, «la corrupció política i el miratge de bon govern que hi havia i com això ha minvat molt la visió que es tenia dels valencians i les valencianes a la resta d’Espanya». Lloava la «capacitat d’arribar a acords» de Compromís que ha permés que les coses es visualitzen d’una manera diferent. Definia eixa transformació com a «un instrument de bon govern amb capacitat de coalició, de capacitat de negociació». De fet, Àgueda Micó desvelava que «hem aconseguit a través del Botànic, malgrat els problemes interns, la capacitat perquè les polítiques progressistes arriben a la gent».

Criticava Àgueda Micó que el territori valencià és el «pitjor finançat en els pressupostos generals de l’Estat des de fa molt de temps». Explicava la coportaveu de Compromís que «els valencians i les valencianes som 5 milions de persones a l’estat espanyol però mai ens han finançat per eixa població que tenim. Sempre ens han finançat per menys, el que ha generat un infrafinançament que ha fet que la inversió que nosaltres fem en educació, en sanitat, en benestar social, en infraestructures, en economia, no siga la que hauria de ser». Posava l’exemple d’una família que, en esta situació «no arribaria a final de mes. S’hauria d’hipotecar per a pagar les coses bàsiques i essencials», que és «el que li passa a la Generalitat Valenciana», assegurava.

La secretària autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando, manifestava que «no volem ser ni més ni menys, volem el que ens pertoca». I és que, apuntava, el sistema d’infrafinançament que patix l’autonomia provoca que, «per no tindre recursos suficients, no ens podem permetre el luxe de baixar impostos a tota la nostra ciutadania perquè necessitem recollir per a poder pagar els hospitals, les escoles, la dependència…», ja que recordava que les autonomies tenen transferides les competències que més càrrega econòmica suporten a l’hora de tirar-les endavant i la prioritat del govern valencià és dur-les endavant d’una manera digna.

«45.000 milions d’euros és el deute públic total que hauríem de pagar els valencians. Eixim, cada valencià i cada valenciana, a uns 9.000 euros que li devem a la Generalitat Valenciana, només pel fet d’haver nascut a esta comunitat autònoma», denunciava Ferrando. Explicava que este deute tan gran es deu al fet que «l’Estat que no t’enviava els diners perquè tu pogueres pagar les competències de les comunitats autònomes, va crear un mecanisme alternatiu que per a nosaltres s’ha convertit en no alternatiu, sinó en obligatori», es referia Clara Ferrando al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Denunciava la secretària autonòmica d’Hisenda que «eixos préstecs, com els préstecs que es poden demanar individualment, s’han de tornar». En el cas del FLA, però, explicava Clara Ferrando l’Estat «ens presta els nostres propis diners, que hem de tornar i, per suposat, no debades, sinó amb interessos sobre els nostres propis diners». Això és el que es traduïx com a «deute històric», que és actualment el més gran de tot l’Estat. Un deute que des del Govern valencià s’està reivindicant una compensació «perquè el sinó el nostre futur serà pitjor que si haguérem nascut en una altra comunitat autònoma», concloïa Ferrando.

«Sent pobres, tenint una renda per càpita 12 punts per baix de la mitjana, som l’únic territori de tot l’Estat que, en lloc de rebre més del que aporta, aportem més del que ens arriba», desvelava la secretària autonòmica d’Hisenda. Això provoca que «les llistes d’espera de les valencianes i dels valencians en els hospitals per a operar-se, encara que siga d’unes cataractes, són les més llargues de tot l’Estat», «que les nostres xiquets i les nostres xiquetes seguixen en barracons» i «tinguem autopistes de peatge», enumerava Clara Ferrando.

Davant la crítica reiterada d’alguns partits sobre el fet que Compromís des del Congrés dels Diputats no ha estat capaç de traure cap benefici per a l’autonomia en la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat, la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó manifestava que «és una qüestió purament de xantatge» perquè, assegurava que «els problemes dels sistema de finançament i de les inversions no poden estar damunt la taula com a contrapartida per a aprovar uns pressupostos» i detallava que «els pressupostos són una qüestió concreta […] però el pacte sobre el sistema de finançament, sobre les inversions concretes i sobre el deute històric no pot estar damunt la taula per tota la discriminació que hem patit al llarg de molts anys».

Contestava que, quan es critica a Compromís perquè no ha fet com el PNB o Coalició Canària, Compromís «no vol entrar en el xantatge de posar damunt la taula solucions que són globals a negociacions concretes». D’altra banda, Àgueda Micó també declarava que «el pressupost general de l’Estat d’un partit corrupte com el PP, un partit que no posa a les persones al centre de la política i que no fa polítiques per a rescatar persones, sinó per a rescatar bancs, mai tindrà el recolzament d’un partit polític com el nostre, que defensem els interessos valencians i defensem les polítiques d’esquerres i a favor de les persones».

Per això des de Compromís no deixen passar la mínima oportunitat per exigir al govern central un canvi immediat del sistema de finançament autonòmic que solucione la dramàtica insuficiència financera de l’autonomia, així com unes inversions en infraestructures d’acord al pes poblacional, el que consideren un ‘tracte just’.