Centenars de pensionistes de Pego es concentren ‘Per unes pensions dignes i garantides per a tots i totes’
La plaça de l’Ajuntament s’ha omplit de gent este matí per a denunciar la reduïda pujada de les pensions, del 0,25%, que han tornat a tindre en 2018. Un increment molt més baix que l’IPC des què el govern va lligar el seu augment d’este índex, en 2013. La concentració ha estat, per tant, en defensa del sistema públic de pensions i els drets laborals i socials, una convocatòria estatal a la que Pego s’ha adherit.
Este matí la plaça de l’Ajuntament de Pego s’ha plenat de pensionistes reclamant unes pensions dignes davant la baixa pujada, del 0,25% d’estes des de 2014 i, en perspectiva del mateix augment fins el 2022. La convocatòria, d’àmbit estatal, ha estat llançada per la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions en defensa del sistema públic de pensions i els drets laborals i socials.
Un dels organitzadors de la concentració pegolina, Txin, comentava que és del pensar que «amb estes concentracions no es canvia, el canvi ve a l’hora de votar». No obstant això, reconeixia que calen accions com la de hui per a visibilitzar el problema i per a «conscienciar a la gent».
Maria Dolores, una de les persones jubilades concentrades hui a la plaça de l’Ajuntament de Pego, declarava que pareix que la gent va prenent consciència del problema que suposa que les pensions només s’hagen incrementat un 0,25%. No obstant, ha trobat a faltar «una plataforma on estiguem més units i que permeta que es llisca un manifest on s’explicaren les coses i perquè estem ací».
Considerava Maria Dolores que la pujada de les pensions «és una burla» i comparava la situació actual amb «l’època feudal, quan el rei i els seus vassalls arrasaven a tota la gent perquè pagaren les seues contribucions» i els qualificava com a «sangoneres de la gent que tota la vida ha treballat».
Les associacions de jubilats i jubilades recorden que el factor de sostenibilitat introduït pel Govern per a calcular les futures pensions incidirà en una “reducció” segura de les prestacions, un fet a què se sumen unes previsions demogràfiques que marquen que en 2040 el nombre de pensionistes haurà arribat en l’Estat els 15 milions, sis més que els nou actuals. Si la quantitat que el govern assigna a les pensions no creix per damunt del 10% actual del PIB, a nivells d’altres països de l’entorn, experts han calculat que la baixada de les prestacions pot arribar fins a un 40% d’ací a eixe moment. És per això que les associacions de pensionistes volen convertir esta batalla en intergeneracional perquè consideren que la problemàtica de les pensions no només afecta als i les pensionistes actuals, sinó sobretot als futurs.
Agustí, un altre dels concentrats hui a la plaça de l’Ajuntament de Pego, assegurava que, les persones concentrades hui demanaven «dignitat». I contava que «la majoria de gent major que estem ací estem cobrant unes pensions en les quals no tenim prou per a subsistir. Pensions de 600€, de 500€ i de 700€». Unes quantitats que les comparava amb els «grans polítics que estan cobrant pensions o sous de 300.000€ al mes i això és el que no deu ser», denunciava.
Incidia Agustí en el fet que «en veritat també, estem lluitant pels nostres drets i també pels de la gent jove» i és que es preguntava que «si nosaltres estem aixina, d’ací a 20 anys, què serà del futur de les pensions?» i contestava ell mateix, «encara que cotitzeu tota la vida o tingueu un treball digne, quan arribeu a la jubilació, no tindreu mitjans per a poder cobrar perquè la vidriola de les pensions està buida i no hi ha alternatives ni voluntat política, ni per part de la dreta ni per part de l’esquerre», criticava el pensionista pegolí.
La Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions no vol que s’oblide que en 2013 no es va pujar l’1,9% retardat de 2012, que en 2016 l’increment de l’IPC va ser més de sis vegades major que la pujada i en 2017 més de quatre vegades major. A més es recorda que l’increment anual de la prestació ve sent del 0,25% des de 2014. El que contrasta amb el fet que la riquesa del país ja ha superat els nivells anteriors a l’any 2008, els beneficis de la banca continuen augmentant i les retribucions dels alts executius de l’Ibex s’han incrementat en un 15%. Per tant, s’assenyala, es tracta d’un problema “de repartiment” de la riquesa. És per això que s’exigix que les prestacions per jubilació estiguen garantides a través dels Pressupostos Generals de l’Estat, atès que la vidriola de les pensions amenaça de quedar-se totalment buida en poc de temps.
