Els decomisos permeten una important solta d’anguiles al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
Hui s’han soltat 23.000 anguiles entre els rius Bullent i Racons, en distintes zones de tots dos. Estes soltes permeten reforçar les poblacions locals d’esta espècie, en vista dels descensos significatius que patixen, any rere any, degut entre altres coses als paràsits que els afecten. Els exemplars que s’han soltat a la Marjal han vingut del centre que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural té a Tuéjar.
En poc temps, tres vegades en quatre mesos, s’han realitzat soltes d’anguiles als rius del Parc Natural de Marjal de Pego-Oliva. 
Este matí s’ha produït l’última. Joseba Rodríguez, el director del parc natural, explicava que, segons diuen els tècnics esta abundància de soltes és deguda «als decomisos que s’han fet últimament» i especificava que es tracta de «gent que fa contraban amb les anguiles pel seu alt preu en alguns països», principalment asiàtics, com la Xina.
Rodríguez detallava que habitualment les soltes d’anguiles que es crien en la piscifactoria que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural té a Tuéjar, solen realitzar-se «a partir dels percentatges que les confraries de pesca donen a la Generalitat».
La gran quantitat d’anguiles que es decomissen, hui s’han soltat a la Marjal de Pego-Oliva 23.000 exemplars o, el que és el mateix, 103 quilos d’anguiles d’uns 15 centímetres, contrasta amb el descens en el nombre de captures al que s’enfronten els pescadors de la zona. El director del parc natural, comentava que es desconeix exactament que és el que provoca la disminució de les anguiles durant el seu procés de creixement alhora que admetia desconèixer d’on procedixen les anguiles decomissades.
La solta d’anguiles de hui s’ha realitzat en els dos rius que recorren la Marjal, en el Bullent i en el Racons, en distintes localitzacions com Blau del Calapatar, la Parada de Sant Pere i, al riu Racons, la zona de la Bassa de Sineu, «així els dos rius queden servits», concloïa Joseba Rodríguez