Les organitzacions agràries exigeixen reformes estructurals en el camp
La caiguda dels preus és la causant d’aquesta exigència. Les dades oficials van confirmar la situació de crisi que viu el sector agrícola valencià, una situació que des de La Unió i AVA ja s’estava denunciant des de feia anys i que amb els resultats de 2007 encara quedarà més perjudicada al sumar-se, amb la crisi que existeix des de fa alguns mesos, el sector ramader.
Aquesta notícia no sembla nova i si fem la vista enrere, podríem dir que és nova perquè fa referència a tot l’any 2007, alhora, però és una notícia de continuïtat. Les organitzacions agràries La Unió de Llauradors i AVA han sol•licitat un canvi estructural de l’agricultura valenciana davant de la caiguda de preus. Les dades oficials han confirmat la situació de crisi que viu el sector agrícola valencià, una situació que des de les organitzacions agràries ja s’estava denunciant des de feia anys i que amb els resultats de 2007 encara quedarà més perjudicada al sumar-se, amb la crisi que existeix des de fa alguns mesos, el sector ramader.
El president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado destaca que els agricultors «estem venent en pèrdues des de fa diversos anys de forma contínua». Aguado proposa crear lleis de comerç i preus justos en cada anella de la cadena alimentària. «Cal fer una reforma de la política agrària valenciana fixant-nos en la francesa». Des d’AVA-Asaja demanen la creació de lleis de comerç que creen mesures estabilitzadores per a equilibrar els preus d’origen amb els de venda final al consumidor. També advoquen pel lliure comerç, on les dos parts estiguen en disposició d’exigir el millor preu.
Miquel Oltra, vicesecretari general de La Unió de Llauradors afirma que la política que està portant la Conselleria d’Agricultura «està centrada a fer que l’agricultor abandone els camps». La Unió demana una modernització de la producció però sempre comptant amb els agricultors professionals. Segons Oltra, el camp valencià «no pot estar a expenses de l’entrada de nous consellers. Cada vegada que des de la Generalitat canvien la figura del conseller d’agricultura, este proposa un nou pla, una proposta que al final no acaba arribant al camp». Des de La Unió demanen que la Conselleria pose mesures que garantisquen la renda de l’agricultor.
Aquestes exigències venen avalades per les xifres oficials. Les freqüents queixes dels agricultors valencians -i molt especialment d’aquells que es dediquen a la producció de cítrics- sobre la crisi del sector en els últims anys solen veure’s avalades, temps després, per les dades oficials. Així succeeix amb la campanya corresponent al 2006.
Segons l’informe agrari anual que elabora la Conselleria d’Agricultura en l’esmentat curs els preus mitjans reals -és a dir, deflactant l’índex del IPC, que va ser del 2,7% en 2006- en el camp valencià van descendir quasi un 10% -9,84%, més concretament-, mentres que eixa disminució real en el conjunt de l’agricultura espanyola va ser del 3,61%, amb el que la caiguda de les cotitzacions agràries valenciana va triplicar la mitjana nacional.
La magnitud de la recessió tarongera, que s’ha prolongat durant quatre campanyes, és la causa fonamental que explica uns resultats globals tan descoratjadors per al cítric valencià. L’enfonsament dels preus citrícoles va ser tan acusat al llarg de 2006, amb caigudes del 25,6% en taronges, del 22,5 en mandarines i del 56,9% en llimes, que arrossegua a la baixa el valor mitjà de la temporada. Tampoc va contribuir gens ni miqueta a millorar la situació general el comportament mostrat per les cotitzacions dels fruiters d’estiu (bresquilla, albercoc i nectarina).
Al contrari del que està succeint en l’actualitat, a conseqüència de l’encariment dels cereals i del pinso per a animals, que ha sumit al sector ramader en una profunda crisi, 2006 no va ser un mal any per a este col•lectiu, ja que l’índex de preus que van percebre els grangers va augmentar un 6,5%.
El president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado destaca que els agricultors «estem venent en pèrdues des de fa diversos anys de forma contínua». Aguado proposa crear lleis de comerç i preus justos en cada anella de la cadena alimentària. «Cal fer una reforma de la política agrària valenciana fixant-nos en la francesa». Des d’AVA-Asaja demanen la creació de lleis de comerç que creen mesures estabilitzadores per a equilibrar els preus d’origen amb els de venda final al consumidor. També advoquen pel lliure comerç, on les dos parts estiguen en disposició d’exigir el millor preu.
Miquel Oltra, vicesecretari general de La Unió de Llauradors afirma que la política que està portant la Conselleria d’Agricultura «està centrada a fer que l’agricultor abandone els camps». La Unió demana una modernització de la producció però sempre comptant amb els agricultors professionals. Segons Oltra, el camp valencià «no pot estar a expenses de l’entrada de nous consellers. Cada vegada que des de la Generalitat canvien la figura del conseller d’agricultura, este proposa un nou pla, una proposta que al final no acaba arribant al camp». Des de La Unió demanen que la Conselleria pose mesures que garantisquen la renda de l’agricultor.
Aquestes exigències venen avalades per les xifres oficials. Les freqüents queixes dels agricultors valencians -i molt especialment d’aquells que es dediquen a la producció de cítrics- sobre la crisi del sector en els últims anys solen veure’s avalades, temps després, per les dades oficials. Així succeeix amb la campanya corresponent al 2006.
Segons l’informe agrari anual que elabora la Conselleria d’Agricultura en l’esmentat curs els preus mitjans reals -és a dir, deflactant l’índex del IPC, que va ser del 2,7% en 2006- en el camp valencià van descendir quasi un 10% -9,84%, més concretament-, mentres que eixa disminució real en el conjunt de l’agricultura espanyola va ser del 3,61%, amb el que la caiguda de les cotitzacions agràries valenciana va triplicar la mitjana nacional.
La magnitud de la recessió tarongera, que s’ha prolongat durant quatre campanyes, és la causa fonamental que explica uns resultats globals tan descoratjadors per al cítric valencià. L’enfonsament dels preus citrícoles va ser tan acusat al llarg de 2006, amb caigudes del 25,6% en taronges, del 22,5 en mandarines i del 56,9% en llimes, que arrossegua a la baixa el valor mitjà de la temporada. Tampoc va contribuir gens ni miqueta a millorar la situació general el comportament mostrat per les cotitzacions dels fruiters d’estiu (bresquilla, albercoc i nectarina).
Al contrari del que està succeint en l’actualitat, a conseqüència de l’encariment dels cereals i del pinso per a animals, que ha sumit al sector ramader en una profunda crisi, 2006 no va ser un mal any per a este col•lectiu, ja que l’índex de preus que van percebre els grangers va augmentar un 6,5%.