La plataforma per unes pensions dignes i garantides de Pego convida a la gent a unir-se a ella
Es reunixen els dilluns, a les 19h., a l’Espai Veïnal Antic Institut. Durant la concentració de hui, a la plaça de l’Ajuntament, han fet una crida a «tindre la força i la valentia de dir-ho, d’expressar-ho, de lluitar, d’anar on siga i de fer el que siga i, sobretot, d’anar acudint a estos actes que els fem en tota la bona voluntat per a demanar els nostres drets».
És dijous i com cada setmana des de fa aproximadament un mes, este matí a la plaça de l’Ajuntament de Pego s’ha tornat a concentrar un significatiu nombre de persones, principalment jubilats i jubilades per a exigir unes pensions dignes i garantides. Una convocatòria encetada oberta a tota la ciutadania.
En ella s’ha explicat que la plataforma que organitza esta concentració és oberta a totes aquelles persones que estiguen interessades a participar. Les reunions les fan els dilluns, a les 19h a l’Espai Veïnal Antic Institut. Ressaltava Maria Dolors que la gent que allí es reunix «no té color, estem per defensar les nostres pensions».
En esta nova concentració, després del monogràfic sobre pensions al Congrés i després de les mobilitzacions estatals a favor d’unes pensions públiques garantides que van tornar a traure el carrer dissabte passat milers i milers de persones, hui es ressaltava que després d’eixes mobilitzacions tots els partits polítics han parlat i «cadascun diu la seua. Uns volen revaloritzar-les segons la inflació, els altres volen corregir l’equilibri de la Seguretat Social, ens perdonen l’IRPF, però no a tots», entre d’altres propostes. Assenyalaven, sobre la proposta d’augment de les pensions de viudetat, recordaven que «és una llei que està aprovada el 2011 i fins ara no s’ha fet efectiva». Estes reaccions, subratllaven es devien a què, tot i que en un principi es creia que les mobilitzacions dels i de les pensionistes no sorgirien efecte, el seu èxit, ha fet que tots els partits polítics hagen «plantat les orelles i estiguen prenent-nos seriosament».
D’altra banda, comparaven les condicions de jubilació de la majoria de treballadors i treballadores amb la dels eurodiputats i eurodiputades, ja que han aprovat que «als 15 anys es poden jubilar, amb una paga de 6.000€, que les paguem tots nosaltres», criticaven. Alhora preguntaven: «què passa, que la seua faena és més dura que la d’un miner, un agricultor, un obrer?».
També posaven en dubte l’argument del Govern sobre que no hi ha diners per a les pensions, quan el dia següent al debat de les pensions al Congrés, l’Executiu central va rescatar una nova autopista. I, apuntaven, «encara en queden dos més per rescatar». Un rescat, que asseguraven, es devia «a una faena mal feta, però ho paguem entre tots». Afirmaven que «diners hi ha per a poder ajudar-nos a poder subsistir». Denunciaven, però, que eixos diners «estan en les butxaques dels que no toquen, dels que estan ben assentats, dels que es jubilen amb 10 anys de faena només. I nosaltres, per a jubilar-nos hem hagut de treballar de 40 anys en amunt».
Per estes i altres qüestions, concloïen que els partits polítiques, que «facen el que vulguen, que facen el Pacte de Toledo, però que es posen tots d’acord perquè siguen unes pensions dignes i estables i que s’increment d’acord al nivell de vida» perquè, apuntaven que «hem perdut, entre reformes i lleis, uns 35% de poder adquisitiu».
Acabaven fent una crida a «tindre la força i la valentia de dir-ho, d’expressar-ho, de lluitar, d’anar on siga i de fer el que siga i, sobretot, d’anar acudint a estos actes que els fem en tota la bona voluntat per a demanar els nostres drets».
