La filà capitana Albardins s’inspira en ‘El Cavall Verd’ per a dissenyar el seu boato
És per això que divendres passat van presentar «el best-seller de la comarca», en paraules de Joan Miquel Almela, la novel·la històrica ‘El Cavall Verd’ amb la presència del seu autor, Joaquin Borell, qui considera que està en deute amb el tema, amb la comarca i amb els lectors.
La creativitat de la filà Albardins és coneguda. Esta, sol estar soterrada i circumscrita a la càbila, però quan arriba un any de capitania, pren vol, el que podríem dir que està passant estos dies. Perquè des de fa poc sabem que el dissabte 28 d’abril estrenen El Musical dels Albardins al teatre municipal. Abans d’això, però, a la Casa de Cultura de Pego, divendres passat van fer un triplet. En una sola vesprada van desvelar en que s’inspira el seu boato aprofundint en la novel·la de Joaquin Borrell, El Cavall Verd, van estrenar una marxa cristiana dedicada a un dels membres de la seua filà, l’albardí ‘Nando, el xato de Pego’ i fan fer cata de tres vins produïts per dos albardins més, Miki Santamaria i Pepe Mengual. En esta crònica ens centrem en la primera qüestió.
Davant una sala d’actes plena de gom a gom, Bernat Ortolà, va ser l’albardí triat per la filà capitana de Moros i Cristians de Pego 2018, per a anunciar que «este any, en la nostra capitania, hem decidit ambientar el nostre boato amb la història que conta el llibre ‘El Cavall Verd’». I, és per això, que van convidar l’autor, Joaquin Borell, a participar en la presentació de la novel·la a la Casa de Cultura, ara fa just una setmana.
En este context de barreja de festa, història i cultura, la regidora de l’àrea de Cultura, Laura Castellà va manifestar el «plaer» que per a ella representava que «els Moros i Cristians o què, algunes filades, intentem fer veure al poble que no sols és la festa, la beguda, la borratxera i el menjar sinó que, els Moros i Cristians també formen part de la nostra cultura, de la nostra història i de la nostra tradició». Desitjava Castellà que «tots els festers del nostre poble canviàrem un poquet el xip i facilitàrem més actes d’aquest tipus».
L’encarregat de contextualitzar l’època en què transcorre El Cavall Verd va ser l’arxiver municipal de Pego, Joan Miquel Almela. «L’11 de setembre de 1906, es va decretar l’expulsió dels moriscos a Espanya. En eixe moment a Pego viu una població mixta amb un 70% de cristians i un 30% de moriscos, aproximadament». Estem davant una «societat enfrontada, conflictiva, pel parany que havia muntat l’església», detallava l’arxiver. En eixe moment, «Pego, com la resta de pobles del Regne de València, estava tremendament endeutat. La càrrega senyorial era tremenda. Hi havia pobresa. Hi havia crisi de subsistència perquè no hi havia aliment. És un moment delicat», concloïa Almela. No obstant això, descriu l’arxiver, en eixos moments previs a l’expulsió dels moriscos «està fortificant-se la vila de Pego i s’està construint l’església», símptoma del poder que tenia l’església que, «a més de voler expulsar els moriscos ho feia volent edificar el cristianisme».
«El Cavall Verd, l’òpera prima de Joaquin Borell, en els primers anys es convertix en un best-seller de la comarca», recorda Joan Miquel Almela i anava més enllà asseverant que, «passats 35 anys d’esta novel·la, reeditada per Bullent posteriorment, ningú no ha fet un best-seller, una novel·la històrica a la Marina Alta, com esta».
«És una novel·la històrica que conjuga molt bé la reconstrucció històrica amb la ficció», descriu l’arxiver municipal. En esta línia destaca «l’encertada reconstrucció històrica que fa, fruit del treball de documentació excel·lent tant en els personatges com en els fets». Un element importantíssim en la novel·la també és «el dibuix del paisatge històric que fa de les nostres valls. El nombre de topònims és increïble: fonts, muntanyes, serralades, castells…». Ressaltava també Almela l’excel·lència de l’apèndix, on la gent pot consultar els personatges, els llocs i els esdeveniments històrics «perquè la gent entre en la història».
Joaquin Borell, es va llicenciar en Dret l’any 1978 i ha exercit de notari la major part de la seua vida professional. Va escriure El cavall Verd després de completar l’oposició de notaria, atenent que es va publicar el 1983. Aleshores Joaquin tenia 27 anys i volia saber com es comportava amb la novel·la. Va triar l’època morisca per a situar la novel·la perquè els seus vestigis són els que més a la vista estaven. A més, des de sa casa, a Benissa, la silueta del Cavall Verd, a Laguar, dominava el paisatge.
En escoltar-lo parlar és fàcil detectar la seua passió per la història i per la Marina (l’Alta i la Baixa, que considera un tot). En agafar la paraula Borell confessava a la sala plena que «sempre he considerat que estic en deute amb el tema, amb la comarca i amb els lectors» i comentava que considera que «l’entusiasme per la novel·la radica en allò que explica sobre la comarca».
Joaquin Borell té la persistent sensació que «el llibre es podria millorar». I de fet, manifestava que conté errades literàries de novell en l’art de l’escriptura. Confessava que havia intentat més d’una vegada rectificar allò que creu que és millorable, però se n’havia adonat que caldria canviar tot el contingut i no ho veia viable. No obstant això, es va comprometre a posar-se de nou a la feina de revisió de la novel·la, però esta vegada, fins a les últimes conseqüències.
Confessava Borell que el seu treball a la notaria li va permetre observar el comportament de la gent, conèixer històries. A això, se suma el fet que el Dret té la virtut de procurar-te tindre cura a l’hora d’utilitzar la nomenclatura. Però, cal afegir també que a Joaquin Borell li encantava agafar la bicicleta i pedalar per la Marina, de Benissa a Vall de Laguar o més lluny encara per conèixer i estimar el paisatge proper. Tots estos elements van donar fruit al naixement d’aquella primera novel·la, El Cavall Verd, que es va convertir en un èxit de vendes i de lectures i que continua, en l’edició de Bullent, enamorant tota aquella persona que s’hi submergix en ella.
