«Una relació profunda d’amistat pot acompanyar una persona tota la seua vida i ajudar-la a fer-li front a l’adversitat»

És una de les claus a les que va apuntar la cap del departament de psicologia de l’Institut de Recerca Ramon i Cajal de la Universitat Loyola d’Andalusia, Sandra Racionero, per a evitar «el que provoca estrès tòxic per al cervell», que són les relacions humanes violentes, com per exemple la violència entre iguals o assetjament escolar. Estes relacions tòxiques «li posen traves al desenvolupament cognitiu, emocional i social d’una persona i perjudiquen la seua salut». Sandra Racionero va participar en les II Jornades Socioeducatives de Pego, l’Atzúbia i les Valls, organitzades principalment per la comunitat educativa i que tenen com a objectiu previndre la violència a les aules.

Hui és el Dia Internacional de lluita contra l’assetjament escolar i per això volem revisar algunes de les qüestions que es van plantejar durant les II Jornades Socioeducatives de Pego, l’Atzúbia i les Valls que va tractar sobre ‘Neurociència, socialització preventiva i convivència escolar’. Unes jornades que van nàixer l’any passat al si de la comunitat educativa, preocupada a previndre la violència a les aules.

El passat 19 d’abril el teatre municipal de Pego va acollir les II Jornades Socioeducatives de Pego, l’Atzúbia i les Valls que continuaven amb la tasca de prevenció de la violència en l’àmbit educatiu que es va encetar amb les jornades ‘Violència 0 des dels 0 anys’ i que naixien de la unió de totes les escoles de Pego, l’Atzúbia i les Valls. Aquelles primeres jornades «van ser tot un èxit», assenyalava l’alcalde de Pego, Enrique Moll, durant la inauguració d’estes II Jornades Socioeducatives.

En estes jornades el personal implicat ha estat múltiple. No només es va comptar amb la implicació de docents i famílies, sinó també de personal tècnic de la Mancomunitat de Serveis Socials, Policia Local i pediatres, entre d’altres. En definitiva, «ha treballat molta gent per a que les II Jornades Socioeducatives tiren endavant», indicava la regidora de Serveis Socials i Joventut, Rebeca Bañuls. Tot per a intentar «millorar la convivència entre tots i totes amb els instruments i les tècniques més senzilles».

En este context, Sandra Racionero, cap del departament de psicologia de l’Institut de Recerca Ramon i Cajal de la Universitat Loyola d’Andalusia, explicava que les evidències científiques diuen que, «el que provoca estrès tòxic per al cervell […], és a dir, estrès negatiu, són les relacions humanes que són tòxiques, que són adverses per al desenvolupament, que li posen traves al desenvolupament cognitiu, emocional i social d’una persona i perjudiquen la seua salut».

Com a exemples d’estrès tòxic, Sandra Racionero-Plaza, assenyalava les relacions violentes, com són les provocades per la violència de gènere que preocupen per la seua prevalença i perquè cada vegada es donen en més adolescents, xiques d’entre 12, 13, 14 anys amb relacions estables o esporàdiques.

Un altre tipus de relació violenta que pot provocar estrès tòxic és la que passa als centres educatius, la violència entre iguals, el que coneixem com assetjament escolar o bullying. Comentava la psicòloga que «abans este assetjament escolar es produïa cara a cara, però ara té moltes formes d’expressar-se. Ara es poden gastar també internet i les xarxes social i, per tant, perjudica encara més i troba més canals per a assetjar a una persona». Assegurava que a la Unió Europea li preocupa molt este tipus d’assetjament «pel nombre de xics i xiques que són víctimes del ciberassetjament». I és que les dades indiquen que «un 6% de xiquetes i xics europeus d’entre 9 i 16 anys han patit assetjament on-line, amb un 3% sent executors d’eixe assetjament». Percentatges, apuntava Sandra Racionero, «que no paren de créixer».

«Les conseqüències per a aquelles persones que patixen violència són molt greus per al desenvolupament en la salut física, en general, i per a la salut cerebral». Les estadístiques assenyalen que el 50% de xiquets i xiquetes que han patit assetjament escolar han patit depressió en la infantesa, d’estos més d’un tercer, un 35%, s’havia autolessionat i un 38% havia pensat en suïcidar-se. I és que viure estes relacions violentes deteriora l’estructura del cervell i per tant provoca el deteriorament de la salut mental que, en una persona que patix assetjament escolar és pobra, el que implica que pot desenvolupar fòbies, entre d’altres trastorns. Però, a més, també repercutirà en la seua salut física.

Afortunadament, però, «la transformació és possible», apuntava Racionero. I és que «gràcies a que els sentiments impliquen consciència, ens obrin moltíssimes possibilitats de transformació, perquè a partir de la consciència jo puc reflexionar sobre les meues respostes i decidir que vull sentir».

«Les persones amb les que ens relacionem, especialment, el grup d’iguals, les amigues i els amics, poden salvar-li la vida a les persones, o no, al contrari», afirmava Sandra Racionero. L’evidència que les relacions humanes de qualitat milloren la salut mental i física de les persones, és tanta que es considera que «haurien de convertir-se en una prioritat mundial de salut pública».

En la part contrària, les evidències que demostren que les relacions de baixa qualitat tenen més del doble de risc de patir depressió, també són moltes. I està demostrat que «els adolescents amb millors amistats tenen modulat el sistema neural de recompensa, de forma que senten més rebuig cap al risc», explicava Racionero.

Afegia la psicòloga que la salut física també es beneficia de les relacions de qualitat perquè «se sap que les persones que tenen relacions humanes properes de més qualitat, tenen una pressió arterial ambulatòria més baixa, tenen un millor sistema immunològic, saben amortir millor els efectes negatius de l’estrès, tenen uns millors nivell d’oxitocina que els milloren la seua salut física general i, inclòs, se sap que cicatritzen abans les ferides», enumerava Sandra Racionero.

El missatge, després d’explicar tot açò de la cap del departament de psicologia de l’Institut de Recerca Ramon i Cajal de la Universitat Loyola d’Andalusia, era que «s’han de crear contextos en els que els xiquets i les xiquetes aprenguen a escollir les seues amistats, creem contextos de veritables amistats perquè els van acompanyar en tot el seu desenvolupament».