Pego rescata la memòria dels 5 pegolins republicans deportats i assassinats al camp d’extermini nazi de Mauthausen-Gussen

La representació pegolina va estar present als actes commemoratius del 73 aniversari de l’alliberament dels presoners del camp de concentració de Mauthausen-Gusen en el Memorial Krematorium KZ Gusen. A partir d’ara, allí hi haurà una placa que recorde els 5 de Pego: Vicent Sendra Escrivà, José Server Morell, Pascual Franqueza Alentado, Andres Sendra Morell i Carlos Sendra Sendra. Una placa on es pot llegir: «No hem arribat a temps per a salvar-vos la vida, però sí de rescatar la vostra memòria». L’expedició valenciana a Mauthausen-Gusen va estar encapçalada pel president de la Generalitat, Ximo Puig, qui va acompanyar 35 estudiants de primer de Batxillerat dels instituts de Bellreguard, Morella, Xàtiva, Turís, Bunyol i Pego.

El passat 3 de maig va eixir, en autobús, la representació pegolina cap a Mauthausen. Els pegolins i les pegolines van passar a recollir la resta de representació valenciana: Bellreguard, Xàtiva, Turís, Bunyol i Morella. A Barcelona agafaven l’avió que els portaria a Munic i, d’ahí, 300 quilòmetres més fins a Mauthausen, situat a Àustria.

La representació pegolina, la primera que acudix als actes de commemoració de l’alliberament dels camps de concentració nazis, va estar formada per l’alcalde, Enrique Moll, la regidora de Cultura, Laura Castellà, el president de l’Associació per la Memòria Històrica de Pego, Jaume Sala, el professor d’Història de l’IES Enric Valor de Pego, Joan Morell, 9 alumnes de l’assignatura ‘Història del món contemporani’ i el secretari de l’alcalde, Ricard Sendra. Acudien als actes commemoratius del 73 aniversari de l’alliberament dels presoners del camp de concentració de Mauthausen-Gusen en el Memorial Krematorium KZ Gusen. Una activitat englobada en el I Cicle sobre Memòria Històrica que s’ha organitzat enguany a Pego per part de la Regidoria de Cultura i l’Arxiu Municipal.

Dissabte de matí, Jaume Sala, president de l’associació per la Memòria Històrica de Pego explicava al programa de Ràdio Pego, La Manta al Coll, que acabaven de fer l’homenatge als 5 de Pego. Un homenatge públic on van intervindre el professor d’Història de l’IES Enric Valor, Joan Morell i 5 de les 9 alumnes que han estat investigant sobre els cinc pegolins que van ser deportats i assassinats al camp de concentració de Gusen. Finalitzava el torn de paraula l’alcalde, Enrique Moll.

Laura Cardona, una de les alumnes de primer de Batxillerat que cursa l’assignatura ‘Història del món contemporani’, que des del curs passat col·labora en l’arxiu municipal i permet fer recerca històrica als i les alumnes. Enguany les investigacions s’han centrat en els 5 de Pego i això els ha permès formar part de la representació valenciana a Mauthausen-Gusen. Qualificava Laura Cardona l’acte de dissabte com a «molt emotiu» i explicava que «hem reviscut la història dels 5 de Pego que ells no van poder contar». Donava les gràcies al professorat que les ha «involucrades en aquest projecte perquè nosaltres no sabíem res i ells han fet que sentírem passió per aquesta història».

Recordava Laura Castellà, regidora de Cultura, que «este projecte va començar fa 2 anys de la mà de l’IES Enric Valor de Pego, vam començar a treballar amb l’arxiu municipal perquè tingueren accés directe a tota la informació que hi ha allí i este viatge ha sigut el resultat de tot el treball que han fet les alumnes». Assegurava Castellà que «l’única manera de comprovar la història de veritat és el vindre ací». Qualificava la visita a Mauthausen de «molt emotiva perquè realment veus que és el que van viure les persones que van estar ací».

L’alcalde, Enrique Moll, donava unes pinzellades sobre que havia girat el seu discurs per recordar els 5 de Pego que van acabar la seua vida al camp de concentració de Gusen: Vicent Sendra Escrivà, José Server Morell, Pascual Franqueza Alentado, Andres Sendra Morell i Carlos Sendra Sendra. Va agafar paraules de l’últim brigadista, Josep Almudéver Mateu, recalcant que «quan va tornar a casa veïns i familiars li van fer el buit, un buit que continua fent-se avui en dia, conforme el feien a Mauthausen, ja que la gent de la població quan passaven els presoners tancaven les portes, les finestres o es giraven de cul. Ací hui en dia, encara estem tancant portes als conflictes, estem tancant finestres a conflictes com el de Síria i també estem pegant-nos la volta davant la injustícia social que pot haver al nostre país tant a nivell educatiu, com a nivell sanitari i altres nivells i, hem de continuar lluitant perquè el que hem aconseguit en estos 40 anys de democràcia al nostre país, no es perda».

Enrique Moll subratllava el fet que des de «Pego és la primera vegada que venim ací, als camps de concentració amb el treball que s’ha fet des de l’IES Enric Valor, amb els professors Joan Morell i Carles Siscar i l’alumnat. I estem sorpresos i contents perquè és un clima de companyonia i reivindicació i la relació amb l’Amical és molt bona». Avançava que, si una representació pegolina «no pot vindre tots els anys, almenys que es puga acudir cada tres o quatre anys per a recordar i recolzar la gent de Pego que va morir ací».

Diumenge la representació pegolina van posar una placa en record de Vicent Sendra Escrivà, José Server Morell, Pascual Franqueza Alentado, Andres Sendra Morell i Carlos Sendra Sendra en la que es pot llegir: «No hem arribat a temps per a salvar-vos la vida, però sí de rescatar la vostra memòria».

Enguany, també per primera vegada, un president de la Generalitat, Ximo Puig, va encapçalar l’expedició conformada per 35 estudiants de primer de Batxillerat dels instituts de Bellreguard, Morella, Xàtiva, Turís, Buñol i Pego.

El cap del Consell va subratllar que els republicans espanyols i valencians que van lluitar contra el feixisme a Espanya i a Europa «van assentar les bases de l’Espanya democràtica». «La història d’estos hòmens i dones ha de ser escrita amb majúscules en els llibres d’història i ha de ser reivindicada per la memòria democràtica de les nostres societats», va afirmar.

Ximo Puig, s’expressava així en els actes de commemoració del 73 aniversari de l’alliberament de Mauthausen en els que també va participar la consellera de Justícia, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo. Puig va recordar que este camp de concentració va ser conegut com «el camp dels espanyols», ja que fins allí van arribar 7.500 dels 10.000 espanyols deportats.

El president va assegurar que el testimoni dels republicans espanyols «ha permés que Espanya siga un país lliure i que Europa mantinga vigents els valors de llibertat, igualtat i fraternitat que van inspirar la seua Unió» i va manifestar que estos actes de reconeixement «han de servir per a honrar la seua memòria i per a acabar amb l’oblit que durant molts anys es va instal·lar al nostre país».