Pego posa a prova el Pla territorial municipal front a les emergències amb un simulacre d’inundació al Carritxar
L’objectiu és implantar el pla de forma efectiva entre els diferents actors intervinents en l’emergència. S’ha triat la zona del Carritxar perquè és un dels nuclis habitats del terme que pot tindre problemes puntuals d’inundació perquè pel barranc de Mostalla podria vindre una riuada i deixe aïllat eixe nucli poblacional. La pràctica de hui ha servit per saber com actuar quan els avisos per pluges van pujat de nivell, de groc a taronja i de taronja a roig.
Hui, a les 10 del matí ha començat nou simulacre al terme de Pego. En este cas d’inundació. El nou simulacre organitzat per la regidoria de Medi Ambient, s’ha dut a terme a la partida del Carritxar. Explicava l’enginyer forestal David Bordes que s‘ha triat la zona del Carritxar perquè és un dels nuclis habitats del terme que pot tindre problemes puntuals d’inundació perquè pel barranc de Mostalla podria vindre una riuada i deixe aïllat eixe nucli poblacional.
En el simulacre plantejat en el que han participat l’alcalde, el regidor d’Aigües, la regidora de Medi Ambient, Bombers de la Diputació d’Alacant i la Brigada forestal de la Generalitat Valenciana, Policia Local i Acció Urgent, hi havia una persona ferida a l’altre costat de barranc. I per tant, s’havien de buscar diferents solucions per a passar. Les inicialment plantejades han estat dos. «La primera és intentar passar el barranc amb el sistema de cordes i corrioles. La segona és intentar passar caminant per un camí que passa pel costat del Viver de Parra amb el material sanitari per a poder arribar a la hipotètica víctima», explicava l’enginyer forestal pegolí.
Els bombers de la diputació, en tornar d’inspeccionar el barranc de Mostalla, plantejaven una tercera solució. Utilitzar una autoescala per a poder accedir a l’altre costat de barranc. Una nova solució que és fruit d’involucrar en el simulacre a tots els actors que intervenen en una emergències, ja que sumen experiència i punts de vista vàlids per millorar la pràctica i, posteriorment un cas real si este es donara.
La importància de fer simulacres una vegada es té un Pla territorial municipal front a les emergències, és «posar en marxa tot l’engranatge municipal i supramunicipal per a què, tots els organismes implicats en emergències, funcionen de la millor manera possible», explicava David Bordes.
La coordinació amb els veïns i les veïnes de les zones que es trien per a fer els simulacres recau en l’Ajuntament, més concretament en la regidoria de Medi Ambient que és qui promou estes pràctiques. Laura Castellà, explicava que «els simulacres servixen per conèixer-nos i posar-nos cara, perquè és la millor manera de treballar». Els simulacres també són una eina per a poder aconseguir tots els contactes necessaris per a poder actuar en un cas real de pluja intensa i inundacions, afegia Castellà.
Recordava la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pego que «els plans d’emergència són documents vius que han d’anar actualitzant-se», d’ahí la importància de donar-los vida i posar-los en pràctica.