La Pinyata diu adéu a En Carnestoltes
L’enterro de la sardina, més conegut com a Pinyata prenia protagonisme la nit de dissabte. Un riu de pegolins i pegolines amb indumentària dominada pel negre recorrerien els carrers del poble fins arribar al Pla de la Font on es van convertir en cendres els taüts que soterren el carnestoltes.
Pego ha dit adéu al Carnestoltes amb la nit de Pinyata, una festa molt estimada pels pegolins i pegolines, una tradició que ha arrelat amb força i que cada any, el dissabte després de Carnestoltes congrega a quasi tot el poble per a desfilar pels carrers de Pego en un passacarrer anàrquic però disciplinat, ple de música, de focs d’artifici i de negre, molt de negre entre els participants. En aquesta edició, hem trobat de tot, pingüins apunt d’extingir-se, reciclador de sardines, algú que ho veia tot negre per la proximitat del foc i molta pena suportada a ritme de música en viu o en diferit.
I el colofó, el correfoc amb Xarxa Teatre. “No hi ha foc” era el més corejat entre el públic que va seguir els dimonis pels carrers de Pego. El so dels focs d’artifici donaven fi a la desfilada de Pinyata de 2008.
I el colofó, el correfoc amb Xarxa Teatre. “No hi ha foc” era el més corejat entre el públic que va seguir els dimonis pels carrers de Pego. El so dels focs d’artifici donaven fi a la desfilada de Pinyata de 2008.