“Viatge amb veu” de Carles Siscar veu la llum
El primer poemari d’aquest pegolí s’oferta al públic després de guanyar el premi 25 d’Abril Vila de Benissa en l’edició de 2007. Assegura Siscar que escriure és una necessitat, com per a altres respirar. A hores d’ara continua “encantat però torbat” pel guardó.
Una mostra del que conté “Viatge amb veu” del pegolí Carles Siscar, un creuer circular que comença amb les veus com “un intent d’expressar coses” i acaba amb les veus, amb un agraïment cap a elles. I entre mig Siscar ens mostra paisatges de la marina, paisatges interiors i experiències aportades durant un viatge familiar a Alemanya.
“Viatge amb veu” el primer poemari d’un autor, fins ara anònim per al gran públic, que assegura que “necessita” escriure, com si de respirar es tractés. La primera experiència pública ha estat tot un èxit ja que Carles Siscar va ser guardonat l’any passat amb el premi “25 d’Abril” Vila de Benissa. Ell mateix explica les parts del llibre.
Tot i que podria semblar mentida, només un estiu assegut a la platja, ha necessitat Siscar per a escriure la major part dels poemes que conté “Viatge amb veu”. Haver guanyat el 25 d’abril l’honora moltíssim i confessa estar “encantat però torbat” per l’impacte que significa perdre l’anonimat.
“A tots ens costa despullar-nos davant persones desconegudes”, afirma Siscar, perquè deixar llegir poemes que parlen dels teus viatges interiors és un poc això, mostrar a d’altres part de tu mateix, tot i que la interpretació de cadascú siga distinta i personal. Aquesta, és, per tant, “una nova vessant, perquè el que fas té interès per a d’altres”. Si no hagués guanyat el premi Carles Siscar “seguiria” escrivint perquè, confessa “ho necessite fer”.
“Viatge amb veu” el primer poemari d’un autor, fins ara anònim per al gran públic, que assegura que “necessita” escriure, com si de respirar es tractés. La primera experiència pública ha estat tot un èxit ja que Carles Siscar va ser guardonat l’any passat amb el premi “25 d’Abril” Vila de Benissa. Ell mateix explica les parts del llibre.
Tot i que podria semblar mentida, només un estiu assegut a la platja, ha necessitat Siscar per a escriure la major part dels poemes que conté “Viatge amb veu”. Haver guanyat el 25 d’abril l’honora moltíssim i confessa estar “encantat però torbat” per l’impacte que significa perdre l’anonimat.
“A tots ens costa despullar-nos davant persones desconegudes”, afirma Siscar, perquè deixar llegir poemes que parlen dels teus viatges interiors és un poc això, mostrar a d’altres part de tu mateix, tot i que la interpretació de cadascú siga distinta i personal. Aquesta, és, per tant, “una nova vessant, perquè el que fas té interès per a d’altres”. Si no hagués guanyat el premi Carles Siscar “seguiria” escrivint perquè, confessa “ho necessite fer”.