L’Associació de Veïns de la Muntanya de Pego torna a posar el focus en els vessaments de la depuradora de Monte Pego
Asseguren que els resultats de les anàlisis de les aigües residuals revelen «una greu contaminació del medi ambient». Expliquen que els resultats de les anàlisis fetes per l’empresa contractada per l’Ajuntament de Pego i facilitats pel consistori, en ser analitzats per dos fonts distintes, conclouen que els valors superen amb escreix, de vegades més de deu punts, els màxims de tolerància fixats per la legislació europea. La Comissió Europea, a una pregunta feta per Marina Albiol, contesta que «pel que respecta a l’aplicació de la Directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, segons l’últim informe oficial presentat per les autoritats espanyoles, les aglomeracions urbanes de Pego i de Dénia complixen les seues obligacions respecte a l’arreplegada i tractament de les aigües establides en la Directiva. La urbanització Montepego no es considera una aglomeració segons la Directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes».
En juliol de 2017 l’Associació de Veïns de la Muntanya de Pego denunciava, que segons els seus càlculs, en 2 mesos la depuradora de la urbanització de Monte Pego havia vessat uns 500.000 litres d’aigües brutes a la Marjal i al riu Molinell. Pràcticament un any després, tornen a posar el focus en eixos vessaments i recorden que són «reiterats abocaments d’aigües residuals domèstiques contaminades i pudentes [les que] han anat fluint durant molts anys de la depuradora de la urbanització Monte Pego» i asseguren que estos han estat «sistemàticament ignorats per les autoritats municipals i regionals».
També expliquen que «fa un any l’advocat de l’entitat promotora privada Monte Pego, S.A., segons pareix propietària de la depuradora, va manifestar públicament el seu desconeixement del problema i va atribuir l’aparició d’una bretxa en la part posterior de la depuradora a un possible “acte de sabotatge”, però no es va obturar», lamenten des de l’Associació de Veïns de la Muntanya de Pego.
Informen des de l’associació que l’últim abocament es va iniciar al desembre de 2017 i continua fluint en este moment, sis mesos després. És per això que actualitzen les dades donades en 2017 i ara calculen que «s’han abocat ja milions de litres d’aigües residuals contaminades, i presumptament tòxiques, en la naturalesa circumdant». Posant l’accent en què «els desperdicis fecals seguixen el seu camí per rierols i xicotets cursos d’aigua cap al parc natural de la Marjal Pego-Oliva i els arrossars adjacents».
Expliquen des de l’associació que la «pressió creixent dels residents en Monte Pego, a través de l’Associació de Veïns de la Muntanya de Pego (AVMP), va portar finalment al març de 2018 a la realització d’unes anàlisis de les aigües residuals així com dels fangs contaminats per part de l’empresa IPROMA, segons pareix comissionada per les autoritats regionals per a estes comeses», expliquen. Esta empresa especialitzada va prendre mostres de quatre punts distints del sistema d’evacuació d’aigües residuals de Monte Pego. Representants de l’AVMP van estar presents durant la presa de mostres i, declaren que els van assegurar que rebrien els resultats de les anàlisis.
Amb els resultats de les anàlisis a la mà, facilitats per l’Ajuntament de Pego, l’AVMP lamenten que només hi hagués «xifres absolutes, sense dades de referència sobre els índexs màxims legalment tolerables de substàncies contaminants», ja que declaren, «sense eixos índexs de referència els resultats de les anàlisis no tenen sentit per a persones no versades en legislació mediambiental ni en química orgànica». Recelosos, confien que «l’omissió d’informació no obeïsca a la intenció d’ocultar la presumpta gravetat de la situació». Des de l’Ajuntament de Pego aclarixen que tota la informació es donarà a conèixer quan es tanque el procediment que s’està duent a terme sobre esta qüestió.
Amb la finalitat de conèixer l’abast dels resultats de les anàlisis, l’AVMP va demanar i va obtindre explicacions de dos fonts distintes, separades entre si i independents de qualsevol administració pública espanyola. Expliquen que una de les fonts és un laboratori de molt bona reputació a Alemanya i l’altra un expert independent espanyol. Ambdues fonts, actuant cada una separadament, van comparar els resultats d’IPROMA amb els límits màxims de tolerància a la contaminació establits per la Comissió Europea. Les conclusions a què van arribar són semblants. Expliquen des de l’Associació que «els valors de l’anàlisi d’IPROMA superen amb escreix, de vegades més de deu punts, els màxims de tolerància fixats per la legislació europea. Igualment, els índexs d’eficiència en el funcionament de la depuradora indiquen greus disfuncions de la mateixa. Els índexs de matèria fecal que tiren les anàlisis dels fangs són realment alarmants i intolerables», conclouen.
Finalitzen la seua denúncia pública afirmant que «estos resultats revelen l’existència d’un problema de contaminació ambiental de proporcions considerables que requerix l’actuació urgent de les autoritats municipals i regionals així com de qualsevol organisme o agència amb responsabilitats sobre el medi ambient». Detallen que l’AVMP ha presentat denúncies de la situació davant de l’Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer i davant de la Generalitat Valenciana a través de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües (EPSAR), «sense que fins al moment tinguem cap reacció per part d’estes administracions públiques».
Del que sí que hi obtingut resposta ha estat de la Comissió Europea, que ha contestat la pregunta de l‘eurodiputada d‘Esquerra Unida, Marina Albiol. Esta va preguntar el passat 5 de març de 2018 si «Considera la Comissió que estos abocaments vulneren la Directiva sobre hàbitats (92/43/CEE), la Directiva marc sobre l’aigua (2000/60/CE) i el Reglament (CE) n.° 178/2002 del Parlament Europeu sobre seguretat alimentària?» i si «Creu procedent la Comissió instar a les administracions implicades a solucionar amb urgència esta situació?».
La Comissió Europea contestava el passat 3 de maig que «La Comissió no disposa de proves detallades de les característiques i possibles conseqüències dels abocaments a què fa referència la seua Senyoria i per tant no pot valorar si esta situació constituïx una infracció de la Directiva marc sobre l’aigua, la Directiva sobre hàbitats o el Reglament (CE) n.° 178/2002 sobre seguretat alimentària». «Pel que fa a l’aplicació de la Directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, segons l’últim informe oficial presentat per les autoritats espanyoles, les aglomeracions urbanes de Pego i de Dénia complixen les seues obligacions respecte a l’arreplegada i tractament de les aigües establides en la Directiva. La urbanització MontePego no es considera una aglomeració segons la Directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes».
Així mateix, la Comissió assenyala que, «A partir de la informació facilitada per la seua Senyoria, pareix que s’han aplicat mesures sancionadores en contra dels abocaments en qüestió. La Comissió espera que les autoritats competents adopten totes les mesures necessàries para garantir la plena aplicació i compliment de totes les disposicions legals pertinents i per a garantir el ple compliment de la legislació mediambiental de la UE».
