El concurs de tir i arrossegament de Pego continua sent el millor de la Comunitat Valenciana
En la seua 44a edició el tir i arrossegament de Pego ha tingut 96 haques inscrites, un nombre molt superior a la resta de concursos de la seua categoria. Una de les novetats d’enguany en la normativa del tir i arrossegament, després de les converses amb el PACMA, és que s’ha prohibit pegar les tres varades que fins ara estaven permeses. A més, tampoc es poden pegar palmades o punyades a les haques. 
Estes festes el concurs de tir i arrossegament ‘Vila de Pego’ ha arribat a la seua 44a edició i ho ha fet amb nou president, Adrià Seguí, qui explicava que la presidència comporta molta feina, però que com es fa a gust, no pesa i menys «amb els resultats del 44 concurs que han sigut excel·lents» i és que comentava que «la gent es passa un any entrenant per a vindre a Pego perquè és un referent del tir i arrossegament». Enguany s’han inscrit 96 animals, uns pocs menys que l’any que passat, tot i que el nombre d’inscripcions és bastant superior al d’altres concursos que solen tindre entre 60 o 70 inscripcions.
D’eixes inscripcions, tres han sigut de Pego, Lorena amb el seu Pequeño Nicolàs, Pascual Sabata que ha aconseguit un tercer premi de la seua categoria i Carlos Quartana que ha treta a Carlet, un animal jove que cal insistir amb ell.
D’altra banda, explicava el president del Club Esportiu els Carreters de Pego que una de les novetats d’enguany en la normativa del tir i arrossegament, després de les converses amb el PACMA, és que s’ha prohibit pegar les tres varades que fins ara estaven permeses. A més, tampoc se’ls pot pegar palmades o punyades a les haques. Un altre dels aspectes que s’ha canviat és el material de les regnes dels cavalls, ara són d’un altre material que no impacta amb duresa en els llocs de les haques.
Afirmava Seguí que «aquelles persones que pensen que som uns maltractadors, que tinguen en compte que nosaltres som uns grans defensors ja que eixos animals ens costen molts diners i nosaltres no volem maltractar un animal que ens costa molts diners perquè no som així». I demanava «a eixes persones que diuen que maltracten que anaren a eixes persones que ells veuen que maltracten i que els denuncien a ells, però que no ens engloben a tots per igual».
D’altra banda, aclaria el president dels Carreters de Pego que no hi ha un animal que arrossegue 3000 quilos, «són tres animals que arrosseguen més de 3000 quilos. Tres animals que estan compenetrats a la veu dels seus carreters i que tiren avant eixe pes. Animals que al dia poden estar entrenant de 5 a 6 hores i que porten un gran control perquè són esportistes d’elit», explicava Adrià Seguí.
Aprofitaven la presència de l’única dona al tir i arrossegament de Pego, Lorena Siscar Pascual, per entrevistar-la. Ens explicava que per a ella els cavalls són, «en certa manera, com els meus germans» perquè està amb ells durant moltes hores. Un dia va prendre la iniciativa i la proposar a son pare, Vicent d’Astàsia, un referent en el món del tir pegolí, «traure» ella al cavall, al que va accedir i ara és ella la que els trau. Això suposa «tirar-li unes quantes hores i, el més important, no posar-se nerviosa». Una altra de les claus és aconseguir que, «sempre que li ho manes, que vaja el cavall». Eixa dedicació i el haver mamat des de menuda el món del tir i arrossegament li han permès tindre ja en el seu haver un primer premi, aconseguit a Benissa, el que li va permetre sentir-se «la més feliç de tot el món eixe dia», expressava Lorena.
La seua estima pel tir i arrossegament és, intuïx, quasi més intensa que la de son pare. De fet, afirmava que continuarà endavant perquè «és un món que m’agrada prou i, sense els cavalls no sabria que fer», concloïa.