‘Històries i costums del meu poble’ és testimoni del Pego que va viure i conèixer Fernando Sanchis Alentado i que va voler deixar a les futures generacions

Des què va escriure el primer llibre, el Carbonero no va deixar d’escriure. Ho feia en qualsevol tros de paper que queia a les seues mans. Amb l’ajuda de Fernando Sendra, l’encarregat de transcriure i ordenar totes les històries i anècdotes que el ‘iaio pegolí’ li va explicar i passar manuscrites, s’ha publicat ‘Històries i costums del meu poble’ un llibre senzill, com el seu autor.

Divendres de vesprada es presentava a la Casa de Cultura el llibre pòstum de Fernando Sanchis Alentado, també conegut com ‘el iaio pegolí’ o ‘el Carbonero’, ‘Històries i Costums del meu poble’. La regidora de Cultura, Laura Castellà, li va agrair al Carbonero que fora «una persona treballadora, compromesa amb el seu municipi, però sobretot en els costums i tradicions del nostre poble». El describia com una «persona que li demanaves un escrit i, al cap de dos setmanes, el tenies» i ressaltava que ha ajudat a tot el poble.

‘Històries i costums del meu poble’ estava previst presentar-se pel dia del Llibre, pel propi autor. Però no va poder ser i és ara quan s’ha presentat amb l’esperit de Fernando Sanchis sobrevolant pel saló d’actes de la Casa de Cultura i la seua bonhomia. La seua filla Reme va ser l’encarregada de la part més important de la presentació, qui va explicar, entre altres coses que, «quan va acabar el primer llibre li va agafar més afició a escriure més seriosament» i és per això que «el recorde escrivint en qualsevol paperet». Ho feia sobre «qualsevol pensament que li veia a la ment». Ressaltava Reme que eixos escrits tenen més mèrit encara pel fet que Fernando Sanchis només va poder anar a escola durant un mes, abans que el feren pastor.

‘Històries i costums del meu poble’ és un «llibre molt senzill, comforme era ell», declarava la seua filla. En ell ‘el Carbonero’ «conta les seues vivències» i és que «només volia deixar escrit tot el que ell sabia. Per a ell era important deixar constància, als nostres fills, per als nostres nets, per a les futures generacions, com era Pego.

Fernando Sendra, la persona que s’ha encarregat d’ordenar i transcriure molts dels escrits que anava anotant ací i allà. Fa un any aproximadament que va començar a «transcriure tot el que ell anava escrivint». Era sobretot dissabte, al mar, quan Fernando Sanchis portava paquets per transcriure. Explica Fernando Sendra que hi ha històries que són semblants, però tenen matisos diferents i per això va decidir deixar-les. També comentava que hi ha algunes històries i poesies que estan explicades des de l’hospital. El que ve a demostrar l’energia i les ganes d’explicar tot allò que sabia el Carbonero.

Assegura Fernando Sendra que el Carbonero «no jutjava res, només contava els fets». A més, afegia que el llibre és més bé «un sentiment, un amor i un gaudi de tota la seua vida perquè era feliç quan era pastor, quan havia de regar per la nit». A més desvelava que durant les excursions que ha fet amb ell han estat descobertes de moltes coses que no coneixia.

Josep Orihuel, qui ha fet el disseny del llibre ‘Històries i costums del meu poble’ explicava com va conèixer el Carbonero i el que li va sorprendre d’ell en aquell primer trobament. La seua memòria privilegiada que era capaç de recitar un sense fi de versos de memòria.