Finalitzen uns emocionants Moros i Cristians de Pego
L’Ambaixada-Parlament organitzada per la filà mora Coscolls va fer sentir en un núvol el capità cristià, l’albardí Marc Antoni Sendra. El maquillatge de les distintes esquadres de la filà Capitana, la filà Albardins va deixar fascinats a propis i estranys, junt amb les flames que rodejaven el ‘cavall verd’ que va presidir el boato dels Albardins. Els Moros i Cristians de Pego diuen adéu a quatre intensos dies de festa i a tres desfilades amb un nombrós públic que no ha volgut perdre’s l’aposta d’enguany. 
Divendres de vesprada, abans que desfilaren a l’Entradeta les caps d’esquadra de les joves albardines, Ràdio Pego va preguntar a les caps d’esquadra, Mar i Berta. Tots dues ens van explicar que ja fa anys que tenen experiència en capitanejar la seua esquadra i és que es tornen la direcció, tot i que confessaven que «enguany és un any especial» perquè era la seua primera capitania. Per això sentien nervis. A més, estaven convençudes que seria dissabte, el que dia que portaven el boato, quan «ho donarem tot». A més, confiaven que «isca guai».
Un altre dels caps d’esquadra de la filà Albardins, Ferran Moya, ens confessava abans de desfilar a l’Entradeta que «encara no hem començat i ja estem cansats». També assegurava que «és un any que nosaltres volem gaudir-lo al 100%, per nosaltres i pel poble de Pego, per la Junta Central de Moros i Cristians». Confiava que agradara el que havien preparat.
En finalitzar l’Entradeta Mora i Cristiana, en presència del capità albardí i de totes les tropes guerreres del poble de Pego, al Pla de la Font va començar l’Ambaixada-Parlament, enguany a càrrec de la filà mora Coscolls. El guió, inèdit, és obra de la Coscolla Núria Gómez i la representació de l’Escola de Teatre de Pego. Tot, veus i música es va fer en rigorós directe. Moments abans que s’iniciara la representació, Ràdio Pego parlava amb Núria Gómez i César Monzonís. Núria afirmava que «este treball és una aposta bastant arriscada perquè hem volgut introduir moltes novetats», entre d’altres coses perquè la filà Coscolls han volgut ser «ambaixadors de la festa però, sobretot, ambaixadors de la història» i és per això que van aprofitar la conjuntura per a contar «la història vista a través de les dones perquè no ens la conten mai». D’ahí el títol ‘De l’exili i el silenci: les veus invisibles’.
L’Escola de Teatre Municipal de Pego «ho ha viscut en molta estima i en molt de carinyo perquè és la primera vegada que participa en un Ambaixada», explicava César Monzonís, director i professor. També assegurava que han treballat amb un text «meravellós», «una història intimista» i recordava que «en teatre hem de contar històries» i més encara si són d’eixes històries que no solen escoltar-se. A més, la vinculava amb l’actualitat, perquè hui en dia «continuen havent exiliats» amb el drama que això suposa per a cadascú.
Núria Gómez, membre de la filà Coscolls, autora del guió de l’ambaixada 2018 i una gran enamorada de la Història, comentava que «el millor i el més bonic de la Història és despertar eixa inquietud per la crítica, per la reflexió i per a això servixen les històries que contem. Servixen per a recordar que va passar i per a aprendre d’això».
En començar l’Ambaixada-Parlament es va fer el silenci al pla de la Font i, com ens havien aconsellat van estar atentes a l’escena, però sobretot, vam parar l’orella al text que tant ens havia de dir. I vam poder escoltar el Temps, la Història, l’Exili i el Poble conversar belles i sabies paraules, mentre al centre de la plaça dues dones, una mora i l’altra cristiana, ens explicaven les seues preocupacions. A fora, al carrer, les filles i el fill jugaven amb la felicitat de la infantesa, sense res perquè preocupar-se. Escoltem el principi de l’Ambaixada:
L’Ambaixada va acabar amb el capità cristià, Macqueen, dalt del castell, triomfador, aplaudit per moros, mores, cristians i cristianes, com si d’un Jaume I primer es tractés. Amb espasa en mà i l’alegria al rostre i és que estava com «en un núvol». En baixar, Ràdio Pego li preguntava com se sentia i confessava que «no puc parlar», tot i que després ens contava que se sentia «molt emocionat» i descrivia l’Ambaixada com «xulíssima».
«Molta il·lusió perquè som d’esta filà des què vam nàixer i, que el nostre pare siga capità és una cosa… sense paraules», comentaven els fills del Capità Cristià de les Festes de Pego 2018, l’albardí Marc Antoni Sendra, en baixar de la carrossa que els havia permès veure des de les altures el nombrós públic que dissabte va presenciar l’Entrada Cristiana i el boato de la Capitania, la filà Albardins. El capità, Marc Antoni Sendra, confessava que ho va portar molt bé, anar saludant a tot el món des de la carrossa el dia de l’Entrada Cristiana. Afirmava que era «la culminació d’un any de faena, a tope, tota la filà preparant-ho i amb molta gana». Confiava que hagués estat un boato del gust de tot el món. Però, per sobre de tot, Macqueen es mostrava «molt content i molt satisfet».
Diumenge, amb l’Entrada Mora, també amb un nombrós públic i molt bones crítiques, els Moros i Cristians de Pego, deien adéu a quatre intensos dies de festa i a tres desfilades amb un nombrós públic que no ha volgut perdre’s l’aposta d’enguany.