“Ninots”, el món Ferrer
Així es va definir l’exposició que acull el Museu d’Art de Pego durant la seua inauguració, divendres de vesprada. Una mostra “senzilla” que no és el que acostuma a tenir el Centre d’exposicions, un repàs per la cultura del poble a través de caricatures, logotips, cartells i il•lustracions creades per Pep Ferrer.
Divendres de vesprada el Museu d’Art de Pego estava ple de gom a gom per a inaugurar l’exposició “Ninots” del pegolí Pep Ferrer. El fil conductor d’aquesta mostra d’il•lustracions aplicades a diferents formats va ser definit per Rafel Ruiz, animador cultural de la localitat, com el “món Ferrer”, una manera de dibuixar que descriu la personalitat de l’autor. La seua relació amb la il•lustració comença als anys 60, reivindicant la cultura popular. Ferrer aleshores agafa una “línia crítica en la que retrata personatges del poble” fent-ho d’una manera carinyosa, amistosa.
La diversitat de la seua obra fa que aquesta arribe a molta gent perquè els suports en què apareix són tan habituals com llibres o logotips. Al respecte de la seua il•lustració Ruiz assegura que és “molt dinàmica” i que aquest dinamisme li dóna tanta força que “tota ella constitueix una narració, podia ser un còmic sense text”.
En les paraules d’inauguració el propi autor va retre homenatge a Miquel Peiró i a Josep Vicent Server, que els van introduir en l’art. I va explicar amb exemples ben coneguts que ell i altres com el mateix Rafel Ruiz van estar al darrere de la creació del Certamen de Pintura Vila de Pego que ja té més de 30 anys, i van estar darrere amb “gaudint”. Així mateix va advertir que l’exposició que s’inaugurava divendres i estarà fins el 29 de març és més “senzilla” del que la gent està habituada a veure al Museu pel fet que està basada en “la il•lustració –encara no ben definida en cap camp artístic.” Defineix Ferrer la il•lustració com el “dibuix aplicat a una cosa útils”.
Explicava Ferrer les distintes parts que composen l’exposició, caricatures, cartells, il•lustracions, alguns escenaris, “logotips que han estat formant part de la vida del poble” i que alguna gent descobrirà que són de Ferrer. Moltes coses, en definitiva que estan “lligades a la cultura del poble” i que estan lligades al seu món, a l’escola –els seus alumnes li reconeixen els dibuixos- i a la música.
El museu d’art també compta amb “Oficis i productes de la Marina Alta” una exposició organitzada per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta que pretén que l’oblit no avance. La Macma presenta un treball sobre alguns dels productes i oficis més representatius o característics de la comarca amb “la intenció de donar a conèixer tota una sèrie de productes i oficis des de la valoració i el respecte per unes tècniques fruit de l’experiència col•lectiva de molts anys o segles, d’unes formes que venien donades per l’adaptació a les característiques del territori mariner i el treball i l’esforç de les seues gents”.
La diversitat de la seua obra fa que aquesta arribe a molta gent perquè els suports en què apareix són tan habituals com llibres o logotips. Al respecte de la seua il•lustració Ruiz assegura que és “molt dinàmica” i que aquest dinamisme li dóna tanta força que “tota ella constitueix una narració, podia ser un còmic sense text”.
En les paraules d’inauguració el propi autor va retre homenatge a Miquel Peiró i a Josep Vicent Server, que els van introduir en l’art. I va explicar amb exemples ben coneguts que ell i altres com el mateix Rafel Ruiz van estar al darrere de la creació del Certamen de Pintura Vila de Pego que ja té més de 30 anys, i van estar darrere amb “gaudint”. Així mateix va advertir que l’exposició que s’inaugurava divendres i estarà fins el 29 de març és més “senzilla” del que la gent està habituada a veure al Museu pel fet que està basada en “la il•lustració –encara no ben definida en cap camp artístic.” Defineix Ferrer la il•lustració com el “dibuix aplicat a una cosa útils”.
Explicava Ferrer les distintes parts que composen l’exposició, caricatures, cartells, il•lustracions, alguns escenaris, “logotips que han estat formant part de la vida del poble” i que alguna gent descobrirà que són de Ferrer. Moltes coses, en definitiva que estan “lligades a la cultura del poble” i que estan lligades al seu món, a l’escola –els seus alumnes li reconeixen els dibuixos- i a la música.
El museu d’art també compta amb “Oficis i productes de la Marina Alta” una exposició organitzada per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta que pretén que l’oblit no avance. La Macma presenta un treball sobre alguns dels productes i oficis més representatius o característics de la comarca amb “la intenció de donar a conèixer tota una sèrie de productes i oficis des de la valoració i el respecte per unes tècniques fruit de l’experiència col•lectiva de molts anys o segles, d’unes formes que venien donades per l’adaptació a les característiques del territori mariner i el treball i l’esforç de les seues gents”.