“Les volves d’aquella neu”, primera novel•la de Tomàs Llopis
Una denuncia sobre l’urbanisme salvatge protagonitzada per la joventut és el fil conductor d’aquesta òpera prima de Tomàs Llopis que s’ ubica entre un petit poble dels Alps, real i Benifondo, un poble sense concretar que d’existir, estaria a la Marina Alta. Un any de gestació que el dia 11 d’abril serà presentat al públic al Casal Cultural de Pego.
Tomàs Llopis és conegut a Pego perquè és professor a l’Institut, perquè ha escrit i publicat poemaris com “Palau de Cendra” o “Sospirs de Babel”, pels seus recitals i per moltes altres qüestions. Avui però descobrim la seua vessant de novel•lista. Un encàrrec de la directora de l’editorial Planeta Oxford ha fet possible aquest fet. Després de publicar “Lluch” va venir la proposta i Tomàs Llopis es va engrescar en aquesta nova aventura que té com a protagonistes els joves, també per encàrrec. A través dels personatges que va anar creant assegura l’autor que “al final em va fascinar l’experiència d’escriure una novel•la”.
“Les volves d’aquella neu”, títol de la novel•la és -en paraules de Tomàs Llopis- “un reconeixement a uns valors que té la joventut, positius, solidaris” una joventut “que s’enfronta a un problema urbanístic que afronta amb esperit de lluita”. Una de les inspiracions d’aquesta joventut es basa en aquella que a Pego, no fa molts anys, es va atrevir a portar una samarreta amb el lema “un altre Pego és possible”.
La novel•la pot ser llegida per tots els públics, adults i joves però per les exigències de l’encàrrec, té com a protagonistes a aquests darrers, els joves. L’autor conta els seus desitjos i frustracions, el seu aprenentatge de la vida. Mostra, en definitiva, un d’eixos viatges que composen la vida mateixa.
Dos són els escenaris que apareixen en “Les volves d’aquella neu”, un poble petit, però real, dels Alps molt visitat pels estudiants de l’institut de Pego que han realitzat intercanvis sòcrates i Benifondo, un municipi que podria ser qualsevol de Marina, però cap d’ells en particular perquè és una barreja de tots i de cap.
“Les volves d’aquella neu” ha estat un any gestant i serà presentada en públic l’11 d’abril al Casal Cultural de Pego.
“Les volves d’aquella neu”, títol de la novel•la és -en paraules de Tomàs Llopis- “un reconeixement a uns valors que té la joventut, positius, solidaris” una joventut “que s’enfronta a un problema urbanístic que afronta amb esperit de lluita”. Una de les inspiracions d’aquesta joventut es basa en aquella que a Pego, no fa molts anys, es va atrevir a portar una samarreta amb el lema “un altre Pego és possible”.
La novel•la pot ser llegida per tots els públics, adults i joves però per les exigències de l’encàrrec, té com a protagonistes a aquests darrers, els joves. L’autor conta els seus desitjos i frustracions, el seu aprenentatge de la vida. Mostra, en definitiva, un d’eixos viatges que composen la vida mateixa.
Dos són els escenaris que apareixen en “Les volves d’aquella neu”, un poble petit, però real, dels Alps molt visitat pels estudiants de l’institut de Pego que han realitzat intercanvis sòcrates i Benifondo, un municipi que podria ser qualsevol de Marina, però cap d’ells en particular perquè és una barreja de tots i de cap.
“Les volves d’aquella neu” ha estat un any gestant i serà presentada en públic l’11 d’abril al Casal Cultural de Pego.