Coneixent el TDA-H a Pego
Aquesta vesprada a les 8 pares, mares, professors i tothom en general està convidat a la conferència que descobrirà i aprofundirà sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció, amb o sense Hiperactivitat. L’encarregat de transmetre la informació serà Alfred Miralles, membre de l’Associació de Familiars de Nens i Adolescents amb Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat. La conferència tindrà lloc a la Casa de Cultura.
Què és el Trastorn de Dèficit d’Atenció? A Ràdio Pego ho van conèixer que el dimarts 18 de març. Eixe dia el taula Oberta va dedicar el seu espai a saber com es detecta aquest trastorn, com actuen els xiquets i xiquetes que el pateixen i, conseqüentment, les seues famílies. Ho vam fer amb l’ajuda d’Alfred Miralles, membre de l’Associació de Familiars de Nens i Adolescents amb Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, que fa al voltant de mig any es va crear a la Safor. Miralles serà l’home encarregat d’impartir, avui a les 8 de la vesprada la conferència “Per a aprendre a respectar cal créixer sentint-se respectat” on s’aprofundirà sobre el TDA-H.
Aquest trastorn per dèficit d’atenció té una base neurobiològica. La disfunció que causa el TDA-H ve donada per un desequilibri entre dos neurotransmissors cerebrals: la noradrenalina i la dopamina, que afecten directament a les àrees del cervell responsables de l’autocontrol i de la inhibició d’un comportament inadequat. A més, se li atribueix un factor hereditari.
El TDA-H és més freqüent en xiquets que en xiquetes, aproximadament en una relació de 9 a 1. El nombre de persones afectades per TDA-H s’estima entre un 5% i un 7%, el que es tradueix amb un o dos xiquets o xiquetes per aula. És per això que des de la regidoria d’educació, encapçalada per la independent Elvira Ciurana s’ha cregut pertinent organitzar aquesta conferència:
El TDA-H pot presentar-se de diferent formes, com per exemple, amb un comportament impulsiu i una falta de control motor; amb problemes d’atenció i aprenentatge o un combinat d’ambdues coses. Però a més, aquest trastorn moltes vegades apareix associat a altres trastorns o problemes d’aprenentatge és per això que Alfred Miralles assegurava que el dèficit no es veu com una malaltia. “Si no ho dius o t’ho descobreixen no se sap”. Passa inadvertit, invisible.
Aquesta combinació de factors provoca que el diagnòstic siga difícil de determinar i fàcil de confondre amb altres trastorns de conducta i/o d’aprenentatge. És per això que és important determinar les causes dels problemes d’aprenentatge o de comportament. Un diagnòstic correcte aconseguirà que els suports que es donen a l’alumne siguen efectius i adequats.
Els experts en TDA-H recomanen unes senzilles normes per tal d’ajudar els xiquets i joves que pateixen el trastorn de dèficit d’atenció com per exemple evitar elements de distracció, deixar clares les normes de comportament i tenir-les sempre presents. Les instruccions que se li donen han de ser clares i concises. Evitar donar-los múltiples ordres. Per damunt de tot, intentar que no se senta diferent.
Alfred Miralles afirmava i recordava que “són persones i hem de tractar-los com a persones”. El primer que han de fer els pares, continuava és “admitir que hi ha un trastorn. Si d’admet es podrà millorar el trastorn i l’estrès familiar”, entre d’altres qüestions importants. En segon lloc, assegurava Miralles, és important “associar-se per veure que hi ha gent que ho ha superat.”
Alfred Miralles anima a tots els pares i mares a acudir a la conferència que tindrà lloc aquesta vesprada a les 8 a la Casa de Cultura de Pego perquè assegura que “al final estaran molt més desfogats” i confirma que l’Associació està “per a escoltar a molts pares” i recordar-los que “ací la vida no s’acaba”.
Aquest trastorn per dèficit d’atenció té una base neurobiològica. La disfunció que causa el TDA-H ve donada per un desequilibri entre dos neurotransmissors cerebrals: la noradrenalina i la dopamina, que afecten directament a les àrees del cervell responsables de l’autocontrol i de la inhibició d’un comportament inadequat. A més, se li atribueix un factor hereditari.
El TDA-H és més freqüent en xiquets que en xiquetes, aproximadament en una relació de 9 a 1. El nombre de persones afectades per TDA-H s’estima entre un 5% i un 7%, el que es tradueix amb un o dos xiquets o xiquetes per aula. És per això que des de la regidoria d’educació, encapçalada per la independent Elvira Ciurana s’ha cregut pertinent organitzar aquesta conferència:
El TDA-H pot presentar-se de diferent formes, com per exemple, amb un comportament impulsiu i una falta de control motor; amb problemes d’atenció i aprenentatge o un combinat d’ambdues coses. Però a més, aquest trastorn moltes vegades apareix associat a altres trastorns o problemes d’aprenentatge és per això que Alfred Miralles assegurava que el dèficit no es veu com una malaltia. “Si no ho dius o t’ho descobreixen no se sap”. Passa inadvertit, invisible.
Aquesta combinació de factors provoca que el diagnòstic siga difícil de determinar i fàcil de confondre amb altres trastorns de conducta i/o d’aprenentatge. És per això que és important determinar les causes dels problemes d’aprenentatge o de comportament. Un diagnòstic correcte aconseguirà que els suports que es donen a l’alumne siguen efectius i adequats.
Els experts en TDA-H recomanen unes senzilles normes per tal d’ajudar els xiquets i joves que pateixen el trastorn de dèficit d’atenció com per exemple evitar elements de distracció, deixar clares les normes de comportament i tenir-les sempre presents. Les instruccions que se li donen han de ser clares i concises. Evitar donar-los múltiples ordres. Per damunt de tot, intentar que no se senta diferent.
Alfred Miralles afirmava i recordava que “són persones i hem de tractar-los com a persones”. El primer que han de fer els pares, continuava és “admitir que hi ha un trastorn. Si d’admet es podrà millorar el trastorn i l’estrès familiar”, entre d’altres qüestions importants. En segon lloc, assegurava Miralles, és important “associar-se per veure que hi ha gent que ho ha superat.”
Alfred Miralles anima a tots els pares i mares a acudir a la conferència que tindrà lloc aquesta vesprada a les 8 a la Casa de Cultura de Pego perquè assegura que “al final estaran molt més desfogats” i confirma que l’Associació està “per a escoltar a molts pares” i recordar-los que “ací la vida no s’acaba”.