Natxo Costa aposta per «legislar, governar i treballar per a posar-li-ho fàcil al xicotet comerç»

El director general de Comerç feia estes declaracions durant la xarrada organitzada per Compromís per Pego divendres passat dins el cicle ‘Pego té futur’ i que abordava com reactivar el comerç local. La gerent de Creama, que també va intervindre en l’esdeveniment, va apuntar que entre les fortaleses del comerç local el client valora «l’experiència de compra». Apuntava que s’hauria d’anar cap a la «combinació de la venda online i offline i interactuar amb els consumidors a través de les xarxes socials». Així mateix, un punt a favor és «la personalització dels establiments». I és important també és «l’oferta complementària d’oci, cultura i gastronomia», una barreja que «potencia el comerç, però també el turisme».

Divendres a l’exterior de l’edifici Cervantes es duia a terme, dins el cicle ‘Pego té futur’ organitzada per Compromís per Pego, la xarrada ‘Reactivem el comerç’, amb la participació de Natxo Costa (Director General de Comerç de la Generalitat Valenciana), Rosario Donderis (gerent de CREAMA) i Àngels Soler (regidora de comerç de Gata de Gorgos).

La intervenció de la gerent de Creama, Rosario Donderis, va servir per conèixer la tipologia del comerç de la Marina Alta, que és fonamentalment un «comerç dedicat als béns diaris i després a l’equipament personal i a l’equipament de la llar». És un comerç, «de lliure servei especialitzat en sistema de venta assistida o comerç tradicional especialitzat en sistema de venda assistida». La seua distribució sol girar al voltant d’un carrer principal o al voltant de la plaça. La Marina Alta, com Pego, oferixen a la seua ciutadania un comerç de proximitat, és a dir, «comerços que abastixen de productes els seus residents en el seu entorn immediat, amb una oferta a vegades poc diferenciada», el que provoca dispersió.

Els experts i les expertes coincidixen a apuntar que «el major problema amb que s’enfronta el comerç als nostres municipis és el pes creixent de les grans superfícies, la venda en línia, moltes voltes l’aparcament, el mantindre l’activitat en la temporada baixada, moltes voltes també hi ha escassa modernització o adaptació a les noves modalitats del comerç», enumerava Donderis.

La major pressió a la que es veu sotmès el comerç local és la del centres comercials, tot i que actualment també ha eixit en l’espectre de les amenaces el comerç en línia. I és que, facilita comparar productes i la posterior tria de la via en línia.

Al respecte, el director general de comerç, Natxo Costa, manifestava que «el xicotet comerç que ha sobreviscut a la gran superfície té moltes més probabilitats d’adaptar-se al comerç electrònic […] perquè es basa en l’especialització, en la diferenciació, en el tracte al client, en l’experiència de compra» recordant que «un diumenge pel matí potser t’abellisca anar a fer-te una cervesa i un divendres de vesprada anar a pegar una volteta pel poble» i apuntava que «els centres comercials el que fan és reproduir el model del poble». Com a solució, el director general de Comerç proposava que, entre les mesures legislatives hi hauria d’haver una que regulara el comerç electrònic perquè competira en igualtat de condicions que el comerç físic, ja que és utilitzat per les grans empreses internacionals per a no pagar impostos en els països en els que treballen.

En la part positiva, la gerent de Creama destacava com a fortaleses «el posicionament o l’especialització, seguit d’una fortalesa del nostre territori, de la nostra comarca, que és l’associació i la cooperació», que estan vives i actives a tot el teixit social de la Marina Alta. També són opcions estratègiques «la diferenciació, la fidelització, l’ús de les TIC i la digitalització».

La següent pregunta a contestar era: «Quins són els reptes als que s’enfronta el comerç local?» I la contestació començava pels consumidors i les consumidores, ja que estos són cada vegada més autònoms i tenen més informació, responent a un nou perfil que va canviant. Actualment els comerços de proximitat es troben amb un consumidor o consumidora que compara, que vol flexibilitat i rapidesa. Així mateix, és un consumidor que «valora la confiança, preferix empreses compromeses amb la societat i, per tant, exigix ètica. A més, busca l’autenticitat». Es tracta d’una persona, la que compra, a la que no li importa o li agrada «compartir la seua experiència de compra a les xarxes socials». Així mateix, els experts i les expertes han detectat una polarització entre persones consumidores. Estan les que compren per necessitat i aquelles que compren per oci.

«Quines fortaleses i oportunitats té el comerç local?», plantejava Rosario Donderis. En este cas, sobre el comerç local el client el que valora és «l’experiència de compra», desvelava la gerent de Creama, ja que «l’atenció personalitzada no es dóna en altres comerços». També apuntava a què s’hauria d’anar cap a la «combinació de la venda online i offline i interactuar amb els consumidors a través de les xarxes socials perquè també és una oportunitat». Així mateix, un punt a favor és «la personalització dels establiments». I és important també «l’oferta complementària d’oci, cultura i gastronomia», una barreja que «potencia el comerç, però també el turisme», apuntava Donderis.

Afirmava el director general de Comerç que «és necessària la col·laboració entre les empreses, entre les administracions, però ací al final, el que estem intentant fer en estos tres anys de govern i el que pretenem fer en el futur és legislar, governar i treballar per a posar-li-ho fàcil al xicotet comerç en compte del que feia el govern anterior que el que feia era posar-li-ho fàcil a la gran distribució». I com a exemples del que es feia abans, parlava Natxo Costa de «la liberalització horària, de les implantacions de les grans superfícies comercials, la legislació que estava pensada perquè al final els grans ho tingueren fàcil i els xicotets no».

Anunciava Costa que Compromís va a presentar una proposta al president Pedro Sánchez, per a donar suport als pressupostos, «perquè torne a regularitzar les rebaixes», una mesura que va implantar en 2012 el PP, perquè tot i que és conscient el director general de comerç que «no serà la solució definitiva», considera que «era millor la situació de 2012 que la que hi ha ara». Exemples estos que portaven a Costa a reiterar la idea que «des de l’administració autonòmica podem legislar a favor del xicotet comerç». Si es fa això, suggeria el director general de Comerç, que «potser aixina no facen falta tantes subvencions», tot i que defensava alhora que «s’han de donar, però s’han de donar per solucionar problemes que no cree la pròpia administració». Apuntava que si es resolen estos problemes, «es dedicaran les ajudes públiques a lluitar contra els elements que no han sigut creats per l’administració».