La Síndic torna a reclamar que es retire el Pla Eòlic en El Comtat i la Marina Alta per ser ‘zona no apta’
La institució declara hostil a Infrastructures per no atendre les seues recomanacions. I ve recolzada per una plataforma ciutadana diu que «40.000 al•legacions» al projecte eòlic del Consell no han tingut resposta.
La Síndic de Greuges en funcions, Emilia Caballero, ha tornat a exigir que es retiren els projectes de parcs eòlics en les comarques d’El Comtat i la Marina Alta i es declaren com una “zona no apta” per a este tipus d’instal•lacions. La Defensora del Poble valencià ja es va pronunciar d’esta manera fa més d’un any, però la Conselleria d’Infrastructures i Transport no ha donat cap pas respecte d’això en tot este temps. Per això, la Sindicatura declara “hostil” a l’esmentat departament autonòmic en el seu informe anual de 2007, segons van informar ahir fonts de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat.
En esta memòria, Caballero recorda que la Conselleria “no ha acceptat de manera injustificada” les recomanacions que se li han vingut fent en els últims anys sobre la paralització de la Zona 14 del Pla Eòlic. Entre estes, la Síndic destaca que no s’han resolt les al•legacions presentades contra el projecte, ni s’han tingut en compte els 13 motius perquè s’aconsellava la no instal•lació dels molins de vent en les serres d’Almudaina i Alfaro. L’informe també cita, segons la Coordinadora, altres “irregularitats” en altres zones del Pla Eòlic, en les províncies de València i Castelló.
La plataforma contrària al controvertit projecte de la Generalitat recorda que “estan a punt de complir-se quatre anys” des què s’exposaren a informació pública el pla especial, els avantprojectes i l’estudi d’impacte ambiental de la Zona 14. No obstant, i tot i el temps transcorregut, a més de no respondre’s les 40.000 al•legacions, “s’han ignorat les diverses resolucions reprovatòries de la Sindicatura de Greuges”, ni les actuacions d’altres instàncies com la Comissió Europea. La Coordinadora insisteix en els 13 arguments a què fa referència l’informe anual de la Defensora del Poble valencià, el primer dels quals al•ludeix a la falta de mesuraments en els llocs on es pretenen desenvolupar els tres parcs eòlics, “que demostren i evidencien amb claredat” l’existència de vent suficient.
Un altre aspecte destacat és que la totalitat de la superfície on es contempla la instal•lació dels molins “es considera sòl forestal de protecció”, atès que “pertany a muntanyes d’utilitat pública i consorciats”. A més, “res es diu ni en la memòria justificativa del pla especial ni en l’estudi d’impacte ambiental” sobre la importància de la vegetació de la zona afectada per a la fauna que l’habita. En este sentit, tampoc s’aporten dades sobre “la forma d’afecció, moment i repercussió en el cicle vital” de les espècies animals existents en esta àrea. En concret, “es troben a faltar estudis de camp específics realitzats concretament en la zona afectada, l’existència de la qual no consta”.
L’argumentació recolzada per la Síndic i a la que ha fet cas omís la Generalitat també se centra en l’impacte paisatgístic “molt sever”. Eixe és un dels motius perquè el projecte ha provocat un rebuig pràcticament generalitzat en tots els municipis afectats o pròxims a l’àrea, i que tampoc es reflecteix en la documentació oficial perquè “l’estudi d’impacte ambiental no incorpora el preceptiu informe sobre el grau d’acceptació del projecte per part de la població afectada”. Tampoc hi ha ” cap comentari sobre les “repercussions sobre l’activitat econòmica” que podrien tenir tant l’impacte visual com el rebuig social, en una zona on el turisme rural està cada vegada més en auge.
En esta memòria, Caballero recorda que la Conselleria “no ha acceptat de manera injustificada” les recomanacions que se li han vingut fent en els últims anys sobre la paralització de la Zona 14 del Pla Eòlic. Entre estes, la Síndic destaca que no s’han resolt les al•legacions presentades contra el projecte, ni s’han tingut en compte els 13 motius perquè s’aconsellava la no instal•lació dels molins de vent en les serres d’Almudaina i Alfaro. L’informe també cita, segons la Coordinadora, altres “irregularitats” en altres zones del Pla Eòlic, en les províncies de València i Castelló.
La plataforma contrària al controvertit projecte de la Generalitat recorda que “estan a punt de complir-se quatre anys” des què s’exposaren a informació pública el pla especial, els avantprojectes i l’estudi d’impacte ambiental de la Zona 14. No obstant, i tot i el temps transcorregut, a més de no respondre’s les 40.000 al•legacions, “s’han ignorat les diverses resolucions reprovatòries de la Sindicatura de Greuges”, ni les actuacions d’altres instàncies com la Comissió Europea. La Coordinadora insisteix en els 13 arguments a què fa referència l’informe anual de la Defensora del Poble valencià, el primer dels quals al•ludeix a la falta de mesuraments en els llocs on es pretenen desenvolupar els tres parcs eòlics, “que demostren i evidencien amb claredat” l’existència de vent suficient.
Un altre aspecte destacat és que la totalitat de la superfície on es contempla la instal•lació dels molins “es considera sòl forestal de protecció”, atès que “pertany a muntanyes d’utilitat pública i consorciats”. A més, “res es diu ni en la memòria justificativa del pla especial ni en l’estudi d’impacte ambiental” sobre la importància de la vegetació de la zona afectada per a la fauna que l’habita. En este sentit, tampoc s’aporten dades sobre “la forma d’afecció, moment i repercussió en el cicle vital” de les espècies animals existents en esta àrea. En concret, “es troben a faltar estudis de camp específics realitzats concretament en la zona afectada, l’existència de la qual no consta”.
L’argumentació recolzada per la Síndic i a la que ha fet cas omís la Generalitat també se centra en l’impacte paisatgístic “molt sever”. Eixe és un dels motius perquè el projecte ha provocat un rebuig pràcticament generalitzat en tots els municipis afectats o pròxims a l’àrea, i que tampoc es reflecteix en la documentació oficial perquè “l’estudi d’impacte ambiental no incorpora el preceptiu informe sobre el grau d’acceptació del projecte per part de la població afectada”. Tampoc hi ha ” cap comentari sobre les “repercussions sobre l’activitat econòmica” que podrien tenir tant l’impacte visual com el rebuig social, en una zona on el turisme rural està cada vegada més en auge.