La meitat de l’aigua bombejada d’aqüífers per a regadiu i turisme s’extrau sense control
A més no consta en cap registre en les conques mediterrànies. La falta de control sobre el bombament d’aigua subterrània en autonomies com la valenciana i comunitats veïnes la posa de manifest un informe de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), un fòrum internacional compost per una trentena de països.
Un informe de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), un fòrum internacional compost per una trentena de països posa de manifest que hi ha falta de control sobre el bombejament d’aigua subterrània en autonomies com la valenciana i comunitats veïnes perquè la meitat de l’aigua extreta d’aqüífers per a atendre la demanda de l’agricultura, el turisme i el subministrament a les ciutats de la franja costanera en les conques mediterrànies no consta en cap registre.
En el capítol dedicat a l’aigua, dins de l’estudi titulat Comportament mediambiental de l’agricultura des de 1990, l’OCDE adverteix sobre la sobreexplotació generalitzada dels aqüífers pel regadiu i usos com el turístic o les concentracions urbanes en la costa mediterrània.
L’informe realitza una estimació sobre les extraccions sense control i situa en el 45% l’aigua bombejada dels aqüífers sense cap tipus de registre. L’estudi, en el que han participat experts com el professor d’Anàlisi Econòmica i un dels abanderats de la nova cultura de l’aigua, Pedro Arroyo, conclou que les extraccions sense registrar per part dels regants han contribuït “de forma important” a agreujar el problema de la sobrexplotació dels aqüífers i incideix que al voltant del 13% de la superfície dedicada al regadiu en la costa mediterrània obté l’aigua d’aqüífers sobreexplotats o amb risc de salinització. A més, adverteix del greu problema mediambiental que suposa l’excés d’extraccions. Entre els problemes que provoca cita la reducció del cabal dels rius, els perjudicis als ecosistemes aquàtics i l’augment de la salinitat en les conques hidrogràfiques.
A més, l’informe elaborat per l’organisme internacional sosté que la contaminació per nitrats d’origen agrícola de les aigües subterrànies “és un assumpte seriós”. Afirma que la contaminació s’ha “generalitzat” i situa el seu origen en el sector agrari, que suposa el 80% del consum total d’aigües subterrànies.
Així, es destaca també que l’augment del consum de plaguicides està agreujant la pressió contaminant sobre les aigües subterrànies i és precisament l’ús d’estos materials el que ha situat la contaminació dels aqüífers per damunt dels nivells que la Unió Europea considera admissibles i cita la conca del Xúquer com una de les més afectades per este tipus de pràctiques.
Les proves practicades confirmen que el 21% dels aqüífers examinats tenen una concentració de nitrats superior a la norma comunitària per a l’aigua potable, és a dir més de 50 mil•ligrams per litre. En la dècada dels 90 el nivell de nitrats va augmentar en el 40% dels pous analitzats, mentres la contaminació agrícola d’estes aigües és encara més acusada en les zones mediterrànies on el consum de recursos per a l’agricultura va créixer dos vegades més ràpid que el consum total d’aigua en el conjunt de l’economia.
Les dades de l’OCDE vénen a corroborar les investigacions del catedràtic de Geografia Regional i membre de l’Institut de Geografia de la Universitat d’Alacant, Antonio Rico, qui en una recent intervenció assenyalava que l’esquilmació dels aqüífers afecta, sobretot, a àmplies zones de la franja litoral de la Marina Alta, la Vega Baixa i les comarques del Vinalopó.
En el capítol dedicat a l’aigua, dins de l’estudi titulat Comportament mediambiental de l’agricultura des de 1990, l’OCDE adverteix sobre la sobreexplotació generalitzada dels aqüífers pel regadiu i usos com el turístic o les concentracions urbanes en la costa mediterrània.
L’informe realitza una estimació sobre les extraccions sense control i situa en el 45% l’aigua bombejada dels aqüífers sense cap tipus de registre. L’estudi, en el que han participat experts com el professor d’Anàlisi Econòmica i un dels abanderats de la nova cultura de l’aigua, Pedro Arroyo, conclou que les extraccions sense registrar per part dels regants han contribuït “de forma important” a agreujar el problema de la sobrexplotació dels aqüífers i incideix que al voltant del 13% de la superfície dedicada al regadiu en la costa mediterrània obté l’aigua d’aqüífers sobreexplotats o amb risc de salinització. A més, adverteix del greu problema mediambiental que suposa l’excés d’extraccions. Entre els problemes que provoca cita la reducció del cabal dels rius, els perjudicis als ecosistemes aquàtics i l’augment de la salinitat en les conques hidrogràfiques.
A més, l’informe elaborat per l’organisme internacional sosté que la contaminació per nitrats d’origen agrícola de les aigües subterrànies “és un assumpte seriós”. Afirma que la contaminació s’ha “generalitzat” i situa el seu origen en el sector agrari, que suposa el 80% del consum total d’aigües subterrànies.
Així, es destaca també que l’augment del consum de plaguicides està agreujant la pressió contaminant sobre les aigües subterrànies i és precisament l’ús d’estos materials el que ha situat la contaminació dels aqüífers per damunt dels nivells que la Unió Europea considera admissibles i cita la conca del Xúquer com una de les més afectades per este tipus de pràctiques.
Les proves practicades confirmen que el 21% dels aqüífers examinats tenen una concentració de nitrats superior a la norma comunitària per a l’aigua potable, és a dir més de 50 mil•ligrams per litre. En la dècada dels 90 el nivell de nitrats va augmentar en el 40% dels pous analitzats, mentres la contaminació agrícola d’estes aigües és encara més acusada en les zones mediterrànies on el consum de recursos per a l’agricultura va créixer dos vegades més ràpid que el consum total d’aigua en el conjunt de l’economia.
Les dades de l’OCDE vénen a corroborar les investigacions del catedràtic de Geografia Regional i membre de l’Institut de Geografia de la Universitat d’Alacant, Antonio Rico, qui en una recent intervenció assenyalava que l’esquilmació dels aqüífers afecta, sobretot, a àmplies zones de la franja litoral de la Marina Alta, la Vega Baixa i les comarques del Vinalopó.