‘La Bruixa de Diània’ d’Anaïs Siscar, ja a les llibreries
L’editorial Bullent ha confiat en aquesta jove promesa literària pegolina. Anaïs Siscar Carrió té 20 anys i està estudiant segon de Periodisme a la Universitat de València. La seua òpera prima la va escriure per a ella mateixa abans d’un estiu i per casualitat la va enviar al 28é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil, quedant entre les finalistes.
Pego continua sent un poble prolífic en escriptors i escriptores. Avui us presentem una nova promesa literària que té molt de camí per recórrer perquè només té 20 anys. Es tracta d’Anaïs Siscar Carrió, una jove que a més de fer teatre –forma part de la Butaca Teatre-, hem descobert que escriu. Edicions Bullent informava ahir mateix que ja està a les llibreries ‘La Bruixa de Diània’, un títol que s’inclou dins la col•lecció Esplai i que va ser l’obra finalista del 28é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil. Des de Bullent declaren que Anaïs Siscar “ha construït un excitant relat que apropa el lector al fenomen dels maquis tot envoltant-lo de misteri i intriga.”
Però abans d’entrar en l’argument, entrem en com va nàixer el relat. La novella escriptora explicava per a Ràdio Pego que el relat va ser “un escrit per a mi, abans d’un estiu, perquè si, i quan el vaig acabar em vaig assabentar que hi havia un concurs, per casualitat, i al cap d’un temps em va cridar l’editora per dir-me que li havia agradat i si m’importava que el publicaren. Jo li vaig dir que no m’importava que me’l publicaren.” Així, per casualitats ha arribat Anaïs Siscar a tenir un llibre al mercat.
La jove pegolina confessava que escriure “és una cosa que m’agrada fer i veure que altres persones aprecien el que fas, doncs sempre és un recolzament”.
Anaïs Siscar assegurava que la va sorprendre el fet de la publicació, però que “ho agraeix perquè no és fàcil quan eres joves publicar” i és que reconeixia que el mercat sol apostar per escriptors i escriptores ja consolidats.
I ara sí, passem a l’argument que la pròpia autora ens resumeix, destacant que aquest “gira, sobretot, encara que no es veja massa explícitament, sobre els prejudicis que té la societat cap a allò diferent.” Siscar localitza la novel•la en la postguerra perquè li va semblar “simbòlica per a desenvolupar eixa idea –dels prejudicis- perquè precisament els prejudicis eren els que estaven en el govern i era com unir dos nivells de la societat” explicava l’autora que afegia que “després està la personalitat de la protagonista que és estranya, se n’ix de la norma i per això també està estigmatitzada”.
En ‘La Bruixa de Diània’ Anaïs Siscar pensa amb les bruixes com a protagonistes perquè “en el nom de bruixa ja hi ha unes connotacions que no tenen res a veure amb el significat original” a més assegura la novella escriptora que “la dona sempre s’ha considerat bruixa” el que encara donava més sentit a què la protagonista o protagonistes foren tractades com a tal.
‘La Bruixa de Diània’ ja es pot trobar a les llibreries pegolines i de la resta del territori valencià.
Però abans d’entrar en l’argument, entrem en com va nàixer el relat. La novella escriptora explicava per a Ràdio Pego que el relat va ser “un escrit per a mi, abans d’un estiu, perquè si, i quan el vaig acabar em vaig assabentar que hi havia un concurs, per casualitat, i al cap d’un temps em va cridar l’editora per dir-me que li havia agradat i si m’importava que el publicaren. Jo li vaig dir que no m’importava que me’l publicaren.” Així, per casualitats ha arribat Anaïs Siscar a tenir un llibre al mercat.
La jove pegolina confessava que escriure “és una cosa que m’agrada fer i veure que altres persones aprecien el que fas, doncs sempre és un recolzament”.
Anaïs Siscar assegurava que la va sorprendre el fet de la publicació, però que “ho agraeix perquè no és fàcil quan eres joves publicar” i és que reconeixia que el mercat sol apostar per escriptors i escriptores ja consolidats.
I ara sí, passem a l’argument que la pròpia autora ens resumeix, destacant que aquest “gira, sobretot, encara que no es veja massa explícitament, sobre els prejudicis que té la societat cap a allò diferent.” Siscar localitza la novel•la en la postguerra perquè li va semblar “simbòlica per a desenvolupar eixa idea –dels prejudicis- perquè precisament els prejudicis eren els que estaven en el govern i era com unir dos nivells de la societat” explicava l’autora que afegia que “després està la personalitat de la protagonista que és estranya, se n’ix de la norma i per això també està estigmatitzada”.
En ‘La Bruixa de Diània’ Anaïs Siscar pensa amb les bruixes com a protagonistes perquè “en el nom de bruixa ja hi ha unes connotacions que no tenen res a veure amb el significat original” a més assegura la novella escriptora que “la dona sempre s’ha considerat bruixa” el que encara donava més sentit a què la protagonista o protagonistes foren tractades com a tal.
‘La Bruixa de Diània’ ja es pot trobar a les llibreries pegolines i de la resta del territori valencià.