Exitoses III Jornades d’Estudis ‘Carmel Giner Bolufer’
Amb un saló d’actes de gom a gom s’encetà divendres passat la tercera edició de les Jornades d’Estudis ‘Carmel Giner Bolufer’ on es va recordar la seua figura i es va donar compte de la seua pervivència a Pego a través de diversos articles sobre ell o d’ell mateix reeditats. Però a més es va presentar “Una presó amb vistes al mal: el drama del Port d’Alacant a finals de març de 1939” coordinat per Josep Miquel Santacreu i dels moriscos dels Borja, conferència inaugural a càrrec de Santiago La Parra.
Durant aquest cap de setmana passat la Casa de Cultura de Pego ha sigut un focus de cultura, centrada aquest cop en la història, dins les III Jornades d’Estudis ‘Carmel Giner Bolufer’. Durant dos dies i mig per allí han passat més de 13 experts en variades matèries que han transmès al públic assistent els seus coneixements. S’ha abordat des de l’arqueologia de la romanització fins a la vivència i pervivència del protagonista de les Jornades d’Estudis, el cronista i arxiver de Pego, Carmel Giner Bolufer, passant per les repressaliades del franquisme, l’heràldica medieval valenciana, la Marina Alta al segle XVIII, la guerra de la independència o el model de llengua del doblatge de RTVV. Temes heterogenis per a què els pegolins i pegolines pugueren triar.
Divendres per la vesprada, se celebrava la inauguració de les jornades, primerament, amb la presentació del llibre coordinat per Josep Miquel Santacreu, ‘Una presó amb vistes al mar: el drama del Port d’Alacant a finals de març de 1939”. Santacreu explicava l’origen de la publicació, editada per 3 i 4 exposant que “el llibre és un llibre que naix de la Comissió de la Veritat de València per a analitzar la memòria històrica de la Repressió Franquista al País Valencià”. Així en el llibre s’analitza tant l’ocupació militar com les vivències personals d’alguns repressaliats amb una estructuració en quatre parts “per a explicar ben bé que és el que va passar”, afegia Santacreu. La primera part està dedicada als darrers dies de la República i al Port d’Alacant. La segona parla sobre els vaixells de l’exili. La tercera part està protagonitzada per les víctimes del parany del port d’Alacant i la quarta part està dedicada als testimonis.
En aquest llibre un dels capítols de la tercera part està dedicat a la figura de l’exalcalde socialista de Pego Aquilino Barrachina, un capítol escrit per Joan Miquel Almela. El coordinador de l’obra, Josep Miquel Santacreu destacava de Barrachina que és “un testimoni molt important pel que va fer i el que va deixar escrit” i assegurava que “és un personatge que dóna per a molt”.
Després d’aquesta primera activitat les autoritats municipals i comarcals van passar a inaugurar, de facte, les III Jornades d’Estudis ‘Carmel Giner Bolufer’. La primera en dirigir-se al públic va estar la regidora de Cultura, Elvira Ciurana, ja que és la seua regidoria, junt a l’arxiu municipal qui organitzava l’esdeveniment. L’edil va recordar que “un any més ens torna a reunir a tots la figura de Carmel Giner Bolufer.” I va assegurar Ciurana que “per a la regidoria de Cultura que jo represente i per a mi, és un plaer poder tornar a celebrar unes jornades d’estudis a Pego” destacant que “el gran nombre d’inscrits i la qualitat dels conferenciants participants és motiu més que suficient per a dedicar-li tot l’esforç possible a aquest acte cultural que va més enllà del poble de Pego.”
Aquestes jornades tenen el suport de tres institucions relaciones amb diferents àmbits de l’ensenyament comarcal, d’una banda trobem la Universitat d’Alacant a través de la seua Seu Permanent de Benissa, d’altra el Cefire i finalment l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, que va estar representat per Tomàs Llopis, qui és membre de la Junta de Govern del mateix des de fa uns mesos. Llopis va voler fer una reflexió sobre el motiu que reunia a la Casa de Cultura més de 80 persones, assegurant que “la figura de Carmel Giner és un precursor dels Instituts d’Estudis Comarcals.” I explicava el perquè de la seua afirmació recordant que “Carmel Giner en el seu moment contra tot i quasi bé contra tots, va ser la persona que individualment i pel seu compte, es va esforçar tota la seua vida, per recuperar, per rescatar, per treure a la llum tot allò que és el nostre patrimoni cultural, històric, antropològic” i afirmant que “l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta naix en la voluntat d’oferir-se com a punt d’encontre, de col•laborar amb els municipis, amb els ajuntaments, amb les persones que amb ganes volen treballar per a fer poble, en tant que fan poble estan reforçant la comarca i alhora reforcem la identitat com a poble.”
Durant el seu discurs Tomàs Llopis es va comprometre personalment “perquè l’Institut d’Estudis Comarcals continue col•laborant amb les Jornades Carmel Giner i l’ajuntament de Pego i que la continuïtat de les Jornades siga un fet.”
Al seu torn l’alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà, va confirmar que “és veritat que hi ha persones que s’han preocupat de ser la llavor que ha fet possible que altres persones continuen el que ara estem fent nosaltres” i és per això que assegurava que “és important deixar el nostre detall.” Així mateix, a partir d’una frase de Leonardo Da Vinci, el primer edil arribava a la reflexió que “allà on estiga Carmel Giner si veu tot el estem fent ací pot estar ben orgullós de la seua llavor en pro de la història de Pego que buscava, en pro d’eixe passat que va rescatar el passat.” Així mateix, Ortolà va recordar l’olor del pur que fumava Carmel Giner i va entregar al seu fill, Pep Giner una caixa de purs i una placa comemorativa on es pot llegir “a Pepe Giner, fill de l’Alfaçar d’Ambra, mestre de la història de Pego, any 2008”
Una vegada inaugurades oficialment les jornades va tenir lloc la conferència inaugural a càrrec de Santiago La Parra, professor a l’Escola Politècnica Superior de Gandia que va abordar el tema “els moriscos dels Borja” preguntant-se en un principi “si resulta lògic el títol de la conferència” i qüestionant alhora si “eren diferents” dels altres eixos moriscos. Segons La Parra, òbviament sí que eren diferents per una doble circumstància; d’una banda perquè en “l’horta de Gandia, tot i ser hortícola i marítima, els moriscos no van ser relegats a l’interior –que era el més habitual- a més eren molt abundants en la zona. I “des d’un punt econòmic, els moriscos van fer possible produir canyamel, el capítol més important de les rendes del ducat amb la venda del sucre.” Dos eixos bàsics que va desenvolupar Santiago La Parra en la seua conferència.
Santiago La Parra va començar el seu discurs expressant el desig “que estes jornades es perpetuen” i realitzant un doble agraïment, en primer lloc sabent-se un privilegiat per poder començar-les i per l’altre “perquè estan dedicades a Carmel Giner, un home a qui lamentablement no vaig tenir el plaer de conèixer, però si a la seua obra i honra als pobles que saben rendir el tribut d’homenatge als seus homes il•lustres que com Carmel Giner feren tant per la recuperació, conservació i difusió de la cultura de Pego, concretament de les seua història i tradicions.”
Divendres per la vesprada, se celebrava la inauguració de les jornades, primerament, amb la presentació del llibre coordinat per Josep Miquel Santacreu, ‘Una presó amb vistes al mar: el drama del Port d’Alacant a finals de març de 1939”. Santacreu explicava l’origen de la publicació, editada per 3 i 4 exposant que “el llibre és un llibre que naix de la Comissió de la Veritat de València per a analitzar la memòria històrica de la Repressió Franquista al País Valencià”. Així en el llibre s’analitza tant l’ocupació militar com les vivències personals d’alguns repressaliats amb una estructuració en quatre parts “per a explicar ben bé que és el que va passar”, afegia Santacreu. La primera part està dedicada als darrers dies de la República i al Port d’Alacant. La segona parla sobre els vaixells de l’exili. La tercera part està protagonitzada per les víctimes del parany del port d’Alacant i la quarta part està dedicada als testimonis.
En aquest llibre un dels capítols de la tercera part està dedicat a la figura de l’exalcalde socialista de Pego Aquilino Barrachina, un capítol escrit per Joan Miquel Almela. El coordinador de l’obra, Josep Miquel Santacreu destacava de Barrachina que és “un testimoni molt important pel que va fer i el que va deixar escrit” i assegurava que “és un personatge que dóna per a molt”.
Després d’aquesta primera activitat les autoritats municipals i comarcals van passar a inaugurar, de facte, les III Jornades d’Estudis ‘Carmel Giner Bolufer’. La primera en dirigir-se al públic va estar la regidora de Cultura, Elvira Ciurana, ja que és la seua regidoria, junt a l’arxiu municipal qui organitzava l’esdeveniment. L’edil va recordar que “un any més ens torna a reunir a tots la figura de Carmel Giner Bolufer.” I va assegurar Ciurana que “per a la regidoria de Cultura que jo represente i per a mi, és un plaer poder tornar a celebrar unes jornades d’estudis a Pego” destacant que “el gran nombre d’inscrits i la qualitat dels conferenciants participants és motiu més que suficient per a dedicar-li tot l’esforç possible a aquest acte cultural que va més enllà del poble de Pego.”
Aquestes jornades tenen el suport de tres institucions relaciones amb diferents àmbits de l’ensenyament comarcal, d’una banda trobem la Universitat d’Alacant a través de la seua Seu Permanent de Benissa, d’altra el Cefire i finalment l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, que va estar representat per Tomàs Llopis, qui és membre de la Junta de Govern del mateix des de fa uns mesos. Llopis va voler fer una reflexió sobre el motiu que reunia a la Casa de Cultura més de 80 persones, assegurant que “la figura de Carmel Giner és un precursor dels Instituts d’Estudis Comarcals.” I explicava el perquè de la seua afirmació recordant que “Carmel Giner en el seu moment contra tot i quasi bé contra tots, va ser la persona que individualment i pel seu compte, es va esforçar tota la seua vida, per recuperar, per rescatar, per treure a la llum tot allò que és el nostre patrimoni cultural, històric, antropològic” i afirmant que “l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta naix en la voluntat d’oferir-se com a punt d’encontre, de col•laborar amb els municipis, amb els ajuntaments, amb les persones que amb ganes volen treballar per a fer poble, en tant que fan poble estan reforçant la comarca i alhora reforcem la identitat com a poble.”
Durant el seu discurs Tomàs Llopis es va comprometre personalment “perquè l’Institut d’Estudis Comarcals continue col•laborant amb les Jornades Carmel Giner i l’ajuntament de Pego i que la continuïtat de les Jornades siga un fet.”
Al seu torn l’alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà, va confirmar que “és veritat que hi ha persones que s’han preocupat de ser la llavor que ha fet possible que altres persones continuen el que ara estem fent nosaltres” i és per això que assegurava que “és important deixar el nostre detall.” Així mateix, a partir d’una frase de Leonardo Da Vinci, el primer edil arribava a la reflexió que “allà on estiga Carmel Giner si veu tot el estem fent ací pot estar ben orgullós de la seua llavor en pro de la història de Pego que buscava, en pro d’eixe passat que va rescatar el passat.” Així mateix, Ortolà va recordar l’olor del pur que fumava Carmel Giner i va entregar al seu fill, Pep Giner una caixa de purs i una placa comemorativa on es pot llegir “a Pepe Giner, fill de l’Alfaçar d’Ambra, mestre de la història de Pego, any 2008”
Una vegada inaugurades oficialment les jornades va tenir lloc la conferència inaugural a càrrec de Santiago La Parra, professor a l’Escola Politècnica Superior de Gandia que va abordar el tema “els moriscos dels Borja” preguntant-se en un principi “si resulta lògic el títol de la conferència” i qüestionant alhora si “eren diferents” dels altres eixos moriscos. Segons La Parra, òbviament sí que eren diferents per una doble circumstància; d’una banda perquè en “l’horta de Gandia, tot i ser hortícola i marítima, els moriscos no van ser relegats a l’interior –que era el més habitual- a més eren molt abundants en la zona. I “des d’un punt econòmic, els moriscos van fer possible produir canyamel, el capítol més important de les rendes del ducat amb la venda del sucre.” Dos eixos bàsics que va desenvolupar Santiago La Parra en la seua conferència.
Santiago La Parra va començar el seu discurs expressant el desig “que estes jornades es perpetuen” i realitzant un doble agraïment, en primer lloc sabent-se un privilegiat per poder començar-les i per l’altre “perquè estan dedicades a Carmel Giner, un home a qui lamentablement no vaig tenir el plaer de conèixer, però si a la seua obra i honra als pobles que saben rendir el tribut d’homenatge als seus homes il•lustres que com Carmel Giner feren tant per la recuperació, conservació i difusió de la cultura de Pego, concretament de les seua història i tradicions.”