Cuba, 50 anys de desenvolupament econòmic i social
Betsy Anaya, llicenciada en economia per la Universitat de l’Habana, va exposar ahir l’evolució de la societat cubana des de la revolució fins a l’actualitat en els seus aspectes econòmics i socials. Aquest acte va ser organitzat per l’Associació d’Amistat amb Cuba ‘Camilo Cienfuegos’ de la Marina Alta.
Cuba és un dels països que més curiositat suscita entre la gent, alhora és un d’eixos països que fascina i crea aversió depenent de qui el mire. Avui anem a conèixer un poc més d’aquest país a partir del testimoni de Betsy Anaya Cruz, una cubana llicenciada en Economia per la Universitat de l’Habana que ahir va impartir una xerrada-col•loqui a la Casa de Cultura sota el títol “Cuba, 50 anys de desenvolupament econòmic i social”, xerrada organitzada per l’Associació d’Amistat amb Cuba ‘Camilo Cienfuegos’ de la Marina Alta. Ella mateixa assegurava que va triar aquest títol perquè “si no se sap la història de Cuba no s’enten com està Cuba ara, com s’ha arribat fins a este moment.” Així mateix assegurava que a Cuba “no es pot parlar d’allò econòmic si no es parla de desenvolupament social, ja que l’aposta fonamental de la política cubana des què va triomfar la revolució és el millorament social”
Betsy Anaya va separar per fases la història més recent de Cuba i va iniciar la seua exposició en l’any 1959, moment en què, explicava aquesta experta en economia, l’illa “era un país altament dependent de l’economia estadunidenca,” a més explicava que “teníem una economia totalment oberta, és a dir, que depeníem molt del comerç amb l’exterior”. Així mateix, Anaya també va declarar que “hi havia una situació bastant crítica a nivell social que es mostra en una enquesta del moment que conclou que el 75% de la població cubana era rural, així que podríem dir que la població cubana vivia en unes condicions bastant crítiques”. El resum d’aquest període el resumia Betsy Anaya dient que “Cuba era un país monoproductor de sucre, monoexportador de sucre i multiimportador.”
Del període que va des del 1959 al 1990 l’economista cubana va destacar que és aleshores “quan triomfa la revolució i comença la política hostil dels EEUU […] aleshores comença també la política del bloqueig quedant-nos sense el principal mercat”. Aquestes dues circumstàncies van provocar que visquera “un moment difícil, un moment econòmicament complicat” que els va llançar a introduir-se “en el mercat internacional, i ho va fer a partir de les relacions amb la Unió Soviètica”. Destacava Betsy Anaya que “Un element important –durant eixe període- és que el focus de la política va ser el desenvolupament social”.
Però tot i la millora d’alguns aspectes en l’economia i en l’àmbit social, assegurava Anaya que “no obstant, tot i l’esforç que es va fer, vam mantenir algunes característiques dels països subdesenvolupats com són l’economia deformada o el baix nivell de productivitat i de competitivitat”.
Actualment la situació cubana té com a prioritats la recuperació del país després dels dos violents huracans que els han tocat l’illa, huracans que han provocat pèrdues per valor de més de 5000 milions de dòlars. Així mateix, també continuen prioritzant la defensa del país, vista els enemics polítics que continua tenint l’illa. També tenen com a preferències disminuir el dèficit del balanç comercial de béns i promoure les exportacions de serveis, a més d’incrementar la competitivitat i eficiència del turisme. Un altre factor important és estalviar els recursos disponibles com a fonts d’ingresos, entre moltes altres prioritats.
Betsy Anaya va separar per fases la història més recent de Cuba i va iniciar la seua exposició en l’any 1959, moment en què, explicava aquesta experta en economia, l’illa “era un país altament dependent de l’economia estadunidenca,” a més explicava que “teníem una economia totalment oberta, és a dir, que depeníem molt del comerç amb l’exterior”. Així mateix, Anaya també va declarar que “hi havia una situació bastant crítica a nivell social que es mostra en una enquesta del moment que conclou que el 75% de la població cubana era rural, així que podríem dir que la població cubana vivia en unes condicions bastant crítiques”. El resum d’aquest període el resumia Betsy Anaya dient que “Cuba era un país monoproductor de sucre, monoexportador de sucre i multiimportador.”
Del període que va des del 1959 al 1990 l’economista cubana va destacar que és aleshores “quan triomfa la revolució i comença la política hostil dels EEUU […] aleshores comença també la política del bloqueig quedant-nos sense el principal mercat”. Aquestes dues circumstàncies van provocar que visquera “un moment difícil, un moment econòmicament complicat” que els va llançar a introduir-se “en el mercat internacional, i ho va fer a partir de les relacions amb la Unió Soviètica”. Destacava Betsy Anaya que “Un element important –durant eixe període- és que el focus de la política va ser el desenvolupament social”.
Però tot i la millora d’alguns aspectes en l’economia i en l’àmbit social, assegurava Anaya que “no obstant, tot i l’esforç que es va fer, vam mantenir algunes característiques dels països subdesenvolupats com són l’economia deformada o el baix nivell de productivitat i de competitivitat”.
Actualment la situació cubana té com a prioritats la recuperació del país després dels dos violents huracans que els han tocat l’illa, huracans que han provocat pèrdues per valor de més de 5000 milions de dòlars. Així mateix, també continuen prioritzant la defensa del país, vista els enemics polítics que continua tenint l’illa. També tenen com a preferències disminuir el dèficit del balanç comercial de béns i promoure les exportacions de serveis, a més d’incrementar la competitivitat i eficiència del turisme. Un altre factor important és estalviar els recursos disponibles com a fonts d’ingresos, entre moltes altres prioritats.