La llibertat de ‘L’Esfinx’ es presenta a Pego
Divendres de vesprada la Casa de Cultura acollia el Premi de Poesia 2008 ‘Alfons el Magnànim’. La presentació de ‘L’Esfinx’ d’Antoni Prats va córrer a càrrec de Tomàs Llopis qui va destacar del llibre que ‘és aquella poesia que es llig molt bé’.
Divendres de vesprada la Casa de Cultura de Pego acollia al seu si la presentació del llibre ‘L’Esfinx’ d’Antoni Prats, darrer Premi de Poesia 2008 de l’Institut Alfons el Magnànim. Fet que destacava el presentador de l’acte, Tomàs Llopis, ja que explicava que estaven davant ‘un llibre important pel seu premi’ i corroborava que l’audiència estava davant ‘un poeta molt consagrat’, Antoni Prats. Un home que és director de la revista ‘Aiguadolç’ i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. A més Prats va ser professor a l’institut de Pego a l’incorporar-se a la docència.
Antoni Prats té una “trajectòria plena de premis”, apuntava el presentador, que els enumerava a mesura que mencionava les obres del poeta. Alguns d’ells són el Vila d’Ondara, el 25 d’Abril Vila de Benissa, el Jaume Bru de Sagunt o el darrer, l’Alfons el Magnànim.
Tomàs Llopis va qualificar ‘L’esfinx’ com “un llibre molt ben estructurat” i va explicar la seua divisió interna. Un primer poema que li dóna el títol al llibre i tres seccions: ‘Aurora’, ‘La platja’ i ‘El rellotge’. Cada secció està escrita en una persona verbal diferent que porta de la immensitat a allò concret. Però el primer poema, ‘L’Esfinx’ és el que “obri totes les línies de reflexió”, descobria Llopis.
Després d’explicar que és en la tercera secció quan l’evolució del poeta agafa tints ben diferenciats perquè el llenguatge és més descarnat, Tomàs Llopis recomanava el llibre perquè en ‘L’Esfinx’ es troba “aquella poesia que es llig molt bé”.
Antoni Prats, per la seua banda, es confessava sorprès perquè Tomàs Llopis havia encertat de ple la interpretació de l’obra. Prats explicava que en ‘L’Esfinx’ es vol donar veu a la llibertat lligada a l’evolució de la persona. Una de les conclusions a les que s’arriba al llibre és optimista perquè ningú té la veritat absoluta, segons assegurava el poeta.
La regidora de Cultura, Elvira Ciurana, va expressar, a l’inici de la presentació que amb cada presentació s’aprèn alguna cosa interessant, el que és un plaer per la regidoria que representa.
Antoni Prats té una “trajectòria plena de premis”, apuntava el presentador, que els enumerava a mesura que mencionava les obres del poeta. Alguns d’ells són el Vila d’Ondara, el 25 d’Abril Vila de Benissa, el Jaume Bru de Sagunt o el darrer, l’Alfons el Magnànim.
Tomàs Llopis va qualificar ‘L’esfinx’ com “un llibre molt ben estructurat” i va explicar la seua divisió interna. Un primer poema que li dóna el títol al llibre i tres seccions: ‘Aurora’, ‘La platja’ i ‘El rellotge’. Cada secció està escrita en una persona verbal diferent que porta de la immensitat a allò concret. Però el primer poema, ‘L’Esfinx’ és el que “obri totes les línies de reflexió”, descobria Llopis.
Després d’explicar que és en la tercera secció quan l’evolució del poeta agafa tints ben diferenciats perquè el llenguatge és més descarnat, Tomàs Llopis recomanava el llibre perquè en ‘L’Esfinx’ es troba “aquella poesia que es llig molt bé”.
Antoni Prats, per la seua banda, es confessava sorprès perquè Tomàs Llopis havia encertat de ple la interpretació de l’obra. Prats explicava que en ‘L’Esfinx’ es vol donar veu a la llibertat lligada a l’evolució de la persona. Una de les conclusions a les que s’arriba al llibre és optimista perquè ningú té la veritat absoluta, segons assegurava el poeta.
La regidora de Cultura, Elvira Ciurana, va expressar, a l’inici de la presentació que amb cada presentació s’aprèn alguna cosa interessant, el que és un plaer per la regidoria que representa.