Arrels afirma que l’ampliació de la pedrera de Pego arrasarà Penyalba
El col•lectiu en defensa del territori exigeix a l’Ajuntament que descarte este projecte que acabaria amb una de les poques pinades del terme municipal i suposaria fer desaparèixer completament la muntanya que actualment s’està explotant.
El col•lectiu en Defensa del Territori Arrels de Pego va convocar dissabte passat de matí una jornada d’inspecció ciutadana en la zona de Penyalba en la que està prevista l’ampliació de la pedrera que duu el mateix nom que la partida on s’ubica. Un projecte que, segons assegura el col•lectiu, suposarà multiplicar per tres l’explotació el que comportarà una “total desaparició de la muntanya que es veu des del municipi” i una modificació substancial de la fisonomia de la vall de Pego.
La marxa va convocar a unes 30 persones que des de la zona dels Aigües van ascendir al cim de la serra que “es pretén arrasar”. Davant l’anunci d’aquesta inspecció ciutadana, que anava a produir-se cap a les 10’30 del matí, a l’entrada del camí de la pedrera es va situar un cotxe de la Guàrdia Civil. A més, també van visitar eixe dia l’explotació, tot i que no era laborable, els enginyers i l’amo de l’explotació, que per por al que puguera passar van connectar les alarmes infrarrojos que tenen com a sistema de seguretat. Sempre sense tenir en compte que Arrels de Pego és un grup en defensa del seu territori, pacífic, que amb les seues accions, com aquesta inspecció ciutadana el que intenta és “cridar l’atenció sobre els projectes més impactants sobre el paisatge de Pego” com és Penyalba o Penya Roja o com ho seria la creació d’un camp de golf al terme municipal.
Així en aquesta inspecció ciutadana a Penyalba segons va explicar el portaveu d’Arrels, Josep Nadal, la visita va ser molt “impactant”, ja que des de la carretera no s’aprecia la gran massa vegetal i de pinada que hi ha darrere de la pedrera, una de les poques pinades que queden en el terme municipal.
“Açò no apareix en les fotos que l’empresa Arenas Forna inclou en el seu projecte i pensar que va a destrossar-se és descoratjador” va afegir el conservacionista. Per això titllen d’”enganyós” el Pla de Millora del Paisatge que ha presentat la mercantil d’àrids ja que “amb manipulació de fotoshop en els documents aportats al procés d’informació ciutadana busca fer veure que es destrossarà molt menys del que és en realitat”.
La visita no va fer sinó reafirmar l’oposició d’este col•lectiu en defensa del territori davant d’un projecte en fase d’exposició pública a què ja han presentat al•legacions que segueixen sense resposta, una situació que comparteixen amb l’Associació Gelibre, arrelada a l’Atzúvia, el grup municipal del Bloc de Pego i altres particulars que també han presentat al•legacions al projecte d’ampliació de la pedrera Penyalba. Davant d’esta situació adverteixen que seguiran atents al procediment administratiu del projecte “i si fa falta al penal” i és per això mateix que exigeixen a l’Ajuntament de Pego, que evite este desastre ecològic “que no té justificació en una societat que es considera desenvolupada”. Així mateix esperen que des de Conselleria es denegue el projecte, ja que l’impacte ambiental en la zona d’amortiment del Parc Natural de la Marjal seria important.
Fa un parell de mesos, Arrels ja va fer públiques les al•legacions amb què tracten de frenar una obra que suposarà la pràctica desaparició de la muntanya de Penyalba. Segons justificaven des d’Arrels els “teòrics beneficis en el paisatge que pregona l’empresa explotadora no es veurien reflectits fins d’ací a 20 anys” i mentrestant, la població de Pego hauria de suportar les molèsties que comporta tindre esta indústria pesada.
Tècnicament, assenyalen que l’ampliació de la pedrera contradiu un pla especial inclòs en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Pego “que expressava la voluntat de l’Ajuntament local de protegir aquelles muntanyes del terme municipal que encara no estan urbanitzades”.
Arrels recorda que, com van assenyalar nombrosos experts després de les últimes inundacions que van arrasar la Marina Alta, la modificació indiscriminada del medi pot ser causant determinant de desastres naturals. En este cas consideren que la desaparició completa de la muntanya pot agreujar el risc d’inundacions en el barranc de Mostalla o tindre serioses repercussions en el canvi dels vents i en la climatologia del poble, “podent arribar a produir-se efectes catastròfics en les taronges i altres cultius”.
El col•lectiu en defensa del territori va ressenyar també com a contrapartides de l’ampliació de la pedrera l’augment de contaminació acústica pel trànsit rodat i de voladures, la pols en suspensió que pot crear afeccions respiratòries en el veïnat o l’augment del risc d’accidents pel trànsit continu de camions i maquinària.
A nivell mediambiental destaquen la proximitat de la pedrera al naixement del Bullent, en l’aqüífer de Mostalla (d’on es nodreix d’aigua per a ús domèstic el poble) i de les zones més protegides del Parc Natural de la Marjal, la qual cosa fa molt perillosa la desaparició de la muntanya. També afegeixen que, encara que ara la serra estiga tallada en vertical “conserva la flora en el seu cim i és zona de pas de les aus que passen per la marjal ja siga en la migració o en la nidificació”, algunes d’elles protegides. Arrels està convençuda que la protecció del paisatge és crucial perquè Pego puga afrontar la crisi econòmica apostant pel turisme i l’agricultura sostenibles socialment, paisatgísticament i mediambiental.
Per tot això, consideren que “en compte d’acabar amb tota la muntanya” l’empresa hauria de destinar els seus treballadors a “regenerar de veritat la muntanya que fins ara ha estat explotant”, tal com marca la Llei d’Explotacions Mineres a Cel Obert, ja que “ja han superat des de fa temps la quota màxima”.
El col•lectiu en defensa del territori reclama als partits polítics de Pego i a la societat en general que es posicionen en contra d’esta actuació i es posen del costat del territori en compte d’aferrar-se al model de destrucció del medi i condicionar tots els sectors econòmics a la construcció que és, asseguren “un sistema econòmic ja fracassat” i que ja s’hc revelat problemàtic en casos com el de Pego golf.
La marxa va convocar a unes 30 persones que des de la zona dels Aigües van ascendir al cim de la serra que “es pretén arrasar”. Davant l’anunci d’aquesta inspecció ciutadana, que anava a produir-se cap a les 10’30 del matí, a l’entrada del camí de la pedrera es va situar un cotxe de la Guàrdia Civil. A més, també van visitar eixe dia l’explotació, tot i que no era laborable, els enginyers i l’amo de l’explotació, que per por al que puguera passar van connectar les alarmes infrarrojos que tenen com a sistema de seguretat. Sempre sense tenir en compte que Arrels de Pego és un grup en defensa del seu territori, pacífic, que amb les seues accions, com aquesta inspecció ciutadana el que intenta és “cridar l’atenció sobre els projectes més impactants sobre el paisatge de Pego” com és Penyalba o Penya Roja o com ho seria la creació d’un camp de golf al terme municipal.
Així en aquesta inspecció ciutadana a Penyalba segons va explicar el portaveu d’Arrels, Josep Nadal, la visita va ser molt “impactant”, ja que des de la carretera no s’aprecia la gran massa vegetal i de pinada que hi ha darrere de la pedrera, una de les poques pinades que queden en el terme municipal.
“Açò no apareix en les fotos que l’empresa Arenas Forna inclou en el seu projecte i pensar que va a destrossar-se és descoratjador” va afegir el conservacionista. Per això titllen d’”enganyós” el Pla de Millora del Paisatge que ha presentat la mercantil d’àrids ja que “amb manipulació de fotoshop en els documents aportats al procés d’informació ciutadana busca fer veure que es destrossarà molt menys del que és en realitat”.
La visita no va fer sinó reafirmar l’oposició d’este col•lectiu en defensa del territori davant d’un projecte en fase d’exposició pública a què ja han presentat al•legacions que segueixen sense resposta, una situació que comparteixen amb l’Associació Gelibre, arrelada a l’Atzúvia, el grup municipal del Bloc de Pego i altres particulars que també han presentat al•legacions al projecte d’ampliació de la pedrera Penyalba. Davant d’esta situació adverteixen que seguiran atents al procediment administratiu del projecte “i si fa falta al penal” i és per això mateix que exigeixen a l’Ajuntament de Pego, que evite este desastre ecològic “que no té justificació en una societat que es considera desenvolupada”. Així mateix esperen que des de Conselleria es denegue el projecte, ja que l’impacte ambiental en la zona d’amortiment del Parc Natural de la Marjal seria important.
Fa un parell de mesos, Arrels ja va fer públiques les al•legacions amb què tracten de frenar una obra que suposarà la pràctica desaparició de la muntanya de Penyalba. Segons justificaven des d’Arrels els “teòrics beneficis en el paisatge que pregona l’empresa explotadora no es veurien reflectits fins d’ací a 20 anys” i mentrestant, la població de Pego hauria de suportar les molèsties que comporta tindre esta indústria pesada.
Tècnicament, assenyalen que l’ampliació de la pedrera contradiu un pla especial inclòs en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Pego “que expressava la voluntat de l’Ajuntament local de protegir aquelles muntanyes del terme municipal que encara no estan urbanitzades”.
Arrels recorda que, com van assenyalar nombrosos experts després de les últimes inundacions que van arrasar la Marina Alta, la modificació indiscriminada del medi pot ser causant determinant de desastres naturals. En este cas consideren que la desaparició completa de la muntanya pot agreujar el risc d’inundacions en el barranc de Mostalla o tindre serioses repercussions en el canvi dels vents i en la climatologia del poble, “podent arribar a produir-se efectes catastròfics en les taronges i altres cultius”.
El col•lectiu en defensa del territori va ressenyar també com a contrapartides de l’ampliació de la pedrera l’augment de contaminació acústica pel trànsit rodat i de voladures, la pols en suspensió que pot crear afeccions respiratòries en el veïnat o l’augment del risc d’accidents pel trànsit continu de camions i maquinària.
A nivell mediambiental destaquen la proximitat de la pedrera al naixement del Bullent, en l’aqüífer de Mostalla (d’on es nodreix d’aigua per a ús domèstic el poble) i de les zones més protegides del Parc Natural de la Marjal, la qual cosa fa molt perillosa la desaparició de la muntanya. També afegeixen que, encara que ara la serra estiga tallada en vertical “conserva la flora en el seu cim i és zona de pas de les aus que passen per la marjal ja siga en la migració o en la nidificació”, algunes d’elles protegides. Arrels està convençuda que la protecció del paisatge és crucial perquè Pego puga afrontar la crisi econòmica apostant pel turisme i l’agricultura sostenibles socialment, paisatgísticament i mediambiental.
Per tot això, consideren que “en compte d’acabar amb tota la muntanya” l’empresa hauria de destinar els seus treballadors a “regenerar de veritat la muntanya que fins ara ha estat explotant”, tal com marca la Llei d’Explotacions Mineres a Cel Obert, ja que “ja han superat des de fa temps la quota màxima”.
El col•lectiu en defensa del territori reclama als partits polítics de Pego i a la societat en general que es posicionen en contra d’esta actuació i es posen del costat del territori en compte d’aferrar-se al model de destrucció del medi i condicionar tots els sectors econòmics a la construcció que és, asseguren “un sistema econòmic ja fracassat” i que ja s’hc revelat problemàtic en casos com el de Pego golf.