Els socorristes demanen més efectius per a facilitar la seua tasca
El nombre de socorristes a les nostres platges és reduït i han de vigilar grans espais de platja, fet que dificulta molt un bon treball. Els socorristes, però també es dediquen a atendre problemes derivats de l’estada a la platja com són les insolacions, les picadures de medusa o aranya. Així mateix, de vegades els socorristes han d’encarregar-se de la recerca de xiquets o xiquetes que es perden.
Avui coneixíem la notícia del rescat de tres banyistes per part d’un policia local de Benissa. És per això que hem volgut saber la realitat del socorrisme de les nostres platges i aquesta és la realitat. El nombre de socorristes a les nostres platges –en este cas parlem de les de la part d’Oliva- és de 19 efectius, una xifra que resulta insuficient per a poder desenvolupar la tasca de vigilància en tot el sector que li toca cobrir a cadascú. Tal i com diu una de les components del cos de socorristes, Ruth Naya, “la falta de diners repercuteix en el nombre d’efectius, que és reduït”. Al respecte del material necessari per a poder efectuar la seua feina “faria falta un poc més”, comentava Naya, que alhora reconeixia que amb el que tenen “s’apanyen prou bé”.
El treball d’aquests vigilants de la platja va més enllà d’informar de l’estat del mar i passejar per l’arena. Entre altres tasques, donen assistència mèdica a tota aquella gent que ho necessita, que quasi sempre arriben amb insolacions, “problemes de picadures de medusa o d’aranya, xiquets que es perden”, un fet aquest que sol resoldre’s satisfactòriament, gràcies a la bona comunicació entre els distints llocs de vigilància. Però els i les socorristes també vigilen perquè la platja es mantinga neta millorant l’estada dels banyistes.
Per damunt de tot, però, la part més gratificant per a tots els socorristes és ajudar a la gent que queda atrapada per les aigües marines i necessita ajuda per a poder eixir. Per sort, incidents d’aquesta gravetat no passen tots els dies, i aquests exercicis de salvament es realitzen poques vegades. Tot i això, en les ocasions necessàries, els socorristes s’endinsen a la mar per a poder salvar la persona que s’ofega i assistir-la fins que arriben els serveis mèdics, seguint sempre el mateix protocol d’actuació.
I és que la gent, normalment la forana, fa cas omís de les indicacions dels socorristes i és per això que es duplica la feina a fer pels socorristes. Encara que, segons Naya, la major part dels casos en què els banyistes no fan cas de les banderes és pel desconeixement del significat d’aquestes, és a dir, la gent que ve de fora, i també gent de la zona, desconeix les mesures que s’han de prendre quan hi ha bandera roja, i és, en eixos casos, quan es produeixen els ofegaments.
Tot i la manca de socorristes, aquest estiu s’està realitzant un treball molt bo, ja que en el que portem de període de vacances no hi hagut cap incident greu a les nostres platges, la professionalitat d’aquests vigilants dóna la tranquil•litat necessària a l’hora de prendre el bany.
El treball d’aquests vigilants de la platja va més enllà d’informar de l’estat del mar i passejar per l’arena. Entre altres tasques, donen assistència mèdica a tota aquella gent que ho necessita, que quasi sempre arriben amb insolacions, “problemes de picadures de medusa o d’aranya, xiquets que es perden”, un fet aquest que sol resoldre’s satisfactòriament, gràcies a la bona comunicació entre els distints llocs de vigilància. Però els i les socorristes també vigilen perquè la platja es mantinga neta millorant l’estada dels banyistes.
Per damunt de tot, però, la part més gratificant per a tots els socorristes és ajudar a la gent que queda atrapada per les aigües marines i necessita ajuda per a poder eixir. Per sort, incidents d’aquesta gravetat no passen tots els dies, i aquests exercicis de salvament es realitzen poques vegades. Tot i això, en les ocasions necessàries, els socorristes s’endinsen a la mar per a poder salvar la persona que s’ofega i assistir-la fins que arriben els serveis mèdics, seguint sempre el mateix protocol d’actuació.
I és que la gent, normalment la forana, fa cas omís de les indicacions dels socorristes i és per això que es duplica la feina a fer pels socorristes. Encara que, segons Naya, la major part dels casos en què els banyistes no fan cas de les banderes és pel desconeixement del significat d’aquestes, és a dir, la gent que ve de fora, i també gent de la zona, desconeix les mesures que s’han de prendre quan hi ha bandera roja, i és, en eixos casos, quan es produeixen els ofegaments.
Tot i la manca de socorristes, aquest estiu s’està realitzant un treball molt bo, ja que en el que portem de període de vacances no hi hagut cap incident greu a les nostres platges, la professionalitat d’aquests vigilants dóna la tranquil•litat necessària a l’hora de prendre el bany.