L’Ajuntament de Pego anul•la l’acord plenari de 2001 en què es va aprovar definitivament el PAI Penya Roja
A més, també acorda anul•lar el projecte de reparcel•lació i el projecte urbanitzador i conseqüentment el valor urbanístic de les finques recorregudes, fixant el seu valor en 28’38 euros/m2 (4.722’51 pessetes/m2), sense límit algun en relació amb dita valoració. Amb aquestes mesures el que feia ahir el Plenari Ordinari de Pego era executar dues sentències dictaminades pel Tribunal Suprem.
Ahir tenia lloc el darrer plenari ordinari de l’any 2009; un plenari avançat pel calendari festiu que obligava a emplaçar eixa última sessió al tercer dijous del mes de desembre. Els dos primers punts d’importància que es varen tractar van relatius a l’execució, per part de la corporació municipal, de dos sentències dictaminades pel Tribunal Suprem al respecte del PAI Penya Roja.
La primera d’elles ens situa en el plenari celebrat el 4 d’octubre de 2001, dia en què s’acordava l’aprovació definitiva i l’adjudicació del Programa d’Actuació Integrada (PAI) Penya Roja. Davant aquest acord plenari el lletrat de la Generalitat d’aleshores interposava un recurs contenciós administratiu perquè s’anul•lara l’acord Plenari de l’Ajuntament de Pego. El 21 de febrer de 2005 la Sala del Contenciós Administratiu del TSJCV declarava nul l’acord plenari de l’Ajuntament de Pego en què s’aprovava definitivament i adjudicava el PAI Penya Roja.
Aquesta sentència va ser recorreguda en cassació i la sentència de 20 de maig de 2009, de la secció cinquena, de la Sala del Contenciós Adminstratiu del Tribunal Suprem afirma que no pertoca i, per tant, desestima el recurs de cassació que va interposar l’Ajuntament de Pego contra la sentència anterior, la qual, en conseqüència, confirma, condemnant en costos al propi ajuntament.
La sentència del 20 de maig de 2009 assenyala que les deficiències de l’acord plenari de 4 d’octubre de 2001 van ser subsanades per l’acord de 17 de març de 2003. Així, sobre la base que ambdós acords plenaris són distints i el segon no és una convalidació del primer, roman sols l’acord plenari de 2003 que es desplega en tots els seus efectes, mentre no existisca un pronunciament que afirma el contrari.
Resumint: el Tribunal Suprem confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia, que anul•la l’acord Plenari de l’Ajuntament de Pego de 4 d’octubre de 2001 en què s’aprovava definitivament i adjudicava el PAI Penya Roja. I l’ajuntament de Pego, per unanimitat, acceptava executar la sentència. L’alcalde de la localitat, recordava que “la seua execució no té cap transcendència perquè ja hi havia un acord plenari que rectificava les deficiències inicials del PAI Penya Roja”.
Des del BNV, el seu portaveu Àngel Sendra, defenia que “el que tindria valor si s’estiguera a l’oposició” seria utilitzar una paraula com “carabassa” per a definir l’actuació del plenari, ja que en el seu moment es va assumir que era un projecte que “no s’ha fet bé des del principi i ahí s’ha rectificat”.
Anna Aparisi, portaveu del PSPV, asseverava que aquesta sentència “és la tònica que portem en els diferents PAIs, ja que tenim recursos en tots els PAIs” i recordava que justament aquest recurs “el va posar la Generalitat Valenciana”. Una situació que comporta per a l’ajuntament, segons la regidora d’urbanisme “despeses per a l’ajuntament i més despeses”.
Maite Ferrándiz, en nom del PP, afirmava que “sobren les al•lusions que tant a fet el Bloc com el PSPV”. I continuava defenent que “quan es fa un PAI […] solen passar este tipus de coses i quan s’executa una sentència es compleix i ja està”. Ferrándiz acusava l’equip de govern de passiu per no haver fet cap PAI en les dues legislatures que porten governant.
L’alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà, rectificava la portaveu popular afirmant que “si que s’ha obert un PAI, s’ha iniciat la tramitació d’un camp de golf”.
El punt tercer de l’ordre del dia aprovava per unanimitat l’execució d’una altra sentència del Tribunal Suprem. En aquest cas, ens trobem que el 10 de novembre de 2004, la secció Segona de la Sala del contenció administratiu del TSJCV, estimava en part el recurs interposat per Carlos Garcia Tomàs i altres, contra l’acord plenari del 4 d’octubre de 2001 i en aquest cas la sentència l’anul•lava dit acord per contrari a dret, en els extrems relacionats amb el Fonament de dret sisè, que es refereix al valor urbanístic de les finques dels recurrents.
Dit fonament del dret sisè afirma literalment que “de la pericial practicada en fase probatòria … es fa evident que la partida relativa a Honoraris Tècnics (2.2) està sobrevalorada (…) que les partides –d’obra- en general estan ben justificades, excepte la 1.7 … que considera gravosa”.
La sentència del TSJCV va ser recorreguda en cassació donant lloc a la sentència dictada el 10 de juny de 2009 per la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del TS que determinava revocar la sentència anterior, és a dir que l’anul•lava en el relatiu al valor urbanístic de la finca dels recurrents, estimant parcialment, en aquest cas, el recurs interposat contra l’acord del Plenari de l’Ajuntament de Pego adoptat el 4 d’octubre de 2001. El TS fixa el valor urbanístic de la finca del demandant en 28’38 euros/m2 (el que és el mateix, en 4.722,51 pessetes/m2), sense límit algun en relació amb dita valoració, sense fer especial declaració sobre els costos.
En resum, el Suprem a més revoca en part l’anterior sentència per a ampliar els seus efectes. L’alcalde de la localitat explicava que “el que es proposa al plenari és modificar els projectes d’urbanització i els projectes de reparcel•lació en acord al compliment de la sentència”.
El nacionalista Àngel Sendra confirmava l’extrem que “com a ajuntament agafem la nostra responsabilitat”. Acte seguit Sendra contestava a la portaveu popular al voltant de l’afirmació de què l’equip de govern no obrirà cap PAI, per a ressaltar que, tot i que les rectificacions en projectes urbanístics són habituals, en el PAI Penya Roja “pareix que hi ha massa pressa per tirar el PAI endavant i les coses que es diuen en la sentència donen no molt de gust” ja que aquesta “tira en cara les sobrevaloracions”, perquè el TS les percep “com a inflats els preus que estan posant-se en el programa”.
Criticava el portaveu del Bloc la falta d’informes tècnics que avalaren la valoració de les parcel•les en qüestió, perquè assegurava Àngel Sendra “et poden acusar de lladre i que has inflat les xifres” pel simple fet de què no existeix un informe tècnic. Concloïa Sendra que “s’hauria d’haver fet més bé des del principi”.
Anna Aparisi, al capdavant de la regidoria d’urbanisme i portaveu del PSPV, reiterava que “el problema és sempre el mateix […] que en tots els diferents PAI que hi ha, en tots tenim problemes i els pleits són milionaris”. En aquest cas concret, Aparisi explicava que “el que es reclama és la valoració de la seua finca, però el problema que hi ha és que en la casa, quan la urbanitzadora va començar el projecte no va haver cap tècnic de l’ajuntament que diguera que realment eixes parcel•les valen tants diners, no hi ha cap taxació, cap certificació de les finques […] per això el jutjat li dóna la raó a este home”.
D’altra banda, la portaveu socialista explica la segona part de la sentència que “entra en el tema del valor dels Honoraris Tècnics, que se n’han anat al doble del que realment valien”, que segons els jutjats “es fa evident que la partida relativa a Honoraris Tècnics (2.2) està sobrevalorada (…) que les partides –d’obra- en general estan ben justificades, excepte la 1.7 … que considera gravosa”. S’està parlant d’una valoració inicial de 269.000.000 pessetes, quan el TS la fixa en 129.422.343 pessetes, 77.843’95 euros. I és en aquest punt on assenyalava Aparisi “nosaltres ens estranyem un poc que amb eixes quantitats no hi hagués un tècnic”, tot i que afirmava la socialista que “la regidora si que havia d’estar al tant de tot açò, però m’estranya molt que la regidora que tant acusa als altres polítics, que no estigués al tant d’estes quantitats”.
Maite Ferrándiz, introduïa la seua intervenció informant que “l’agent urbanitzador no era l’ajuntament, tot i que tinguera coneixement de tot”. L’agent urbanitzador era la mercantil Urbanitzadora Penya Roja a Pego S.L. Ferrándiz defenia l’actuació dels tècnics del projecte i explicava que “quan hi ha un PAI afecta els interessos de moltes persones i sempre pot haver una persona que senta que els seus interessos no estan protegits i defensats com pertoca i reclamar-ho al jutjat i aportar documentació pròpia d’ell que el jutjat considere quina és la més correcta”.
D’altra banda, confirmava Maite Ferrándiz, regidora d’urbanisme durant el període que s’estava tractant, que “la regidora en eixe moment d’urbanisme i tota la corporació estava al corrent del que estava passant” i es defenia explicant que “a tu et donen una valoració, però no eres tècnic i t’has de creure la valoració del tècnic que te la dóna i també demanar diversos informes i a veure quin és més correcte, perquè nosaltres els regidors no som els tècnics”.
L’alcalde, Carmelo Ortolà, partia del fet que “hem d’acatar una sentència que ens obliga a fer uns canvis aprovats per plenari, ja que com deia la senyora Ferrándiz, este és un programa que l’executa l’agent urbanitzador que porta una alternativa tècnica que li ha de donar pas endavant l’ajuntament”. I en aquest punt observa que “hi ha un denominador comú en el fet que estem davant l’últim PAI que, com la resta, també s’ha anul•lat, en aquest cas parcialment”. I insistia Ortolà en què els informes tècnics de l’empresa urbanitzadora no anaven acompanyats de cap aval de tècnics de l’Ajuntament de Pego, “fet que ha fet valdre la sentència perquè el recurrent si que duia informe pericial”. En aquest punt Carmelo Ortolà li preguntava a Ferrándiz: “vosté s’enrecorda de qui va fer este projecte? […] per a què fera un preu de 269 milions de pessetes quan la taxació del TS és de menys de la meitat, de 129.422.343 pessetes.” Per a acabar afirmant que “bo no sé si era, però cara era un rato”.
Ortolà advertia que aquesta sentència “pot portar conseqüències per a l’ajuntament perquè encara que no siga l’agent urbanitzador, qui aprova és l’ajuntament i la responsabilitat d’ell és de fer complir i assegurar-se que les coses que et diuen són o no veritat”.
El popular Fernando Gil, per al•lusions a Maite Ferrándiz prenia la paraula per a transmetre que “pareix que siguem nosaltres culpables de tot el que ha passat o ha deixat de passar”.
Contestava també Maite Ferrándiz a una de les al•lusions directes a la seua persona, per a asseverar que “jo si que sé els tècnics que van fer eixe projecte i consten ací a l’ajuntament”. Abans d’acabar la seua intervenció Maite Ferrándiz afirmant que “hi ha moltes coses del propietari aquest en concret que l’ajuntament va haver de solucionar conforme va poder perquè havia fet una gran estafa”.
L’alcalde sentenciava que “este ajuntament actualment té una sentència del TS que no té més remei que donar-li compliment”. Alhora li contestava a Fernando Gil que en el 2001 deia que “es creuran estos pardals urbanitzadors que a Pego ens xuclem el dit?” en un dels butllets informatius del PP.
Molts altres van ser els temes tractats i aprovats dels que donarem compte dilluns que ve.
Ahir tenia lloc el darrer plenari ordinari de l’any 2009; un plenari avançat pel calendari festiu que obligava a emplaçar eixa última sessió al tercer dijous del mes de desembre. Els dos primers punts d’importància que es varen tractar van relatius a l’execució, per part de la corporació municipal, de dos sentències dictaminades pel Tribunal Suprem al respecte del PAI Penya Roja.
La primera d’elles ens situa en el plenari celebrat el 4 d’octubre de 2001, dia en què s’acordava l’aprovació definitiva i l’adjudicació del Programa d’Actuació Integrada (PAI) Penya Roja. Davant aquest acord plenari el lletrat de la Generalitat d’aleshores interposava un recurs contenciós administratiu perquè s’anul•lara l’acord Plenari de l’Ajuntament de Pego. El 21 de febrer de 2005 la Sala del Contenciós Administratiu del TSJCV declarava nul l’acord plenari de l’Ajuntament de Pego en què s’aprovava definitivament i adjudicava el PAI Penya Roja.
Aquesta sentència va ser recorreguda en cassació i la sentència de 20 de maig de 2009, de la secció cinquena, de la Sala del Contenciós Adminstratiu del Tribunal Suprem afirma que no pertoca i, per tant, desestima el recurs de cassació que va interposar l’Ajuntament de Pego contra la sentència anterior, la qual, en conseqüència, confirma, condemnant en costos al propi ajuntament.
La sentència del 20 de maig de 2009 assenyala que les deficiències de l’acord plenari de 4 d’octubre de 2001 van ser subsanades per l’acord de 17 de març de 2003. Així, sobre la base que ambdós acords plenaris són distints i el segon no és una convalidació del primer, roman sols l’acord plenari de 2003 que es desplega en tots els seus efectes, mentre no existisca un pronunciament que afirma el contrari.
Resumint: el Tribunal Suprem confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia, que anul•la l’acord Plenari de l’Ajuntament de Pego de 4 d’octubre de 2001 en què s’aprovava definitivament i adjudicava el PAI Penya Roja. I l’ajuntament de Pego, per unanimitat, acceptava executar la sentència. L’alcalde de la localitat, recordava que “la seua execució no té cap transcendència perquè ja hi havia un acord plenari que rectificava les deficiències inicials del PAI Penya Roja”.
Des del BNV, el seu portaveu Àngel Sendra, defenia que “el que tindria valor si s’estiguera a l’oposició” seria utilitzar una paraula com “carabassa” per a definir l’actuació del plenari, ja que en el seu moment es va assumir que era un projecte que “no s’ha fet bé des del principi i ahí s’ha rectificat”.
Anna Aparisi, portaveu del PSPV, asseverava que aquesta sentència “és la tònica que portem en els diferents PAIs, ja que tenim recursos en tots els PAIs” i recordava que justament aquest recurs “el va posar la Generalitat Valenciana”. Una situació que comporta per a l’ajuntament, segons la regidora d’urbanisme “despeses per a l’ajuntament i més despeses”.
Maite Ferrándiz, en nom del PP, afirmava que “sobren les al•lusions que tant a fet el Bloc com el PSPV”. I continuava defenent que “quan es fa un PAI […] solen passar este tipus de coses i quan s’executa una sentència es compleix i ja està”. Ferrándiz acusava l’equip de govern de passiu per no haver fet cap PAI en les dues legislatures que porten governant.
L’alcalde de la localitat, Carmelo Ortolà, rectificava la portaveu popular afirmant que “si que s’ha obert un PAI, s’ha iniciat la tramitació d’un camp de golf”.
El punt tercer de l’ordre del dia aprovava per unanimitat l’execució d’una altra sentència del Tribunal Suprem. En aquest cas, ens trobem que el 10 de novembre de 2004, la secció Segona de la Sala del contenció administratiu del TSJCV, estimava en part el recurs interposat per Carlos Garcia Tomàs i altres, contra l’acord plenari del 4 d’octubre de 2001 i en aquest cas la sentència l’anul•lava dit acord per contrari a dret, en els extrems relacionats amb el Fonament de dret sisè, que es refereix al valor urbanístic de les finques dels recurrents.
Dit fonament del dret sisè afirma literalment que “de la pericial practicada en fase probatòria … es fa evident que la partida relativa a Honoraris Tècnics (2.2) està sobrevalorada (…) que les partides –d’obra- en general estan ben justificades, excepte la 1.7 … que considera gravosa”.
La sentència del TSJCV va ser recorreguda en cassació donant lloc a la sentència dictada el 10 de juny de 2009 per la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del TS que determinava revocar la sentència anterior, és a dir que l’anul•lava en el relatiu al valor urbanístic de la finca dels recurrents, estimant parcialment, en aquest cas, el recurs interposat contra l’acord del Plenari de l’Ajuntament de Pego adoptat el 4 d’octubre de 2001. El TS fixa el valor urbanístic de la finca del demandant en 28’38 euros/m2 (el que és el mateix, en 4.722,51 pessetes/m2), sense límit algun en relació amb dita valoració, sense fer especial declaració sobre els costos.
En resum, el Suprem a més revoca en part l’anterior sentència per a ampliar els seus efectes. L’alcalde de la localitat explicava que “el que es proposa al plenari és modificar els projectes d’urbanització i els projectes de reparcel•lació en acord al compliment de la sentència”.
El nacionalista Àngel Sendra confirmava l’extrem que “com a ajuntament agafem la nostra responsabilitat”. Acte seguit Sendra contestava a la portaveu popular al voltant de l’afirmació de què l’equip de govern no obrirà cap PAI, per a ressaltar que, tot i que les rectificacions en projectes urbanístics són habituals, en el PAI Penya Roja “pareix que hi ha massa pressa per tirar el PAI endavant i les coses que es diuen en la sentència donen no molt de gust” ja que aquesta “tira en cara les sobrevaloracions”, perquè el TS les percep “com a inflats els preus que estan posant-se en el programa”.
Criticava el portaveu del Bloc la falta d’informes tècnics que avalaren la valoració de les parcel•les en qüestió, perquè assegurava Àngel Sendra “et poden acusar de lladre i que has inflat les xifres” pel simple fet de què no existeix un informe tècnic. Concloïa Sendra que “s’hauria d’haver fet més bé des del principi”.
Anna Aparisi, al capdavant de la regidoria d’urbanisme i portaveu del PSPV, reiterava que “el problema és sempre el mateix […] que en tots els diferents PAI que hi ha, en tots tenim problemes i els pleits són milionaris”. En aquest cas concret, Aparisi explicava que “el que es reclama és la valoració de la seua finca, però el problema que hi ha és que en la casa, quan la urbanitzadora va començar el projecte no va haver cap tècnic de l’ajuntament que diguera que realment eixes parcel•les valen tants diners, no hi ha cap taxació, cap certificació de les finques […] per això el jutjat li dóna la raó a este home”.
D’altra banda, la portaveu socialista explica la segona part de la sentència que “entra en el tema del valor dels Honoraris Tècnics, que se n’han anat al doble del que realment valien”, que segons els jutjats “es fa evident que la partida relativa a Honoraris Tècnics (2.2) està sobrevalorada (…) que les partides –d’obra- en general estan ben justificades, excepte la 1.7 … que considera gravosa”. S’està parlant d’una valoració inicial de 269.000.000 pessetes, quan el TS la fixa en 129.422.343 pessetes, 77.843’95 euros. I és en aquest punt on assenyalava Aparisi “nosaltres ens estranyem un poc que amb eixes quantitats no hi hagués un tècnic”, tot i que afirmava la socialista que “la regidora si que havia d’estar al tant de tot açò, però m’estranya molt que la regidora que tant acusa als altres polítics, que no estigués al tant d’estes quantitats”.
Maite Ferrándiz, introduïa la seua intervenció informant que “l’agent urbanitzador no era l’ajuntament, tot i que tinguera coneixement de tot”. L’agent urbanitzador era la mercantil Urbanitzadora Penya Roja a Pego S.L. Ferrándiz defenia l’actuació dels tècnics del projecte i explicava que “quan hi ha un PAI afecta els interessos de moltes persones i sempre pot haver una persona que senta que els seus interessos no estan protegits i defensats com pertoca i reclamar-ho al jutjat i aportar documentació pròpia d’ell que el jutjat considere quina és la més correcta”.
D’altra banda, confirmava Maite Ferrándiz, regidora d’urbanisme durant el període que s’estava tractant, que “la regidora en eixe moment d’urbanisme i tota la corporació estava al corrent del que estava passant” i es defenia explicant que “a tu et donen una valoració, però no eres tècnic i t’has de creure la valoració del tècnic que te la dóna i també demanar diversos informes i a veure quin és més correcte, perquè nosaltres els regidors no som els tècnics”.
L’alcalde, Carmelo Ortolà, partia del fet que “hem d’acatar una sentència que ens obliga a fer uns canvis aprovats per plenari, ja que com deia la senyora Ferrándiz, este és un programa que l’executa l’agent urbanitzador que porta una alternativa tècnica que li ha de donar pas endavant l’ajuntament”. I en aquest punt observa que “hi ha un denominador comú en el fet que estem davant l’últim PAI que, com la resta, també s’ha anul•lat, en aquest cas parcialment”. I insistia Ortolà en què els informes tècnics de l’empresa urbanitzadora no anaven acompanyats de cap aval de tècnics de l’Ajuntament de Pego, “fet que ha fet valdre la sentència perquè el recurrent si que duia informe pericial”. En aquest punt Carmelo Ortolà li preguntava a Ferrándiz: “vosté s’enrecorda de qui va fer este projecte? […] per a què fera un preu de 269 milions de pessetes quan la taxació del TS és de menys de la meitat, de 129.422.343 pessetes.” Per a acabar afirmant que “bo no sé si era, però cara era un rato”.
Ortolà advertia que aquesta sentència “pot portar conseqüències per a l’ajuntament perquè encara que no siga l’agent urbanitzador, qui aprova és l’ajuntament i la responsabilitat d’ell és de fer complir i assegurar-se que les coses que et diuen són o no veritat”.
El popular Fernando Gil, per al•lusions a Maite Ferrándiz prenia la paraula per a transmetre que “pareix que siguem nosaltres culpables de tot el que ha passat o ha deixat de passar”.
Contestava també Maite Ferrándiz a una de les al•lusions directes a la seua persona, per a asseverar que “jo si que sé els tècnics que van fer eixe projecte i consten ací a l’ajuntament”. Abans d’acabar la seua intervenció Maite Ferrándiz afirmant que “hi ha moltes coses del propietari aquest en concret que l’ajuntament va haver de solucionar conforme va poder perquè havia fet una gran estafa”.
L’alcalde sentenciava que “este ajuntament actualment té una sentència del TS que no té més remei que donar-li compliment”. Alhora li contestava a Fernando Gil que en el 2001 deia que “es creuran estos pardals urbanitzadors que a Pego ens xuclem el dit?” en un dels butllets informatius del PP.
Molts altres van ser els temes tractats i aprovats dels que donarem compte dilluns que ve.