La celebració del 75é aniversari de la Biblioteca suma actes amb la presentació ‘Andròmines’, de Rafa Gomar
És premi Andròmina de Narrativa dins la 38 ena edició dels Premi Octubre de 2009, una novel•la contemporània que barreja diversos estils per a contar la història, a través d’objectes inútils, del procés vital davant el dolor i la quotidianitat d’un periodista i escriptor que és l’Albert, qui ha entrar en shock després de la mort inesperada i prematura de la seua dona.
‘Andròmines’, la primera novel•la llarga de Rafa Gomar, és una “novel•la amb una estructura original i un llenguatge àgil que la fa molt atractiva i gens convencional”, resa la contraportada del llibre que edita 3i4 i que segueix afirmant que ‘Andròmines’, Premi Andròmina de narrativa dins la 38ena edició dels Premi Octubre de l’any 2009, “ret un homenatge a la ciutat de València i a la generació nascuda en els anys cinquanta”, com confirmava el propi autor explicant que “he fet una espècie d’homenatge als 50” i és que Gomar creu que “tant les persones com els pobles necessitem saber d’on venim i qui som; i amb tots els efectes i virtuts ho hauríem d’assumir i després tirar endavant per a no esdevenir ninots” és per això, continuava l’autor, que “el personatge necessita arrelar-se al passat per a enfrontar el futur”.
Però ‘Andròmines’ també “tracta del procés vital davant el dolor i de la vida quotidiana d’un periodista que vol recuperar el pols d’escriptor després de la pèrdua sobtada de la seua dona, la qual recorda per mitjà d’objectes quotidians”, acaba el resum de la contraportada. Així, Rafa Gomar presenta un personatge “trencat” i presenta una “narrativa també trencada”.
‘Andròmines’ és un compendi “d’històries inventades, històries que he sentit, històries que apareixen com si foren la imaginació, també hi ha records i fets reals. Però en qualsevol cas el que es tractava també és que el personatge és escriptor i el personatge vol recuperar la seua estabilitat emocional en els records de la dona, en les intimitats que ha tingut […] i allò íntim estaria lligat amb el que a més del que tu veus va més enllà interiorment”.
I per què ‘Andròmines’, que són objectes inútils, per a denominar el conjunt de la primera novel•la de Rafa Gomar? “Jo li vaig posar andròmines perquè formen part molt directa de la novel•la, és a dir, que el protagonista Albert, a través dels objectes recorda les seues vivències”, tot i que realment eixos objectes van més enllà de la paraula andròmina “perquè els objectes tenen darrere una càrrega emocional”, però al no trobar la paraula que ho definís, Gomar es va quedar en ‘Andròmines”, una paraula que li agrada.
La presentadora de l’obra, la també escriptora, Elvira Cambrils, destacava de Rafa Gomar que la consolidació del conjunt d’obres de l’autor té “suficient pes en ella mateixa com perquè puguem veure la sòlida configuració d’una veu pròpia”. Recordava Cambrils que Gomar començava amb la poesia, continuava amb els contes breus i dietaris.
‘Andròmines’, la primera novel•la llarga de Rafa Gomar, és una “novel•la amb una estructura original i un llenguatge àgil que la fa molt atractiva i gens convencional”, resa la contraportada del llibre que edita 3i4 i que segueix afirmant que ‘Andròmines’, Premi Andròmina de narrativa dins la 38ena edició dels Premi Octubre de l’any 2009, “ret un homenatge a la ciutat de València i a la generació nascuda en els anys cinquanta”, com confirmava el propi autor explicant que “he fet una espècie d’homenatge als 50” i és que Gomar creu que “tant les persones com els pobles necessitem saber d’on venim i qui som; i amb tots els efectes i virtuts ho hauríem d’assumir i després tirar endavant per a no esdevenir ninots” és per això, continuava l’autor, que “el personatge necessita arrelar-se al passat per a enfrontar el futur”.
Però ‘Andròmines’ també “tracta del procés vital davant el dolor i de la vida quotidiana d’un periodista que vol recuperar el pols d’escriptor després de la pèrdua sobtada de la seua dona, la qual recorda per mitjà d’objectes quotidians”, acaba el resum de la contraportada. Així, Rafa Gomar presenta un personatge “trencat” i presenta una “narrativa també trencada”.
‘Andròmines’ és un compendi “d’històries inventades, històries que he sentit, històries que apareixen com si foren la imaginació, també hi ha records i fets reals. Però en qualsevol cas el que es tractava també és que el personatge és escriptor i el personatge vol recuperar la seua estabilitat emocional en els records de la dona, en les intimitats que ha tingut […] i allò íntim estaria lligat amb el que a més del que tu veus va més enllà interiorment”.
I per què ‘Andròmines’, que són objectes inútils, per a denominar el conjunt de la primera novel•la de Rafa Gomar? “Jo li vaig posar andròmines perquè formen part molt directa de la novel•la, és a dir, que el protagonista Albert, a través dels objectes recorda les seues vivències”, tot i que realment eixos objectes van més enllà de la paraula andròmina “perquè els objectes tenen darrere una càrrega emocional”, però al no trobar la paraula que ho definís, Gomar es va quedar en ‘Andròmines”, una paraula que li agrada.
La presentadora de l’obra, la també escriptora, Elvira Cambrils, destacava de Rafa Gomar que la consolidació del conjunt d’obres de l’autor té “suficient pes en ella mateixa com perquè puguem veure la sòlida configuració d’una veu pròpia”. Recordava Cambrils que Gomar començava amb la poesia, continuava amb els contes breus i dietaris.