Nou retall econòmic al foment del valencià
La Generalitat redueix un 33% les seues ajudes al foment de la llengua pròpia i augmenta el retall amb dos minoritzacions en dos dies.
De forma silenciosa i amb retalls sobre la marxa al ja retallat a principis d’any, el valencià s’està quedant orfe d’ajudes de la Generalitat. És un any de retalls en quasi totes les àrees públiques, però tal vegada siga impossible trobar enguany una matèria transversal que isca tan perjudicada de la tisorada autonòmica com la promoció de la llengua pròpia. En només un any, les subvencions per al foment del valencià han caigut un 33% en la Comunitat Valenciana. Si l’any passat es van aprovar 4 milions d’euros en ajudes, les subvencions consignades en 2010 s’han quedat, de moment, en menys de 2,7 milions.
Així es desprèn de l’anàlisi dels pressupostos autonòmics d’ambdós exercicis. Però no sols ací s’han produït retalls. El fenomen més nou i preocupant són les minoritzacions que està aplicant la Generalitat a les partides relatives a l’ús de la llengua sobre, els ja de per si, retallats pressupostos de 2010. El dilluns d’esta setmana apareixia en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) una minorització a les ajudes que les associacions cíviques rebran per a promocionar l’idioma d’Ausiàs March. En concret, els col•lectius van rebre 612.000 euros en 2009 i percebrien 398.000 en 2010, però un decret de la Conselleria d’Educació -responsable de l’àrea de Política Lingüística- rebaixava despús-ahir la subvenció a 278.460 euros. Un 55% menys que el que ingressara l’any passat.
Este sistema del “retall sobre el retall” s’ha tornat a produir amb idèntic mecanisme només un dia després. Educació va publicar ahir en el DOCV una altra minorització inesperada. L’àrea delmada en esta ocasió ha sigut la d’Investigació lingüística sobre el valencià actual. La partida ja havia sigut minvada en els pressupostos de 2010 al caure de 69.800 a 45.370 euros. Però ahir, Educació va aplicar un altre retall al ja retallat i va espletar l’ajuda fins a deixar-la en 31.800 euros, que aniran destinats al Pla d’Estudis del Valencià Actual.
Estos dos dies consecutius amb minoritzacions al ja retallat avancen una tònica reflectida en els comptes autonòmics: el valencià ha sigut una de les àrees que més ha patit la guillotina. L’argument de la crisi, esgrimit per la Generalitat per a justificar estos retalls, s’antulla creïble fins a un cert punt. Tirant mà dels pressupostos de 2010, s’observa que el capítol de despeses dels comptes autonòmics d’enguany van créixer un 0,7% respecte als de 2009. És més: en la Conselleria d’Educació, la previsió pressupostària augmentava la despesa un 5,2% respecte a l’any anterior. En canvi, totes les partides relatives al foment de l’ús de la llengua pròpia han patit retalls que arriben a una mitjana del 33%.
Els àmbits més perjudicats d’esta tisorada lingüística tenen a veure amb els aspectes de major abast social. Per exemple, les ajudes que reben associacions cíviques i empreses per a retolar en valencià les seues seus i productes per a així prestigiar socialment la llengua i fer-la més present en el dia en dia. El retall també abasta al suport oficial del valencià en els mitjans de comunicació, que es queda en 120.000 euros entre les aportacions de Presidència i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En este mateix capítol comunicatiu, Galícia destina 30 vegades més diners i l’aportació de Catalunya és 58 vegades major que la valenciana.
D’esta manera, com subratlla el president d’Escola Valenciana, Diego Gómez, “la Generalitat està vulnerant la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, que mandata a les institucions el suport de la llengua pròpia per a aconseguir la normalització lingüística de la llengua pròpia. “Mentres que en les Trobades reivindiquem que el valencià és la clau que obri tots els panys, el Consell ha trencat la clau i l’ha tirat al riu. La Generalitat està tirant per la borda tot el treball de normalització lingüística en l’escola i en l’ús social del valencià”, afirma el president d’Escola Valenciana, que ja ha decidit organitzar un gran acte de repulsa a la política lingüística del Consell per al pròxim 9 d’Octubre.
Aquesta idea és defensada també pel president de la CAPPEV que durant la XXV Trobada a la Marina Alta recordava que després de 26 anys de Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, eixe ensenyament en valencià només afecta al
30% de la població infantil, el que el duia a afirmar que “ací és on està realment la discriminació.” Jaume Fullana explicava que és ahí on es veu “la doble cara de la moneda: per una banda, el nivell de consciència que hi ha a la societat quan participa i dóna suport a aquest ensenyament plurilingüe i l’altra cara de la moneda és la manca de suport de la Conselleria a aquests programes plurilingües”.
El president de la Cappev informava durant la Trobada a Calp que la Conselleria d’Educació, governada pel PP, cada dia tira un pas enrere pel que fa a les polítiques plurilingües, basant-se en “l’última notícia” que donava dita conselleria al capdavant de la qual es troba Alejandro Font de Mora, que ha publicat “un esborrany d’ordre que d’alguna manera limitarà el nombre d’assignatures que s’haurà d’implantar en els programes d’incorporació progressiva, com si els nostres alumnats tingueren un excés de coneixement de valencià, cosa que és totalment falsa”, asseverava Jaume Fullana.
Una qüestió que se suma a les retallades econòmiques de foment del valencià. Però sembla que hi ha més, perquè fonts consultades pel diari Levante-EMV, alerten sobre el possible retall sobre d’altres subvencions previstes. Per exemple, els 9.000 euros per als premis literaris escolars del Sambori o els 3.000 euros que rebria l’Associació La Fàbrica de la Llum per a impulsar el festival de cine en valencià l’Inquiet. Ambdós iniciatives podrien veure’s enguany sense un euro de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, segons les fonts consultades. El temps i el DOCV ho diran.
De forma silenciosa i amb retalls sobre la marxa al ja retallat a principis d’any, el valencià s’està quedant orfe d’ajudes de la Generalitat. És un any de retalls en quasi totes les àrees públiques, però tal vegada siga impossible trobar enguany una matèria transversal que isca tan perjudicada de la tisorada autonòmica com la promoció de la llengua pròpia. En només un any, les subvencions per al foment del valencià han caigut un 33% en la Comunitat Valenciana. Si l’any passat es van aprovar 4 milions d’euros en ajudes, les subvencions consignades en 2010 s’han quedat, de moment, en menys de 2,7 milions.
Així es desprèn de l’anàlisi dels pressupostos autonòmics d’ambdós exercicis. Però no sols ací s’han produït retalls. El fenomen més nou i preocupant són les minoritzacions que està aplicant la Generalitat a les partides relatives a l’ús de la llengua sobre, els ja de per si, retallats pressupostos de 2010. El dilluns d’esta setmana apareixia en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) una minorització a les ajudes que les associacions cíviques rebran per a promocionar l’idioma d’Ausiàs March. En concret, els col•lectius van rebre 612.000 euros en 2009 i percebrien 398.000 en 2010, però un decret de la Conselleria d’Educació -responsable de l’àrea de Política Lingüística- rebaixava despús-ahir la subvenció a 278.460 euros. Un 55% menys que el que ingressara l’any passat.
Este sistema del “retall sobre el retall” s’ha tornat a produir amb idèntic mecanisme només un dia després. Educació va publicar ahir en el DOCV una altra minorització inesperada. L’àrea delmada en esta ocasió ha sigut la d’Investigació lingüística sobre el valencià actual. La partida ja havia sigut minvada en els pressupostos de 2010 al caure de 69.800 a 45.370 euros. Però ahir, Educació va aplicar un altre retall al ja retallat i va espletar l’ajuda fins a deixar-la en 31.800 euros, que aniran destinats al Pla d’Estudis del Valencià Actual.
Estos dos dies consecutius amb minoritzacions al ja retallat avancen una tònica reflectida en els comptes autonòmics: el valencià ha sigut una de les àrees que més ha patit la guillotina. L’argument de la crisi, esgrimit per la Generalitat per a justificar estos retalls, s’antulla creïble fins a un cert punt. Tirant mà dels pressupostos de 2010, s’observa que el capítol de despeses dels comptes autonòmics d’enguany van créixer un 0,7% respecte als de 2009. És més: en la Conselleria d’Educació, la previsió pressupostària augmentava la despesa un 5,2% respecte a l’any anterior. En canvi, totes les partides relatives al foment de l’ús de la llengua pròpia han patit retalls que arriben a una mitjana del 33%.
Els àmbits més perjudicats d’esta tisorada lingüística tenen a veure amb els aspectes de major abast social. Per exemple, les ajudes que reben associacions cíviques i empreses per a retolar en valencià les seues seus i productes per a així prestigiar socialment la llengua i fer-la més present en el dia en dia. El retall també abasta al suport oficial del valencià en els mitjans de comunicació, que es queda en 120.000 euros entre les aportacions de Presidència i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En este mateix capítol comunicatiu, Galícia destina 30 vegades més diners i l’aportació de Catalunya és 58 vegades major que la valenciana.
D’esta manera, com subratlla el president d’Escola Valenciana, Diego Gómez, “la Generalitat està vulnerant la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, que mandata a les institucions el suport de la llengua pròpia per a aconseguir la normalització lingüística de la llengua pròpia. “Mentres que en les Trobades reivindiquem que el valencià és la clau que obri tots els panys, el Consell ha trencat la clau i l’ha tirat al riu. La Generalitat està tirant per la borda tot el treball de normalització lingüística en l’escola i en l’ús social del valencià”, afirma el president d’Escola Valenciana, que ja ha decidit organitzar un gran acte de repulsa a la política lingüística del Consell per al pròxim 9 d’Octubre.
Aquesta idea és defensada també pel president de la CAPPEV que durant la XXV Trobada a la Marina Alta recordava que després de 26 anys de Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, eixe ensenyament en valencià només afecta al
30% de la població infantil, el que el duia a afirmar que “ací és on està realment la discriminació.” Jaume Fullana explicava que és ahí on es veu “la doble cara de la moneda: per una banda, el nivell de consciència que hi ha a la societat quan participa i dóna suport a aquest ensenyament plurilingüe i l’altra cara de la moneda és la manca de suport de la Conselleria a aquests programes plurilingües”.
El president de la Cappev informava durant la Trobada a Calp que la Conselleria d’Educació, governada pel PP, cada dia tira un pas enrere pel que fa a les polítiques plurilingües, basant-se en “l’última notícia” que donava dita conselleria al capdavant de la qual es troba Alejandro Font de Mora, que ha publicat “un esborrany d’ordre que d’alguna manera limitarà el nombre d’assignatures que s’haurà d’implantar en els programes d’incorporació progressiva, com si els nostres alumnats tingueren un excés de coneixement de valencià, cosa que és totalment falsa”, asseverava Jaume Fullana.
Una qüestió que se suma a les retallades econòmiques de foment del valencià. Però sembla que hi ha més, perquè fonts consultades pel diari Levante-EMV, alerten sobre el possible retall sobre d’altres subvencions previstes. Per exemple, els 9.000 euros per als premis literaris escolars del Sambori o els 3.000 euros que rebria l’Associació La Fàbrica de la Llum per a impulsar el festival de cine en valencià l’Inquiet. Ambdós iniciatives podrien veure’s enguany sense un euro de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, segons les fonts consultades. El temps i el DOCV ho diran.